Estat previ
Durant dècades, l’exèrcit italià va usar com a base naval l’Arsenale, unes drassanes situades a l’illa de La Maddalena, a l’arxipèlag homònim del nord de Sardenya. Malgrat els estigmes que el seu caràcter militar podia deixar sobre la consciència col·lectiva, les instal·lacions, que fins al final de la guerra freda van constituir un estratègic centre d’operacions del Mediterrani, eren un important motor econòmic per a la comunitat local. Suposaven el manteniment de més de vuit-cents llocs de treball directes i d’un gran nombre d’oficis indirectament relacionats amb les activitats navals, com fusters, mecànics, tornejadors, electricistes o lampistes. A més, l’hosteleria i el comerç es beneficiaven molt considerablement de la presència dels militars. Al capdavall, la influència de l’Arsenale sobre l’illa queda clarament reflectida amb la presència de la veïna Moneta, un assentament que es va desenvolupar paral·lelament a la base naval i que avui compta amb més de la meitat de la població de La Maddalena.L’any 1992, l’exèrcit italià va començar a disminuir la seva presència a la zona i, a partir de llavors, l’Arsenale va iniciar un progressiu procés de desmantellament. Això va comportar un fort retrocés de bona part de l’economia de l’arxipèlag. Quan van ser definitivament clausurades, les instal•lacions presentaven un alt grau de pol·lució, fruit de gairebé un segle d’acumulació d’elements contaminants que anaven des dels residus de carboni fins a les fibres d’amiant. També estaven greument afectades les aigües de la dàrsena, on la sedimentació continuada de components del fuel havia reduït considerablement el calat, cosa que impedia l’entrada de grans vaixells. Els diversos edificis de la base, que durant els temps de màxima activitat havien arribat a sumar una superfície de divuit mil metres quadrats d’oficines i tallers, estaven en molt mal estat i molts d’ells s’havien convertit en dipòsits informals de vehicles i embarcacions abandonats.
Objecte de la intervenció
L’any 2008, amb la perspectiva imminent que l’any següent l’Arsenale fos la seu de la cimera del G8, el govern regional de Sardenya va promoure una ràpida operació de reforma de les instal·lacions. Més enllà de l’esdeveniment, que finalment no va tenir lloc a La Maddalena, la intervenció volia aprofitar l’avinentesa per fundar un nou centre al barri de Moneta, capaç de superar les connotacions de l’antiga base militar i de desencadenar la reactivació econòmica de l’illa. Entesa com a part d’una visió holística que perseguia la recuperació de l’arxipèlag, la renovació de l’Arsenale havia d’establir un model per a altres àrees de Sardenya. En contraposició a la salvatge explotació de molts trams de la costa sarda, l’espai recuperat havia de constituir un pol d’atracció d’un turisme responsable i respectuós amb el medi ambient. L’excepcional bellesa del context natural imposava la necessitat de construir tan poc com fos possible i d’aprofitar al màxim les preexistències.Descripció
Com a resultat d’un procés de disseny i de construcció que, amb sorprenent celeritat, només va durar divuit mesos, la reforma de l’Arsenale va actuar sobre una àrea de 155.000 metres quadrats. El nou conjunt s’estructura al voltant d’un port de 128.000 metres quadrats, amb capacitat per acollir set-centes embarcacions. Els seus molls, que tenen un perímetre total de gairebé dos quilòmetres, han fet recular els edificis que entorpien el pas per ser completament accessibles al públic i s’organitzen al voltant de la dàrsena atorgant-li el paper central que tindria una plaça. Sobre aquest gran port, entès com un espai públic que conté prop de trenta mil metres quadrats de zones verdes, s’ha erigit un nou centre de conferències de més de dos mil metres quadrats i un hotel. Altres estructures preexistents s’han reconvertit per acollir usos comercials i esdeveniments nàutics.L’operació ha suposat el tractament de 62.000 tones de ferro, olis i terres contaminades amb parafina. S’han recollit 380 tones de fibres d’amiant i s’han extret 70.000 metres cúbics de sediments per dragar la dàrsena. Tant els edificis de nova planta com els que han estat reformats disposen de sistemes d’intercanvi de calor que usen l’aigua del mar per reduir l’energia consumida per la climatització. També estan equipats amb panells solars que col·laboren en la producció d’aigua calenta sanitària, amb plaques fotovoltaiques i amb cobertes enjardinades que atenuen la insolació i les pèrdues tèrmiques. L’aigua de pluja que cau sobre tot el conjunt és recollida i reciclada per a diferents usos, com ara per regar els jardins. Aquests, que s’han plantat amb vegetació autòctona, es reguen amb sistemes que minimitzen el consum d’aigua.
Valoració
Fruit de la proesa d’haver estat executada en només deu mesos, la reforma de l’Arsenale ha aconseguit canviar la imatge pública de La Maddalena, que s’ha convertit en un concorregut lloc de trobada que tan aviat acull escenes quotidianes com esdeveniments multitudinaris. L’operació ha fundat un espai públic que no sols és rellevant per la seva escala, sinó també per la seva càrrega dins la memòria col·lectiva. Ara funciona com un atractiu pol d’activitats nàutiques que vigoritza el turisme i, amb ell, l’economia de l’illa. I tot això ha estat possible a través d’una intervenció mesurada que, lluny de depredar un paratge natural o d’apostar per una política de tabula rasa, ha acceptat unes incòmodes preexistències com a punt de partida.David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
