Estat previ
Els cultius que envoltaven la masia de Can Sellarés, al sud de Viladecans, es van edificar als anys seixanta per respondre a la demanda d’habitatge dels nombrosos immigrants que arribaven a l’àrea metropolitana de Barcelona. El mas, que funciona avui com a restaurant, va donar nom a un polígon residencial enclavat entre quatre grans eixos viaris. Dos d’ells segueixen les línies d’escorrentia de la muntanya, mentre que els altres, paral·lels a la costa, garanteixen la connexió del sector amb la resta de Viladecans i els municipis veïns.Si bé les vies perimetrals que defineixen aquest quadrilàter són àmplies i fluides, passava tot el contrari amb els carrers interiors del polígon. Tots els blocs, allargassats i paral·lels, segueixen una directriu diagonal que els encara a migdia. Els intersticis que els separen, però, s’interrompien a les plantes baixes a causa de la presència de sòcols comercials que unien transversalment els edificis. La manca de fluïdesa d’aquests intersticis, juntament amb el fet que estaven poc cuidats i plens de cotxes mal aparcats, els relegava a la condició de mers espais de pas i provocava que la majoria dels locals comercials estiguessin desocupats.
Objecte de la intervenció
L’any 2009, l’Ajuntament de Viladecans va aprovar un pla per millorar la qualitat dels espais lliures del polígon de Can Sellarés. Per tenir efecte, l’operació havia d’actuar també en sòl privat. Calia modificar la disposició dels comerços de les plantes baixes per corregir l’efecte obturador que tenien sobre el barri. Això implicava expropiacions, enderrocs i la construcció de nous comerços, de manera que en el pressupost inicial, previst en tres milions i mig d’euros, s’hauria d’ajustar molt la partida destinada a la urbanització dels espais lliures.Descripció
Les restriccions pressupostàries van obligar a posposar un projecte més ambiciós que pretén crear una nova plaça davant del vèrtex septentrional del quadrilàter, fora ja del mateix àmbit del polígon. La nova plaça, que ha d’oferir un espai vestibular a l’existent parròquia de Santa Maria de Sales i a futurs equipaments, servirà per articular la relació entre Can Sellarés i altres barris de Viladecans, com el Poblat Roca, Can Batllori, Alba-Rosa o Can Guardiola. Malgrat la necessitat de postergar la creació de la plaça, les obres d’urbanització que s’han pogut executar són coherents amb el projecte. Més que com a marges perimetrals, les vies que emmarquen el polígon s’han entès com a línies de sutura i, per tant, s’han renovat a banda i banda. Els sòcols transversals ocupats pels comerços preexistents s’han substituït per establiments situats a les plantes baixes dels blocs, on abans hi havia porxos ombrívols.La superfície alliberada per l’enderroc, juntament amb la guanyada pel desbordament de l’àmbit d’actuació, ha fet encara més imperiosa la necessitat d’austeritat en les feines d’urbanització. Els elements vegetals, constructius i de mobiliari urbà s’han seleccionat atenent a criteris de màxim estalvi. El paviment s’ha resolt com una catifa d’asfalt. Trenquen la seva monotonia àrees que estan resoltes amb solucions diferents i que assenyalen els indrets més propicis per als vianants. Algunes són parterres de gespa que resten duresa al terra; d’altres li concedeixen una certa noblesa amb panys de llambordes; les terceres dibuixen siluetes capricioses, tramades amb bandes blanques que recorden les dels passos de zebra. S’ha respectat la majoria de l’arbrat existent i s’han plantat nous exemplars de xicranda, albízia, mimosa i tipuana, que individualitzen cada interstici amb una espècie pròpia.
Valoració
Lluny d’apostar per la immediatesa de la inauguració lluïda, la reforma dels espais lliures de Can Sellarés ha optat per una via més honesta però menys agraïda. D’una banda, ha evitat caure en la lògica electoralista mostrant-se coherent amb un plantejament de llarga durada i renunciant al que no es pot fer avui però preparant el camí per a quan sigui possible. De l’altra, ha sabut invertir els recursos disponibles en operacions estructurals, que han millorat la fluïdesa espacial del barri però que han reduït la possibilitat de lluir-se en els acabats superficials. Ara, els intersticis entre blocs conflueixen netament en un espai central que, un cop enjardinat, serà una zona verda connectada amb la futura plaça. Mentrestant, i fent de la necessitat virtut, s’ha desplegat un repertori de solucions imaginatives i alegres que compensen l’austeritat imposada per les restriccions pressupostàries.David Bravo Bordas, arquitecte.
[Darrera actualització: 02/05/2018]
