Estat previ
Construïda el segle XIV, la segona muralla de Brussel•les definia un perímetre poligonal de cinc costats al voltant de l’actual centre històric que, per aquest motiu, és conegut popularment com el «Pentagone». Avui, la seva traça pentagonal està ocupada per la «Petite Ceinture», un anell viari de circumval·lació amb diversos carrils en cada sentit i força intensitat de trànsit rodat. Amb voreres excessivament estretes, aquesta via separa el centre urbà del riu Senne, tangent al costat nord-oest del «Pentagone», i constitueix una barrera costosament franquejable pels vianants i que obstaculitza la correcta relació entre la ciutat i el front fluvial.Aquí, la carretera de Gant creua el riu i penetra l’antiga muralla pel pont de la Porte de Flandre, just després d’haver travessat el barri de Molenbeek-Saint Jean i abans d’esdevenir el carrer Antoine Dansaert, que va a parar al bell mig de la Grote Markt, la plaça major de la ciutat. Vora el pont, una construcció prou remarcable que data de principis del segle XX, hi ha una parada de la línia 81 del tramvia. Atesa l’estretor de la vorera, que no permet instal•lar-hi una marquesina convencional, la parada estava fins fa poc descoberta i s’assenyalava amb un simple panell vertical. Les persones que esperaven el tramvia, aïllades entre el riu i el trànsit, no tenien, doncs, cap aixopluc durant els freqüents dies plujosos de Brussel·les.
Objecte de la intervenció
L’any 2004, l’ajuntament i el Ministeri del Transport van destinar una inversió de poc més de dos mil euros a la instal·lació d’una marquesina especialment dissenyada per poder donar aixopluc a la parada del tramvia. Però, a més de donar solució a un problema merament funcional, aquesta petita intervenció tenia un objectiu de més volada. A l’espera d’un projecte que plantegés definitivament la recuperació a gran escala del front fluvial, la marquesina havia de contribuir a la reconciliació entre el «Pentagone» i el Senne.Descripció
La nova marquesina de la Porte de Flandre està constituïda per dos braços estructurals d’acer i una coberta inclinada de dotze metres quadrats. Els braços estructurals, dos perfils de 20 mm de gruix amb forma de sigma, estan ancorats a la cara inferior de la volada formada per la secció del moll. Una riosta horitzontal constituïda per una xapa corbada d’acer es recolza per mitjà d’una banda blana de neoprè sobre la barana del moll i recull els dos vèrtexs intermedis dels braços per tal d’evitar-ne la bolcada. D’aquesta manera, l’estructura és alhora sòlida i summament respectuosa amb el moll existent. No infligeix cap alteració física a la barana i podria ser fàcilment desmuntada sense deixar-hi cap empremta. La coberta és un panell de 120 mm de gruix fixat en quatre punts als braços d’acer. Té una inclinació de 16º respecte del pla horitzontal que, a més de permetre-li desguassar sobre el Senne l’aigua de pluja recollida, fa que el seu parament inferior, revestit de mirall, reflecteixi la superfície del riu cap a la calçada central de la «Petite Ceinture» i viceversa.Valoració
Els objectes més estrictament funcionals que poblen l’espai urbà, ja siguin elements del mobiliari, de senyalització o d’enllumenat, són productes industrialitzats que optimitzen solucions d’ús i fabricació des d’una perspectiva genèrica. En la majoria dels casos i per raons òbvies, no estan concebuts per respondre, des d’una aproximació més concreta, a les característiques específiques dels indrets que els acaben acollint. La contradicció d’aquesta norma és l’aspecte més rellevant de la marquesina de la Porte de Flandre.La seva especificitat, que la converteix en un objecte gairebé artesanal, és la resposta directa a un problema concret –l’estretor de la vorera– que no permetia l’ús d’una marquesina estàndard. Si bé és cert que les seves funcions immediates d’aixopluc i senyalització d’una parada de tramvia són ben convencionals, la forma de la seva estructura està tan fortament determinada per la particular secció del moll del Senne que no podria ser instal•lada en cap altre lloc.
Però aquesta afinitat amb el context sobrepassa l’escala del disseny industrial per erigir-se, si no en una solució definitiva, sí en una valuosa contribució a la reconciliació de la ciutat amb el riu. Com si s’hagués obert una finestra en un mur cec, el mirall de la coberta que reflecteix les aigües del riu restableix el contacte visual entre ambdues parts, desperta l’interès de l’una per l’altra i en reclama la reunificació. Sorprenentment, la inclinació de la coberta adquireix així un doble sentit: mentre que la seva cara superior vessa les aigües riu avall, la seva cara inferior les retorna reflectides cap al nivell de la ciutat. En aquest il•lusori cicle de l’aigua, les persones que esperen el tramvia queden emmarcades i dignificades sota un pal·li que atrau l’atenció de les mirades que l’envolten. D’alguna manera, les funcions prosaiques d’una parada de tramvia han assolit la transcendència d’una poesia urbana: la senyalització ha esdevingut reclam i el simple aixopluc, noble pal•li.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
