Projects Frontend Portlet

embedded = false isPreview = false
  • MENCIÓ ESPECIAL 2012

Memorial de l'abolició de l'esclavitud

Nantes (França), 2011

Un moll del riu Loira, antigament usat per al tràfic d’esclaus, se sotmet a una restauració que reemplaça un aparcament per un nou passeig fluvial i dedica un espai museístic a l’esclavatge.

Estat previ

Durant el segle XVIII, el port fluvial de Nantes va ser el principal punt de partida d’expedicions franceses dedicades al tràfic d’esclaus. Els vaixells negrers participaven de l’anomenat «comerç triangular», establert entre les costes atlàntiques d’Europa, Àfrica i les Antilles. Bona part de la riquesa de la ciutat prové d’aquell funest negoci i es manifesta en la sumptuositat dels palaus aixecats per les famílies que s’hi dedicaven.

El Quai de la Fosse, moll que ocupa la riba dreta del Loira entre el pont d’Anne de Bretagne i la passarel•la de Victor Schoelcher, va ser durant l’època escenari principal del port. Desaprofitant les vistes sobre el riu, la seva superfície era fins fa poc utilitzada com a aparcament a l’aire lliure. Sota el paviment amagava una estructura triangulada de formigó armat, que es recolzava sobre el parament d’un mur de contenció del segle XVIII. Les crescudes del Loira feien que aquest espai quedés cada dia parcialment submergit.

Objecte de la intervenció

La ciutat va romandre d’esquena a la memòria de la seva tenebrosa relació amb l’esclavatge fins al 1990, quan una exposició la va explicitar públicament. Anys després, l’ajuntament va destinar set milions i mig d’euros a la transformació del Quai de la Fosse en un espai dedicat a la reflexió sobre la història de l’esclavitud, la commemoració de la seva abolició i la divulgació de les lluites que es lliuren encara contra les formes actuals d’esclavatge. Al mateix temps, la intervenció pretenia millorar la relació de la ciutat amb el riu.

Descripció

L’aparcament superficial del Quai de la Fosse va ser transformat en un passeig de ribera de tres-cents cinquanta metres de llargada. Al seu paviment es van incrustar inscripcions que reprodueixen el nom de prop de dues mil expedicions de vaixells negrers francesos, amb les corresponents dates de partida i els ports dels quals salparen (la meitat ho van fer de Nantes). Totes elles inclouen la inscripció «Navire Négrier» (vaixell negrer) com a recordatori explícit de l’objectiu de les expedicions.

El passeig superficial també dóna accés a l’espai del nivell inferior, on l’estructura triangulada preexistent va ser protegida de les aigües del Loira per mitjà d’una cubeta de formigó impermeabilitzada. La seva execució va requerir complexes obres d’enginyeria que calia programar en funció de les crescudes del riu. L’espai resultant és una galeria de secció trapezoïdal, conseqüència de la trobada entre els pòrtics inclinats de l’estructura, el mur del dic del segle XVIII i la llosa del passeig superior. Casualment, la forma d’aquesta secció recorda la bodega d’un vaixell negrer, efecte reforçat per la posició parcialment submergida de la galeria i per la seva estretor.

Aquesta coincidència significativa reforça amb coherència el sentit de la galeria, que conté una àrea d’informació, un espai expositiu dedicat a la història del tràfic d’esclaus i a les diferents lluites que han combatut l’esclavitud fins al present. L’equipament museològic es complementa amb les sales expositives del recentment reformat Château des Ducs de Bretagne i amb l’organització d’itineraris que recorren la ciutat mostrant, entre altres coses, les sumptuoses residències dels antics marxants d’esclaus.

Valoració

Amb aquesta intervenció, Nantes es dota d’un espai públic impregnat de sentit ètic que projecta llum sobre alguns dels episodis més tenebrosos del seu passat. L’actitud transformadora d’una obra que ofereix a la ciutat un nou passeig fluvial transcendeix la dimensió física per atènyer la dimensió política. La coincidència significativa de la forma arquitectònica amb el seu contingut va més allà del mer acte de constricció per adoptar un compromís cívic en la defensa dels drets humans.

