Estat previ
Malgrat la seva centralitat, la plaça de Catalunya era un espai infrautilitzat i amb poc valor urbà que havia tingut sempre un paper secundari a Figueres. Els anys noranta es va accentuar aquesta subsidiarietat quan s’hi va construir un aparcament soterrat i un parell de marquesines metàl·liques que complementaven el mercat setmanal de la veïna plaça del Gra. Separada tot just una cinquantena de metres, aquesta és la seu principal d’un colorit mercat de queviures que se celebra els dimarts, dijous i dissabtes, així com de la Fira del Brocanter, que té lloc el tercer cap de setmana de cada mes. Està protegida per una coberta vuitcentista, obra de Francesc Puig i Saguer que ha esdevingut una de les construccions més representatives d’una ciutat tan plujosa com generosa en porxades públiques.Objecte de la intervenció
L’any 2009, la ciutat va decidir redreçar la disfunció urbana de la plaça de Catalunya destinant una partida de més de dos milions d’euros a la construcció d’una nova coberta. L’estructura perllongaria la tradició figuerenca donant aixopluc a activitats públiques que, més enllà de la mera extensió del mercat de queviures de la plaça del Gra, abastarien concerts, fires i trobades multitudinàries.Aquests usos esporàdics activarien la zona en moments puntuals, però no havien d’afectar la continuïtat de l’espai públic permanent. La reforma també serviria per estimular la presència de vianants i per inhibir el trànsit rodat. A més, la nova coberta podia transcendir la mera funció de protecció del sol i la pluja allotjant una estesa de plaques fotovoltaiques i constituint així un al·legat en favor de les fonts alternatives de producció energètica.
Descripció
Gairebé tan quadrada com la seva veïna i predecessora, la nova coberta ocupa la meitat occidental de la plaça de Catalunya, alliberant així una esplanada a mig camí de la plaça del Gra. L’embolcalla una gelosia transpirable que penja del sostre i que, juntament amb ell, constitueix un gran umbracle. Dibuixa un volum prismàtic simple i rotund, de prop de 36 per 46 metres en planta i set i mig de cantell. Ajudat per l’ombra que projecta, el prisma sembla flotar més de quatre metres per sobre del paviment de la plaça, de la qual cobreix una superfície de gairebé 1.700 metres quadrats.Les directrius dels carrers perimetrals s’aproximen notablement a les dels eixos cardinals. Això facilita l’alineació de les plaques fotovoltaiques ─encarades a migdia─ amb l’estructura que les suporta, que està condicionada per la de l’aparcament soterrat preexistent. Els pilars de suport, metàl·lics, s’organitzen seguint el model de planta basilical, de manera que una nau central de més de vint-i-dos metres de llum separa dues crugies laterals, estretes, d’aproximadament quatre metres i mig. Tant la nau central com la crugia meridional tenen una altura lliure d’uns vuit metres, mentre que la crugia que ressegueix el costat septentrional allotja un altell que s’eleva poc més de quatre metres.
Tres escales alineades amb la façana nord donen accés a l’altell, alhora que esmorteeixen l’impacte del carrer de la Rutlla, el més transitat, sobre l’ambient de l’umbracle. L’altell, al qual també s’arriba per mitjà d’un ascensor exempt, funciona com un balcó de lliure accés que s’aboca sobre la nau central. Quan hi ha mercat o se celebren actes multitudinaris, ofereix una vista privilegiada sobre l’espai inferior, però també serveix per acollir esdeveniments propis sense interferir en l’ús del pla de la plaça.
Set jàsseres triangulades de més de dos metres de cantell travessen el sostre de punta a punta. Les seves barres inclinades i les riostes que les traven perpendicularment s’emboliquen en un cabdell de geometria complexa i profunditat variable. Hi contribueixen les plaques fotovoltaiques, arrenglerades transversalment a les jàsseres i amb un pendent de deu graus. Tenen un índex de transparència del 21% i la claror que les traspassa, contrastada amb l’opacitat de les canals de recollida d’aigua que les acompanyen, multiplica la complexitat del cabdell zenital, convertint-lo en un calidoscopi de clarobscurs.
La lluentor sota l’umbracle embelleix l’espectacle dels queviures exposats al mercat, que alhora queden protegits de la insolació directa. Però el sol que deixen de rebre és ben aprofitat per les vuit rengleres de setanta-dos panells fotovoltaics, cadascun dels quals fa 1,20 per 1,90 metres. Amb una superfície total de captació de 1.300 metres quadrats, les plaques generen una mitjana anual de 127 Mw/h, electricitat que l’ajuntament està venent a la xarxa per un valor de 37.000 euros. La inclinació de les plaques fotovoltaiques no sols serveix per optimitzar la insolació rebuda i perquè es netegin soles amb l’aigua de pluja que aboquen sobre les canals col·lectores. També genera passos transitables que fan possible el seu manteniment, alhora que dóna cabuda a entrades de ventilació que n’eviten el sobreescalfament.
També refresquen l’ambient, permetent el pas de l’aire, les llates horitzontals que conformen la gelosia de les façanes. Estan fetes d’un conglomerat de resines i esberles de fusta de pi i roure. Les resines protegeixen els fragments lignis de les agressions externes del sol, l’aigua, els tèrmits o els fongs, de manera que les llates presenten durabilitat i estabilitat cromàtica sense necessitat de manteniment. Resulten molt més sostenibles que l’ús de fustes tropicals, sobretot si es té en compte que el 70% de la seva massa prové del desbrossament de boscos locals.
Valoració
La coberta fotovoltaica ha estat diana de crítiques per part d’alguns detractors que la titllaven d’excessivament cara. Cert o no, cal jutjar-la no sols pel que és, sinó també pel que deixa de ser. En efecte, el mercat municipal de queviures suposa una alternativa, viable i contemporània, al model de les grans superfícies privades. Un model que té efectes tan antiurbans com la dissolució de la vida de barri i del seu petit comerç, l’estímul de l’ús de l’automòbil, l’empobriment de la gastronomia popular o el consum de quantitats d’energia tan obscenes com les dels residus que genera.Més encara, cobrir les parades de petits comerciants amb un porxo suposa una alternativa valenta a tants d’altres mercats municipals que, en ser renovats, s’han reclòs dins d’ambients vidriats i climatitzats que els fan insostenibles i poc solidaris amb els barris. L’umbracle de la plaça de Catalunya no sols actualitza en termes contemporanis el costum figuerenc de cobrir espais públics amb porxos cívics. També entronca amb la sàvia tradició mediterrània de protegir els queviures del sol i la pluja amb sostres alts que allunyen l’aire calent i ascendent, mentre permeten la ventilació transversal per refrescar-los. Portant aquesta saviesa més enllà, aquest sostre genera ombra per mitjà d’un dispositiu que alhora aprofita l’energia solar. Usades com a element arquitectònic i no com a mer accessori, les plaques fotovoltaiques es fan ben visibles gràcies a un grau de transparència que modula la lluminositat inferior mentre fa pedagogia de la necessitat de recórrer a energies alternatives.
Però evitant façanes i aires condicionats no sols s’estalvien materials i energia. D’una banda, s’aconsegueix que la vida populosa i acolorida del mercat es propagui pel barri desbordant una construcció que queda a mig camí entre l’edifici tancat i l’espai obert. De l’altra, es guanya una versatilitat que permet, quan no hi ha mercat, fer servir l’umbracle com un veritable sostre cívic, punt de trobada que convida a molts altres usos col·lectius.
David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
