Estat previ
Fundada fa més de vint-i-cinc segles, la Gadir fenícia, anomenada Gades quan es va integrar a l’Imperi Romà, Qādis durant la dominació islàmica i Cádiz des de la reconquesta cristiana, és probablement la ciutat més antiga d’Europa. Entre les restes arqueològiques que abunden al seu centre històric, destaca, per la seva riquesa i diversitat, el jaciment descobert al subsòl de l’antiga residència episcopal, coneguda popularment com la Casa del Obispo i usada avui com a espai expositiu que dóna testimoni de les diferents civilitzacions que s’hi han anat succeint. Comprèn, entre altres vestigis, una construcció de tàpia (segle VIII aC), un monument funerari fenici (segle VI aC), diverses cisternes, una font ornamental i un peristil amb pintures murals del període republicà de l’Imperi Romà (segle II aC - segle I), un criptopòrtic de l’Alt Imperi Romà (segle I - segle III) i un fragment de la muralla medieval.La Casa del Obispo està situada entre la Catedral Vieja i la Catedral Nueva. La primera va ser construïda durant la segona meitat del segle XIII sobre la mesquita de Qādis i va ostentar el rang catedralici fins al 1838, quan es va construir la segona, també coneguda com la Catedral de la Santa Cruz sobre el Mar, a poc més de quaranta metres cap a ponent. L’espai buit que separa ambdós temples rep el nom de Campo del Sur i s’estén, de nord a sud, des de la Casa del Obispo fins a la via de circumval•lació que ressegueix el front marítim. Fa uns anys, una excavació feta en aquest espai va posar de manifest que els vestigis de la Casa del Obispo sobrepassen el perímetre de l’edifici i s’estenen cap el subsòl de la Catedral Vieja. Després de ser estudiades, les restes del Campo del Sur van tornar a ser colgades amb terra per evitar el seu deteriorament.
Objecte de la intervenció
L’any 2006, l’Ajuntament de Cadis va decidir destinar un milió i mig d’euros al cobriment de les restes arqueològiques descobertes al Campo del Sur amb un sostre que permetés reprendre la seva excavació sense que la intempèrie les malmetés. A més d’aprofundir en el coneixement del jaciment, l’actuació pretenia donar-lo a conèixer a la ciutadania per ampliar i enriquir el recorregut museogràfic de la Casa del Obispo. Alhora, la construcció d’aquest sostre oferia a la ciutat la possibilitat de disposar, ben a prop de l’atapeïda densitat del centre històric, d’un excepcional mirador elevat, emmarcat per les dues catedrals i amb unes formidables vistes sobre el mar.Descripció
Inaugurada l’any 2009, la intervenció duta a terme ha cobert el terreny que conté les restes arqueològiques del Campo del Sur amb una plataforma trapezoïdal que s’eleva dos metres i mig per sobre de la cota del carrer. Està centrada respecte a la façana sud de la Casa del Obispo, que s’ha consolidat amb un aplacat de peces de lumaquel•la. Aquest marbre entona amb la tradicional pedra “ostionera” amb la qual es van construir les dues catedrals i, al mateix temps, és molt més resistent que aquesta a la corrosió marina.L’estructura de la plataforma està formada per un entramat de bigues d’acer que es recolza sobre una retícula de pilars metàl•lics separats tres metres en les dues direccions. Tots els elements estructurals s’han tractat amb una pintura blanca que els protegeix de la corrosió del salnitre i els confereix un aspecte delicat i lleuger. L’espai inferior de la llosa s’ha tancat amb façanes de vidre que delimiten l’àmbit destinat a l’excavació arqueològica mentre el fan visible des de la cota del carrer. Una rampa perpendicular a la façana de la Casa del Obispo comunica aquesta cota amb el nivell del mirador.
El pla superior de la plataforma constitueix un mirador elevat que s’ha pavimentat amb llambordes cúbiques de deu centímetres d’aresta, de marbre blanc de Macael. Les vores de la cara superior de cada llamborda estan bisellades, de manera que les peces aparellades formen petites canals que concentren l’aigua de la pluja i minimitzen la possibilitat de relliscades. Vuit dels pilars metàl•lics que conformen la retícula del nivell inferior emergeixen sis metres per sobre del mirador per donar suport a un sostre horitzontal que, com un gran pal•li, emmarca el visitant i el protegeix del sol i la pluja. El perímetre de la plataforma està resseguit per una barana de perfils metàl•lics pintats de blanc que s’interromp només a la vora meridional. Aquí el pla del terra es plega formant un graó que s’enfonsa cinquanta centímetres per oferir una vora on seure de cara al mar i, tres metres més endavant, un segon graó que recupera la cota de la plataforma rematant-la amb un voladís. Aquesta particular secció serveix per ocultar des del mirador els cotxes de la via de circumval•lació i permet que la vora sud de la plataforma es retalli netament contra el mar sense l’emergència de cap barana de protecció.
Valoració
Les obres de construcció de la plataforma han generat una polèmica d’abast mediàtic entre l’ajuntament i l’empresa que gestiona el jaciment de la Casa del Obispo. Sembla ser que les perforacions en roca natural destinades a acollir la fonamentació de l’estructura van transmetre al jaciment vibracions que han originat algun despreniment i, sobretot, humitats i filtracions d’aigua. Però la disputa, centrada principalment en el finançament de les reparacions necessàries, no desllueix en cap cas la pertinència d’una intervenció que no sols beneficiarà la conservació dels vestigis, el seu estudi i la seva divulgació pedagògica, sinó que també ha servit per oferir a la ciutat un esplèndid mirador sobre el mar. Aquesta simultaneïtat d’usos superposats enriqueix la situació de partida i contribueix a que el respecte per la seva pròpia història no impedeixi que Cadis sigui una ciutat viva i conscient del seu present.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