David Bravo Bordas, arquitecte

[Darrera actualització: 13/12/2021]

Fitxa tècnica

CIUTAT: Nantes
PAÍS: França
INICI DE PROJECTE: 2003
INICI DE LES OBRES: 2010
FI DE LES OBRES: 2011
DIRECCIÓ D'OBRA: Nantes Metropole - Maitrise d'ouvrage / Arcadis-Roulleau - Maitre d'oeuvre
CONSTRUCTORA: General Construction: DLE Ouest, Nicholas Boterf / Glass Wall: Polar, Torino, Paolo Cherasco / Inserts: Atelier Barrois, Brioude, Emmanuel Barrois / Lighting: Citelum, Nantes / Landscape: ISIS Espaces Vertes, Nantes / Steel/Metals: CMR, St. Nazaire,
SUPERFÍCIE: 8.500 m²
COST: 7.500.000 €
WEB: memorial.nantes.fr

Crèdits

PROMOTOR:
Ville de Nantes (Jean Marc Ayrault, Maire), Nantes Metropole, Ville de Nantes

AUTORS:
Wodiczko+Bonder, Architecture, Art & Design - Krzysztof Wodiczko & Julian Bonder

COL·LABORADORS:
Collaborators Thomas Long, design & visualization, graphic design (2003-2011) Design Team Snehal Intwala, Nicholas Capone, James Shen, Ryan McClain, Bill Panasuik Research Emmanuelle Chérel (2001-2004) Landscape Consultants Maximo Rohm, Ron Henderson, Michael Blier Glass Consultants James Carpenter, James Carpenter Design Associates, New York (preliminary design) Philippe Bompas & Nicolo Baldassini, RFR, Paris (design development) Technical Consultant Patrick Charles, architect/professor of architectural technology, Roger Williams University, Bristol, RI. Historical Advisors Sven Beckert, Harvard University Walter Johnson, Harvard University Vincent Brown, Duke University David Blight, Gilder Lehrman Center for the Study Slavery, Resistance & Abolition, Yale University Kirk Savage, professor, Pittsburgh University Olivier Pétré-Grenouilleau, professeur, membre du groupe Histoire et Géographie de l’Inspection générale de l’Éducation Nationale Photographer Philippe Ruault Ville de Nantes et Nantes Métropole Jean-Marc Ayrault, député-maire de Nantes Yannick Guin, conseiller municipal Octave Cestor, conseiller municipal Jean-Louis Jossic, adjoint à la culture Marie-Hélène Jouzeau, directrice Patrimoine et tourisme Irène Girardot, service Patrimoine et Tourisme Jean-Pierre Brindel, directeur Atelier urbain, Nantes Métropole Aurélie Roger, directeur projets Atelier urbain, Nantes Métropole Hervé Guégan, chef de projets, Atelier urbain, Nantes Métropole Comité de pilotage (dans sa première constitution) Yannick Guin, adjoint à la Culture, Jean-Marie Pousseur, adjoint à l’Urbanisme, Yvon Chotard, adjoint aux Coopérations internationales, Patrick Rimbert, adjoint aux Grands projets urbains, Octave Cestor et Jean-Louis Jossic, conseillers municipaux. Les membres des associations du Collectif du 150e anniversaire de l’abolition de l’esclavage, dont Joël Barreau (Nantes-Histoire), Jean-Michel Macabre, Michel Cocotier, Christian Vagao (Mémoire de l’Outre-mer) et Métisse à Nantes. Les experts : Norbert Duffort, conseiller aux arts plastiques de la DRAC Pays de la Loire, Alain Toumaire, architecte des Bâtiments de France, service départemental de l’Architecture et du Patrimoine, Robert Fleck, directeur de l’ERBAN, Bernard et Clotilde Barto, architectes, Michel Cantal-Dupart, architecte. Les services de la Ville de Nantes (dans leur configuration 2001-2004) Benoist Pavageau, directeur général des Services, Pierre-François Parodi, directeur du Cabinet du maire, Jean-Louis Bonnin, directeur général à la Culture, Mathieu Baradeau, directeur de la Communication externe, Jean-Pierre Brindel, directeur du service de l’Espace public, Geneviève Chigniac et Suzanne Le Gal, service Patrimoine et Tourisme, la Mission Centre-ville, les services de Nantes Métropole. Maître d’oeuvre Arcadis (Francois Bailly, Gildas Le Gall, Bruno Vasseur), Roulleau Architectes (Michel Roulleau, Jean-Marie Beslou)

Documents relacionats

També et pot interessar