Estat previ
A mitjan segle XIX, l’enderroc de les muralles i l’abolició de la Línia de Demarcació, que durant anys havia definit una franja no edificable al seu voltant, van comportar una sobtada expansió de la ciutat de Copenhaguen. A l’oest del nucli antic es va aixecar el barri de Vesterbro, traçat, sota les directrius higienistes de la metròpoli vuitcentista, a base d’illes regulars i avingudes generoses que oferien grans visuals. El bulevard Sønder va ser un dels principals eixos viaris d’aquest desenvolupament urbà. Fidel al canvi d’escala que promulgava el nou cànon, se’l va dotar d’una secció simètrica de prop de trenta metres d’amplada i d’un traçat longitudinal, lleugerament arquejat, d’un quilòmetre i mig de llargada. El centre del passeig, que segregava dues calçades laterals, es va resoldre amb un parterre de gespa densament poblat d’oms i vorejat de rocalles de granit.Aviat, i com en tantes altres ciutats europees de l’època, una burgesia puixant i àvida d’escenaris metropolitans on representar-se a si mateixa es va apoderar amb entusiasme del bulevard Sønder per passejar-s’hi i establir-hi relacions socials. Més d’un segle després, però, l’esperit plaent i lúdic dels inicis s’havia esvaït completament. La grafiosi, una malaltia fúngica que afecta l’om comú, va acabar durant els anys noranta amb tots els exemplars de l’arbreda central. Amb el canvi de mil•lenni, un trànsit diari d’aproximadament 2700 cotxes i més de 1600 ciclomotors segregava dràsticament el devastat parterre central, per on pràcticament només hi passejaven les persones que treien el gos per alleujar les seves necessitats.
Objecte de la intervenció
L’any 2004, l’Ajuntament de Copenhaguen va decidir dedicar prop de dos milions i mig d’euros a revitalitzar els setze mil metres quadrats del passeig i ajustar-lo a les necessitats actuals. Es van convocar sis tallers on els residents i els comerciants locals van poder expressar els seus desitjos, hàbits i necessitats que, en molts casos i com és natural, eren fragmentaris i divergents. En vista d’això, l’estratègia que es va adoptar per retornar al bulevard la rellevància perduda i la seva antiga concurrència va consistir en assignar al nou espai un gran nombre d’usos i activitats diferents que, per juxtaposició o superposició, donessin resposta a totes les exigències recollides. Aquesta assignació es va prioritzar per sobre de l’objectiu d’obtenir un projecte coherent i unitari.Descripció
S’ha reduït la velocitat de circulació de les vies laterals per mitjà de bandes rugoses i també la seva amplada, de manera que cadascuna d’elles ha passat de tenir dos carrils a tenir-ne un. Això ha permès eixamplar fins als disset metres la zona central, que s’ha subdividit en un gran nombre de porcions ortogonals, amb mides i tractaments diversos. Tot i que algunes estan concebudes per allotjar funcions específiques, com ara pistes esportives, zones per a gossos, àrees de jocs infantils o un circuit asfaltat de bicicròs, la gran majoria de les porcions estan definides d’una manera genèrica.Es tracta de petites parcel•les rectangulars, emmarcades per lleugers desnivells i cobertes inicialment amb una catifa de gespa. Però aquest és només un acabat provisori, ja que, a través d’un procés arbitrat i regular, els veïns tenen el dret de transformar i usar les parcel•les amb diferents propòsits. De manera progressiva, les parcel•les es van assignant i es van convertint en petits horts, jardins de meditació, espais per fer-hi barbacoes, cafès a l’aire lliure o tarimes per fer-hi representacions.
Un camí per a vianants, de vegades pavimentat i d’altres cobert de sauló, reuneix bancs i papereres i permet passar entre les parcel•les al llarg de tot el passeig. A les seves vores s’han plantat nous arbres agrupats en fileres segons les seves diferents espècies. Aquestes espècies s’han triat per tal que brotin, floreixin i perdin les fulles en diferents moments de l’any, de manera que el bulevard tingui sempre una aparença variable. Al tram central del recorregut hi ha una àrea plantada amb palmeres on els blocs de pedra de les rocalles preexistents s’han disposat formant una retícula.
Valoració
Quan arriba a certs graus de concreció i especificitat, el disseny urbà determina excessivament els usos que pot tenir l’espai públic. Aquests usos, que són per definició eventuals i diversos, es veuen llavors fatalment limitats per una formalitat que pretén suplantar la complexitat de la vida urbana.En aquesta intervenció, els usos precedeixen la forma. El disseny urbà ha sabut aturar-se a temps per cedir el pas als usuaris, que s’apropien de les parcel•les i les transformen lliurement en funció de les seves necessitats. La forma no acabarà mai de concretar-se perquè el bulevard Sønder és ara un espai flexible, divers i sotmès a un canvi constant.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
