Estat previ
Capital històrica de la Xampanya, Troyes va conèixer el seu període de màxima esplendor durant els segles XII i XIII, quan el comtes d’aquesta regió la van convertir en la seu principal de la fira vinícola més important d’Europa. Com a testimoni d’aquesta època refulgent, la catedral gòtica de Saint-Pierre-et-Saint-Paul presideix el seu nucli històric, considerat un dels conjunts medievals més rellevants de França i solcat per una xarxa de canals tributaris del riu Sena que li confereixen un curiós perfil en forma de tap d’ampolla de xampany.Tot i que la indústria tèxtil va permetre que la vila revisqués un cert apogeu durant la primera meitat del segle xx, a partir dels anys seixanta la seva població va iniciar, juntament amb la d’altres nuclis urbans de la regió, un decreixement demogràfic progressiu. Per tal de compensar aquest procés, l’ajuntament va iniciar una estratègia de dinamització del centre històric consistent en la inserció de nous equipaments culturals. La primera manifestació d’aquesta estratègia va arribar el 1982, quan es va transformar l’antiga residència del bisbe, a la mateixa plaça de la catedral, en el Museu d’Art Modern. Amb el tombant de segle, una esplanada de dues hectàrees que s’estenia menys de dos-cents metres al sud-est de la catedral i que s’usava únicament com a aparcament superficial oferia l’oportunitat de donar continuïtat a aquesta política de dinamització.
Objecte de la intervenció
L’any 2003, l’organisme supramunicipal Communauté du Grand Troyes va promoure una intervenció destinada a convertir l’esplanada en un campus universitari. Es tractava que la ciutat i el nou equipament docent establissin una relació simbiòtica de la qual tant l’una com l’altre en resultessin mútuament beneficiats. El campus revitalitzaria el cor de Troyes a través del dinamisme que caracteritza el món universitari, mentre que els estudiants i el personal docent podrien gaudir de totes les facilitats que ofereix un centre urbà. Sense renunciar a un llenguatge contemporani, l’arquitectura dels edificis del campus havia de ser plenament respectuosa amb un context històric tan valuós. A més, l’ordenació dels espais lliures del nou conjunt suposaria la dràstica limitació del trànsit motoritzat a la zona, alhora que encoratjaria la circulació de ciclistes i vianants.Descripció
El Campus des Comtes de Champagne està format per quatre edificis aïllats que s’articulen entorn d’un buit central. La meitat septentrional d’aquest buit és una plaça pavimentada amb llambordes, a la qual arriben quatre carrers que vénen de la catedral. La meitat meridional, en canvi, és una bassa d’aigua, sobre la qual hi ha un edifici cúbic i revestit amb panells de policarbonat alveolar que conté la recepció, alguns vestidors i sales d’esports individuals. Al front nord del buit central, davant de la plaça pavimentada, hi ha un edifici construït amb mòduls prefabricats de fusta que conté el restaurant de la universitat, un cibercafè i 24 apartaments de la residència universitària. Per la seva banda, l’edifici est acull activitats culturals, oficines administratives i uns altres 23 apartaments de la residència universitària. Finalment, l’edifici sud és un pavelló poliesportiu que conté, a més de diverses pistes esportives, un mur d’escalada.Dues passarel•les travessen la bassa d’aigua i connecten la plaça amb un mirador elevat i enjardinat des d’on es divisa la catedral i el seu entorn. Aquest belvedere és la culminació d’un prat de gespa allargassat que recorre amb un suau pendent descendent els prop de dos-cents cinquanta metres que separen el campus del riu Sena. El prat, que és la coberta d’un aparcament, està flanquejat per un canal que va des del riu fins a la bassa del buit central.
Valoració
El Campus des Comtes de Champagne constitueix una ciutat dins la ciutat. És una peça complexa que articula edificis, espais verds i cursos d’aigua en un conjunt unitari i autònom però coherent amb el context urbà que el conté. A més d’equipar i dinamitzar el centre històric d’una ciutat envellida, els edificis del campus enriqueixen el seu repertori arquitectònic amb l’aportació d’un vocabulari contemporani però respectuós. Per la seva banda, els espais lliures del campus traven el conjunt dins la trama urbana de Troyes i proposen una suggerent transició paisatgística entre els carrers estrets del centre i els espais verds del riu. Finalment, la bassa del buit central i el canal que la connecta amb el Sena reforcen la xarxa de cursos d’aigua que tradicionalment han donat forma i contingut a la ciutat.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
