Estat previ
Durant el segle XVIII, el port fluvial de Nantes va ser el principal punt de partida d’expedicions franceses dedicades al tràfic d’esclaus. Els vaixells negrers participaven de l’anomenat «comerç triangular», establert entre les costes atlàntiques d’Europa, Àfrica i les Antilles. Bona part de la riquesa de la ciutat prové d’aquell funest negoci i es manifesta en la sumptuositat dels palaus aixecats per les famílies que s’hi dedicaven.El Quai de la Fosse, moll que ocupa la riba dreta del Loira entre el pont d’Anne de Bretagne i la passarel•la de Victor Schoelcher, va ser durant l’època escenari principal del port. Desaprofitant les vistes sobre el riu, la seva superfície era fins fa poc utilitzada com a aparcament a l’aire lliure. Sota el paviment amagava una estructura triangulada de formigó armat, que es recolzava sobre el parament d’un mur de contenció del segle XVIII. Les crescudes del Loira feien que aquest espai quedés cada dia parcialment submergit.
Objecte de la intervenció
La ciutat va romandre d’esquena a la memòria de la seva tenebrosa relació amb l’esclavatge fins al 1990, quan una exposició la va explicitar públicament. Anys després, l’ajuntament va destinar set milions i mig d’euros a la transformació del Quai de la Fosse en un espai dedicat a la reflexió sobre la història de l’esclavitud, la commemoració de la seva abolició i la divulgació de les lluites que es lliuren encara contra les formes actuals d’esclavatge. Al mateix temps, la intervenció pretenia millorar la relació de la ciutat amb el riu.Descripció
L’aparcament superficial del Quai de la Fosse va ser transformat en un passeig de ribera de tres-cents cinquanta metres de llargada. Al seu paviment es van incrustar inscripcions que reprodueixen el nom de prop de dues mil expedicions de vaixells negrers francesos, amb les corresponents dates de partida i els ports dels quals salparen (la meitat ho van fer de Nantes). Totes elles inclouen la inscripció «Navire Négrier» (vaixell negrer) com a recordatori explícit de l’objectiu de les expedicions.El passeig superficial també dóna accés a l’espai del nivell inferior, on l’estructura triangulada preexistent va ser protegida de les aigües del Loira per mitjà d’una cubeta de formigó impermeabilitzada. La seva execució va requerir complexes obres d’enginyeria que calia programar en funció de les crescudes del riu. L’espai resultant és una galeria de secció trapezoïdal, conseqüència de la trobada entre els pòrtics inclinats de l’estructura, el mur del dic del segle XVIII i la llosa del passeig superior. Casualment, la forma d’aquesta secció recorda la bodega d’un vaixell negrer, efecte reforçat per la posició parcialment submergida de la galeria i per la seva estretor.
Aquesta coincidència significativa reforça amb coherència el sentit de la galeria, que conté una àrea d’informació, un espai expositiu dedicat a la història del tràfic d’esclaus i a les diferents lluites que han combatut l’esclavitud fins al present. L’equipament museològic es complementa amb les sales expositives del recentment reformat Château des Ducs de Bretagne i amb l’organització d’itineraris que recorren la ciutat mostrant, entre altres coses, les sumptuoses residències dels antics marxants d’esclaus.
Valoració
Amb aquesta intervenció, Nantes es dota d’un espai públic impregnat de sentit ètic que projecta llum sobre alguns dels episodis més tenebrosos del seu passat. L’actitud transformadora d’una obra que ofereix a la ciutat un nou passeig fluvial transcendeix la dimensió física per atènyer la dimensió política. La coincidència significativa de la forma arquitectònica amb el seu contingut va més allà del mer acte de constricció per adoptar un compromís cívic en la defensa dels drets humans.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 13/12/2021]