Projects Frontend Portlet

embedded = false isPreview = false
  • FINALISTA 2012

Metropol Parasol

Sevilla (Espanya), 2011

Controvertida cobertura d’una plaça, un centre comercial i un jaciment arqueològic del nucli antic amb sis para-sols de dimensions gegantines que també acullen un mirador.

Estat previ

Durant la invasió napoleònica de Sevilla, es va enderrocar el convent de La Encarnación per construir al seu lloc un mercat municipal. La posterior destrucció de l’edifici, flanquejat per dues placetes, va obrir al barri de l’Alfalfa un gran buit que heretaria el seu nom. De planta rectangular, la plaça de La Encarnación té uns cent cinquanta metres de llarg per vuitanta d’ample i es troba al centre geomètric del nucli antic. Va romandre parcialment ocupada fins al 1973, quan al seu mercat, en estat ruïnós, també li va arribar el torn de desaparèixer.

Des de llavors va quedar buida, envoltada per una tanca opaca i eventualment usada com a cotxera o aparcament. El 1982, quan s’hi iniciava una renovació que perseguia la reactivació comercial del sector, l’aparició d’importants vestigis de l’època romana (segle I) ho va aturar tot per convertir la plaça en una àrea d’excavació arqueològica. La situació no podia desagradar més als comerciants d’un centre històric que, en les darreres dècades, ha esdevingut referencial dins les rutes culturals del turisme internacional.

Objecte de la intervenció

L’any 2004, l’Ajuntament de Sevilla va convocar un concurs internacional d’idees per renovar la plaça i activar finalment el teixit comercial adjacent. Les bases de la convocatòria eren clares i ambicioses: a més de resoldre un complex programa d’usos que incloïa un mercat municipal, un museu arqueològic i una plaça pública, exigien la creació d’una fita arquitectònica amb prou càrrega icònica per fundar un nou pol d’atracció turística. De les seixanta-cinc propostes rebudes, el jurat nomenat pel consistori va apostar per «Metropol Parasol», la més agosarada en termes d’impacte paisatgístic, de viabilitat tècnica i de cost econòmic, que va ser inicialment pressupostat en trenta-tres milions d’euros.

Descripció

«Metropol Parasol» cobreix bona part de la plaça de La Encarnación amb sis ombrel•les colossals que, pel seu aspecte fungiforme, els sevillans han rebatejat com «Las setas». Els seus capells, que s’entrelliguen formant un únic sostre, estan constituïts per costelles de fusta laminada disposades de cantell i encadellades en una retícula bidireccional. Dins del seu pla vertical, cada costella presenta una sinuositat específica que, conjugada amb la resta, confereix a la retícula un volum ondulat i voluptuós. El sostre està suspès a una alçada mitjana de vint-i-sis metres respecte de la cota del carrer i reposa sobre sis grans tiges cilíndriques de formigó armat.

Les tiges contenen nuclis verticals d’ascensors que connecten els diferents nivells del conjunt. A la part superior, una passera serpenteja sobre els capells i duu fins a una terrassa circular que corona el punt més alt de l’estructura, constituint un mirador amb vistes panoràmiques de tot el centre històric. A vint-i-dos metres d’alçada, els dos capells més grans donen cabuda a un restaurant i una sala polivalent. Sota l’ombra dels para-sols hi ha una plaça elevada i connectada amb la resta de l’esplanada de La Encarnación a través d’una àmplia escalinata.

La plaça elevada és, en realitat, la coberta d’un espai comercial situat al nivell dels carrers perimetrals. Tot i que aquest espai s’organitza amb petites botigues que recorden les parades d’un mercat municipal, té el sostre baix i la seva oferta comercial sobrepassa la venda de queviures per anar des de la indumentària fins a la restauració. Encara un pis per sota, al soterrani, hi ha l’«Antiquarium», un museu arqueològic que exhibeix els importants vestigis de l’època romana descoberts al subsòl de la plaça.

Valoració

«Metropol Parasol» no ha deixat ningú indiferent. Més enllà d’opinions relatives al seu impacte visual o a la seva suposada condició d’«arquitectura espectacle», el cert és que les obres s’han endarrerit sis anys i el cost inicialment previst s’ha acabat triplicant. Tan titànic com el resultat ha estat l’esforç econòmic que ha fet un consistori summament endeutat i que ha provocat que la polèmica als mitjans de comunicació i els plens municipals adquirís proporcions igualment gegantines.

Per bé o per mal, part del retard i l’increment de cost són atribuïbles a la complexitat del problema i a l’ambició de la solució. Els imprevistos derivats de la troballa arqueològica, la voluntat de conservar i mostrar els vestigis, les modificacions al programa d’usos, l’arribada de pluges inusuals a la regió, la celebració d’actes religiosos durant la Setmana Santa, les dificultats tècniques per executar un disseny que volia innovar o les desavinences amb l’empresa constructora i concessionària de l’explotació del mirador, donen fe de la multiplicitat de causes que poden arribar a concórrer en una transformació urbana d’aquesta envergadura.

En tot cas, no es pot negar que la plaça de La Encarnación ha passat de ser un espai llargament negligit a convertir-se en tot un símbol de la ciutat. Els seus «bolets» són un atractiu turístic de primera magnitud a Sevilla; més d’un milió de persones han pujat al mirador durant el seu primer any d’obertura i molts comerciants de l’Alfalfa els defensen de manera incondicional. Fins i tot el moviment dels Indignats els va triar l’any 2011 per plantar-hi la seva acampada, no se sap si en reconeixement de la seva representativitat o a la recerca d’una ombra gens menyspreable a la capital andalusa.

David Bravo Bordas, arquitecte

[Darrera actualització: 02/05/2018]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Sevilla
PAÍS: Espanya
INICI DE PROJECTE: 2004
INICI DE LES OBRES: 2005
FI DE LES OBRES: 2011
SUPERFÍCIE: 18.000 m²
COST: 90.000.000 €

Crèdits

PROMOTOR:
Ayuntamiento de Sevilla and SACYR

AUTORS:
J. Mayer H.


Documents relacionats

També et pot interessar