Estat previ
Durant el segle XIX, la revolució industrial va omplir de fàbriques els terrenys agrícoles del nord de Barcelona. L’activitat industrial d’aquesta zona, que es correspon avui amb el barri del Poblenou, va arribar a ser tan important que se la coneixia popularment com la «Manchester catalana». Una de les primeres indústries a instal•lar-s’hi va ser la fàbrica tèxtil de Can Framis, que constava de diversos edificis i ocupava una superfície equivalent a quatre illes de l’Eixample. Anys després de la seva construcció, quan es va traçar la trama Cerdà, el complex va quedar enclotat i esbiaixat respecte dels carrers adjacents.En els darrers anys, el barri del Poblenou ha estat objecte d’una profunda transformació urbanística que ha suposat la desaparició de bona part del seu patrimoni industrial i la profusió de noves arquitectures dedicades al sector terciari i caracteritzades per la gran alçada i la rotunda contemporaneïtat. Tot i que en aquest procés Can Framis va perdre bona part de la seva extensió, una xemeneia i els dos edificis més rellevants del complex fabril es van salvar. A finals del segle passat, van ser adquirits per una fundació privada que els va reformar per convertir-los en un museu d’art contemporani.
Objecte de la intervenció
En el transcurs d’aquest projecte, la Fundació Vila Casas va cedir a l’Ajuntament de Barcelona els espais lliures que envoltaven els tres edificis del Museu Can Framis per convertir-los en un jardí d’accés públic. La seva geometria esbiaixada i enclotada respecte dels carrers adjacents permetia crear un espai recollit, que resolgués la transició entre l’aroma vuitcentista que emana dels edificis del museu i la rabiosa actualitat del seu context urbà.Descripció
El museu i el seu jardí ocupen una illa sencera de l’Eixample Cerdà. Els dos edificis preexistents, juntament amb el nou cos que els uneix transversalment, formen un pati quadrilàter que s’ha acabat de tancar amb una porxada d’accés. Està enclotat uns tres metres respecte del carrer i ocupa el centre de l’illa. Un quart edifici tanca el costat nord-occidental de l’illa i genera darrere el cos transversal un segon pati presidit per la xemeneia de l’antiga fàbrica.Els espais que separen el museu del perímetre de l’illa acompleixen la funció d’absorbir les seves respectives diferències de nivell i directriu. S’han resolt amb talussos que s’eleven lleugerament respecte del carrer per caure després fins a la cota del pati central. Aquesta geometria, juntament amb l'espessor de l'arbrat que s’hi ha plantat, genera una franja de transició que aïlla el museu del seu context urbà. Els talussos s’han cobert amb un mantell d’heura i s’han plantat amb bulbs d’on broten flors de diferents colors al llarg de tot l’any. Estan solcats per senderes de formigó amb traçats dubitatius que donen accés a diferents racons. La vegetació dels talussos envaeix també el pati de la xemeneia però respecta el pati central. Aquest, que actua com a espai vestibular d’accés al museu, s’ha pavimentat amb una estesa de formigó que li permet acollir actes multitudinaris. Algunes jardineres circulars interrompen puntualment el seu paviment.
Valoració
L’elecció d’una vegetació humida i la seva disposició deliberadament desendreçada, gairebé pintoresca, donen al jardí del Museu Can Framis un encisador caire romàntic. No obstant això, han motivat al mateix temps una controvèrsia entre el museu i l’organisme públic encarregat de gestionar els parcs i jardins de la ciutat, que, considerant poc viable el seu manteniment, ha acabat per modificar-lo notablement. És possible que la solució projectada superés els estàndards de la jardineria pública en una ciutat de clima mediterrani. Tot i així, amb l’ajut de la topografia, el jardí original embolcallava els edificis de l’antiga fàbrica d’una manera màgica. Els aïllava d’un context canviant que ja no els és propi i els transportava en el temps fins a un estat original, anterior a la trama Cerdà.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
