Estat previ
Situat a la costa est de la península de Jutlàndia, Århus és el principal port de Dinamarca. Entre l’avinguda que ressegueix el front marítim i el ramal portuari del ferrocarril, hi ha una dàrsena usada en altres temps per amuntegar grans piles de carbó importat. La seva superfície, que s’usa avui com a aparcament de les veïnes oficines municipals, està encara travessada per una estructura porticada de formigó que probablement servia de suport a les grues que carregaven el carbó. La seva presència, alhora lúgubre i monumental, confereix al lloc un caràcter residual però també el proveeix de l’encant que solen tenir les instal·lacions industrials abandonades. En tot cas, malgrat que és inaccessible, la seva cornisa ofereix una de les millors vistes sobre la ciutat.Objecte de la intervenció
Als autors d’aquesta intervenció no els va passar desapercebuda la coincidència significativa d’un escenari tan underground amb l’oficialitat del seu usuari actual: els arquitectes i urbanistes municipals que l’utilitzen per aparcar els seus vehicles. Amb un pressupost de 1.500 euros d’origen indefinit, es van proposar la construcció d’un objecte poètic anomenat «Parasitten» i dotat de la càrrega reivindicativa d’un manifest. En termes generals, la instal•lació intentava provocar una reflexió crítica sobre la pertinència, els motius i els efectes del planejament urbanístic i els reglaments de l’edificació actuals. En termes més concrets, volia ser un al•legat a favor de la conversió del lloc en un parc públic. En última instància, pretenia obrir l’accés a la part superior de l’estructura porticada i oferir el panorama de la ciutat a tothom qui hi volgués pujar.Descripció
Construït en nou dies, sense traçat de plànols ni llicència d’obres, el «Parasitten» és una seqüència de tres terrasses amb formes i nivells diferents i fixades al formigó de l’estructura porticada. La terrassa inferior, de 2 metres quadrats, reposa sobre el terra; la intermèdia, de 25 metres quadrats, està a un nivell de 5 metres; la superior, de 10 metres quadrats, corona l’estructura preexistent a 10 metres d’alçada.Cada terrassa està constituïda per una tarima de llates de fusta, suportada per un entramat de perfils metàl·lics. Tot i la seva alçada, no disposen de cap barana de protecció. Això no sembla tan temerari quan es té en compte que per accedir a les terrasses superiors cal escalar les piles de l’estructura porticada amb l’únic ajut d’unes armadures en forma de ferradura que s’han encastat al formigó.
Valoració
Amb l’actitud entusiasmada i espontània dels nens que construeixen una casa dalt d’un arbre, els autors i promotors d’aquesta instal·lació han ofert desinteressadament a la ciutat un racó resguardat i íntim on conversar o meditar mentre es gaudeix d’una nova vista panoràmica. A partir d’una acció gairebé clandestina, més alegal que il·legítima, s’ha suplantat la responsabilitat envers l’espai públic que els ajuntaments tenen però que no sempre exerceixen. Però, deixant de banda la pertinència del seu missatge reivindicatiu i del seu procediment insurrecte, les terrasses tenen una utilitat pública real: s’usen per escalar, per gronxar-se, com a mirador o com a bastida per omplir de grafits l’estructura porticada del port d’Århus.Més que parasitària, la relació que el «Parasitten» estableix amb aquesta estructura és simbiòtica. Tant l’un com l’altra en surten mútuament beneficiats. És evident que la instal•lació obté del seu hoste el profit d’un suport elevat que li brinda bones vistes. Però, al seu torn, l’estructura recupera allò perquè va ser concebuda: la utilitat. Remarcades per la nova i estranya presència, les seves restes inertes han recobrat la vida –els paràsits habiten només éssers vius– i han estat posades en valor. De sobte, després d’anys d’indiferència, algú s’hi ha fixat –tant visualment com estructuralment– i ha proclamat les seves qualitats. En efecte, sense la intervenció dels urbanistes municipals –però en la seva presència– l’estructura de formigó ha estat requalificada. Ara queda esperar que se li reconegui oficialment la merescuda capacitat de presidir algun tipus d’espai públic amb més pretensions cíviques que les d’un simple aparcament.
David Bravo
[Darrera actualització: 18/06/2018]
