Estat previ
L’estació d’Eichbaum pertany a la línia U18 del metro interurbà que serveix l’àrea metropolitana del Ruhr. Construïda als anys setanta a mig camí entre les ciutats de Mülheim i Essen, està situada en un context molt poc urbà, definit per un interstici del nus viari que connecta les autopistes A40 i B1. Si fa quaranta anys era un símbol de modernitat, avui és un focus de vandalisme i inseguretat que representa un model fallit de ciutat dispersa. Fins i tot de dia, els accessos i els túnels que porten a les andanes són foscos i inhòspits. Fa molt de temps que l’autoritat local que gestiona el transport públic procura sense èxit millorar la seguretat de l’estació instal•lant-hi reixes i càmeres de videovigilància i fer-la més acollidora repintant els murs dels passadissos quan s’omplen de grafits.Objecte de la intervenció
A finals de l’any 2006, un col•lectiu format per urbanistes i arquitectes dedicats a la dinamització d’espais públics negligits per l’administració es va plantejar la possibilitat utòpica de convertir temporalment l’estació d’Eichbaum en un teatre d’òpera. Es tractava de donar-li un ús insòlit que la transformés en un lloc reconeixedor capaç de despertar un sentiment d’afinitat entre els usuaris habituals i els residents locals. La iniciativa va aconseguir involucrar en el projecte els teatres més rellevants de la regió, el Ringlokschuppen de Mülheim, el Schauspiel d’Essen i el Musiktheater im Revier de Gelsenkirchen.Descripció
El nivell superior de l’estació acull l’Opernbauhütte, un pavelló constituït per contenidors de camió reciclats i concebut com un objecte arquitectònic amb la càrrega icònica suficient per esdevenir un símbol de transformació i renovació. Durant el primer any, va funcionar com un taller, un laboratori experimental on els residents locals es trobaven amb compositors, llibretistes i tècnics per plasmar els seus desitjos, els seus temors, els seus somnis i els seus records en obres musicals que s’havien de representar a la mateixa estació. No es tractava tant de representar òperes clàssiques en un lloc inusual com de proposar un nou estil d’òpera que es fes ressò de les qualitats del lloc on es concep i es representa. A mesura que la idea va anar prenent cos, l’Opernbauhütte va multiplicar els seus usos i va esdevenir un espai per acollir conferències, una galeria d’art, un bar cafeteria i una sala de cinema.Finalment, a l’estiu del 2009 es va instal•lar entre les vies de l’estació una graderia temporal amb un aforament de dues-centes persones. Durant dos mesos, les peces musicals concebudes a l’Opernbauhütte van ser representades sense concessions al soroll de fons de les autopistes, l’aldarull intermitent dels trens o l’ambient inhòspit de l’estació. Acabada la temporada operística, el pavelló va romandre al lloc com a testimoni de l’efímera i extraordinària transformació de l’estació.
Valoració
El declivi i la inseguretat que pateix l’estació d’Eichbaum són problemes immanents a un model de ciutat poc densa i, per tant, escassament intensa. El caràcter inhòspit i insegur dels teixits urbans de baixa densitat prové en gran mesura de la seva escassa concurrència i de la baixa proporció de contribuents per superfície de sòl públic, que limita considerablement la capacitat d’invertir en el seu manteniment. Tot i que, un cop implementat el model, és summament complex posar remei a la manca de densitat, aquesta intervenció demostra que encara queda la possibilitat de resoldre la falta d’intensitat. Els usos i els sentits d’espais insulsos i decadents s’intensifiquen sensiblement a través de la celebració d’esdeveniments col•lectius com el cicle operístic de l’estació d’Eichbaum.David Bravo
[Darrera actualització: 29/03/2023]
