Estat previ

No fa gaire que el riu Mondego va ser canalitzat al seu pas per Coïmbra. Les represes construïdes aigües amunt fan que ara el seu curs sigui estable però, durant segles, la freqüència de les crescudes va obligar la ciutat a reservar una franja no edificada a ambdues ribes. Desatenent aquesta precaució, el monestir de Santa Clara-a-Velha es va erigir al segle XIV massa a prop de la riba esquerra i els monjos el van acabar abandonant al cap de tres segles. Més cauts van ser l’aristocràcia i la resta del clergat que, des de l’edat mitjana, van eludir els perills del riu ocupant la Cidade Alta, enfilada dalt d’un turó, mentre que al pla s’hi va estendre la Cidade Baixa, on vivien els artesans i els comerciants.

Al turó s’hi instal•laria també la Universitat de Coïmbra que, després de ser desplaçada diverses vegades entre Lisboa i Coïmbra, quedà definitivament assentada a la Cidade Alta el 1537. Avui és una de les universitats més antigues d’Europa i, amb prop de vint mil estudiants, constitueix el principal focus d’activitat de Coïmbra. Ho demostra la Queima das Fitas, una festa de graduació centenària que, anualment, omple la ciutat de concerts i espectacles durant més d’una setmana. En el llegat que la presència universitària ha deixat a Coïmbra destaquen la Biblioteca Joanina, el Museu de la Ciència i el Jardí Botànic. Fundat el 1772, aquest jardí ocupa la Vall de les Ursulines, al peu meridional del turó, i s’estén per bona part dels terrenys que cauen cap a la riba dreta del Mondego. El separa de l’aigua una franja de dos-cents metres d’amplada on, a part d’un jardí romàntic del segle XIX, fins fa poc no hi havia més que camps de tarongers abandonats. A la riba esquerra, la franja no edificable que voreja el riu presentava un grau d’abandonament similar. A més de les restes arqueològiques del monestir de Santa Clara-a-Velha, que són visitables des que van ser excavades a principis d’aquest segle, no servien per acollir res més que aparcaments superficials i eventuals recintes firals.

Descripció

La intervenció ha creat a les dues ribes del Mondego sengles parcs enfrontats i units per una nova passarel•la per a ciclistes i vianants. El parc de la riba dreta és una extensió del jardí romàntic existent i entronca amb el seu eix principal a través d’una rampa i una àmplia escalinata de fusta. Tant l’una com l’altra salven el desnivell entre el jardí del segle XIX, elevat per eludir les crescudes, i el nou parc, situat arran del curs ara estabilitzat. Una font constituïda per un mur de pissarra acompanya la rampa i recorre longitudinalment tot el parc per ocultar l’aparcament superficial. L’escalinata aterra sobre una plataforma de fusta situada vora l’aigua i ocupada per una sèrie de pavellons de formigó vermell que contenen bars i restaurants amb terrasses. Un passeig asfaltat que dóna continuïtat a l’extrem oriental de la passarel•la recorre diagonalment el parc acompanyat per quatre pavellons cúbics de vidre i formigó. Té diverses travessies perpendiculars que moren sobre el riu formant voladissos adients per pescar i per gaudir de vistes tangencials de la riba.

A la riba esquerra, vora les restes del monestir de Santa Clara-a-Velha, s’hi ha aixecat un gran escenari cobert que permet acollir els actes més multitudinaris de la Queima das Fitas. Un canal navegable travessa el parc en diagonal. L’acompanyen dos passeigs arbrats i el creuen dues passeres per a vianants. Al seu costat occidental hi ha pavellons de fusta que serveixen per desar-hi petites embarcacions.