Estat previ
Malgrat que els principals aqüífers de Madeira es troben al nord de l’illa, la major part de la població viu a la costa meridional, en municipis com Funchal i Câmara de Lobos, on l’escarpada orografia insular se suavitza lleugerament i ofereix millors condicions per al cultiu. Des del segle XVI, la necessitat d’aigua potable va comportar la construcció d’una important xarxa de canals de regadiu, les «levadas», que salven amb costosos túnels i aqüeductes els constants obstacles interposats per la topografia. Al llarg de tota la seva història, la lluita per superar i dominar els accidents topogràfics ha marcat fortament la relació dels illencs amb el territori.La indústria artesanal de Câmara de Lobos, dedicada principalment a l’assecat del peix i l’extracció de sal, se les ha hagut de veure sempre amb els abruptes terrenys costaners de roca basàltica, negra i densa, formada per la ràpida solidificació de la lava volcànica en contacte amb el mar. Els bancals, les terrasses i els murs de contenció són elements constants del seu bell paisatge litoral. Avui, les indústries ancestrals han donat pas a una economia principalment basada en el turisme, però la lluita contra l’agrest relleu continua sent tan vigent com sempre.
Objecte de la intervenció
Amb el canvi de segle, la necessitat d’adaptar-se a aquesta nova realitat econòmica va portar l’ajuntament a plantejar-se una ambiciosa transformació de l’espai ocupat per les antigues salines i el forn de calç. Aquest era un indret de gran bellesa, però estava deixat i obsolet. Sense trair la seva essència, l’actuació havia de renovar les estratègies tradicionals de domesticació del territori, tan arrelades a la cultura local, per adaptar-lo a un ús més públic i actual.Descripció
El nou Complexo das Salinas reuneix, en prop de quinze mil metres quadrats, un passeig marítim, una plaça, uns jardins, unes piscines públiques i una cafeteria restaurant. Tot aquest programa es desenvolupa en quatre nivells principals, amb fortes diferències d’alçada, que s’adapten a la complexa topografia de la base rocosa preexistent.Al nivell inferior, a sis metres per sobre el mar, hi ha una gran plataforma amb dues piscines i un solàrium que cau formant unes graderies fins a arribar a la cota d’una petita cala. La piscina més gran és rectangular i està situada en una cantonada de la plataforma, de manera que, en dos dels seus quatre costats, sembla que l’aigua estigui en contacte amb la mar i les roques del fons. Perfectament orientada a sud, la plataforma està resguardada del nord per un mur de contenció d’uns quinze metres d’alçada i revestit amb carreus basàltics. Aquest mur, que és la base del passeig marítim superior, conté, al nivell de les piscines, serveis, vestidors i l’arribada d’un nucli vertical d’ascensors i escales que comuniquen la plataforma amb la part més alta del complex.
També s’arriba a les piscines des d’unes escales a cel obert que provenen d’una terrassa amb vistes esplèndides situada a deu metres d’alçada sobre el nivell del mar. Aquí hi ha l’antic forn de calç, que ha estat restaurat, i una cafeteria protegida sota una pèrgola. Pujant encara per unes escales descobertes, s’accedeix a un replà situat a vint-i-quatre metres d’alçada, on hi ha un edifici de fusta que conté un restaurant. D’aquí arrenca el passeig marítim, que ressegueix dos-cents cinquanta metres de front marítim fins a arribar a un dels principals carrers d’accés a la ciutat. Sobre el restaurant hi ha uns jardins amb una estructura de pals i filferros preparats perquè hi creixin parres que donin ombra. Encara més amunt, a trenta-set metres d’alçada, hi ha una plaça mirador que cobreix un aparcament soterrat de tres plantes. De la plaça arrenca una passera que va a buscar el tronc vertical del nucli d’ascensors que arriba a la piscina.
Valoració
En un context tan abrupte i accidentat, la consecució d’un terra pla i horitzontal és tan valuosa com ho seria, en altres casos, l’aixopluc d’una coberta. Seguint les estratègies tradicionalment aplicades per l’agricultura, la indústria o l’arquitectura locals, la intervenció transforma el relleu natural per obtenir una sèrie de terrasses que, per la seva forma plana, esdevenen immediatament llocs especials i reconeixedors. Ara, però, aquests llocs són espais públics i les possibilitats funcionals que es deriven de la seva condició horitzontal s’ofereixen a l’ús i el gaudi de tothom.No obstant això, i d’acord amb les lleis geomètriques del desmunt i terraplenament, el preu d’assolir aquesta horitzontalitat és l’aparició contundent de noves superfícies verticals que modifiquen sensiblement el paisatge natural. En una lliçó de franquesa constructiva, el Complexo das Salinas assumeix aquest fet amb tota naturalitat. Com una «levada», el mur basàltic del passeig marítim desplega la seva majestuosa verticalitat sense trencar l’equilibri del bell paisatge de roques fosques i escarpades on s’insereix.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
