Estat previ
La Serra Grossa és una formació muntanyosa del nord-est d’Alacant que emergeix arran del mar deixant l’espai just perquè hi passi el ferrocarril i una carretera. Una antiga pedrera va esculpir al seu vessant marí un paisatge imponent de plans verticals de roca tallada. L’explotació va transformar la topografia natural del lloc fins a obrir-hi una superfície horitzontal que, a partir del 1875, va servir per acollir una refineria coneguda com «La Britànica». Les instal•lacions, que amb el temps arribarien a abastir més de la meitat del petroli consumit a Espanya, es van anar escampant per la muntanya deixant-hi una xemeneia, diverses naus industrials, dos dipòsits de combustible i un gran mur de contenció.Però va ser durant els anys convulsos de la Guerra Civil espanyola, que van fer del carburant un recurs estratègic de primera necessitat, quan «La Britànica» va experimentar un creixement més remarcable. Sotmès a un estricte racionament i una intensa vigilància, el carburant es va començar a emmagatzemar dins d’un vast sistema de galeries i dipòsits subterranis que van esventrar silenciosament la Serra Grossa. Les instal•lacions van funcionar a ple rendiment fins al 1966, quan la construcció de nous dipòsits al port d’Alacant va provocar la seva clausura. Les entrades al magatzem subterrani van ser segellades i les galeries i els dipòsits van caure en l’oblit.
Objecte de la intervenció
Amb el canvi de mil•lenni, la Generalitat Valenciana es va plantejar ampliar la xarxa metropolitana de ferrocarril estenent la Línia 1 per servir les platges del nord i connectar Alacant amb Benidorm. L’extensió havia de passar per la franja que separa la Serra Grossa del mar i havia de tenir una parada davant l’antiga refineria de «La Britànica». La nova parada constituïa així una oportunitat per urbanitzar la superfície que s’estén al peu de les parets de roca tallada, davant de l’entrada del magatzem subterrani, i rescatar de l’abandonament i l’oblit aquest paisatge emblemàtic.Descripció
La nova parada de la Línia 1 consta de dues marquesines metàl•liques instal•lades sobre una esplanada pavimentada amb lloses de formigó. L’esplanada, que és fruit de l’enderroc d’un dels dos dipòsits exteriors de l’antiga refineria, té el front sud-est obert cap al mar. La resta del seu perímetre, en canvi, queda rotundament delimitat per dues parets de roca tallada i per una nova plataforma escairada que s’eleva per conformar un mirador amb vistes sobre el mar. De nit, les parets de roca tallada s’il•luminen amb llum rasant. El paviment de l’esplanada es prolonga cap al nord, cobrint l’espai que separa les vies de la muntanya, i dóna accés a l’entrada segellada del magatzem subterrani. També es prolonga cap al sud i cau formant una escletxa entre la plataforma elevada i les vies del tramvia. Aquí hi ha unes escales que baixen fins a un pas inferior que travessa les vies i arriba a la carretera.Valoració
L’interès públic que ja de per si comporta l’ampliació d’una xarxa de transport ha estat amplificat pels beneficis d’una intervenció paisatgística que ha servit per donar accés i visibilitat a un lloc emblemàtic que havia caigut en l’abandonament i l’oblit. La intervenció ha dut a terme operacions de neteja que, com l’enderroc del dipòsit exterior, no han estat exemptes d’una certa controvèrsia. No obstant això, aquestes operacions han consolidat l’estranya bellesa del paisatge conformat per les parets de roca tallada i han constituït la base perquè algun dia les galeries i els dipòsits del magatzem subterrani puguin ser oberts al públic.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
