Estat previ
Lió va néixer a la confluència del riu Roine amb el seu afluent Saona, sobre la península de Presqu’île, ocupada avui pel seu nucli antic. Com en el cas de tantes altres ciutats fluvials, la seva relació amb el riu es va anar deteriorant a partir de la Revolució Industrial. Si bé les directrius haussmanianes dictades durant la Tercera República ordenaren satisfactòriament les seves ribes dignificant-les i evitant que es poblessin de fàbriques, a partir de mitjan segle XX no van poder resistir l’envestida de la massiva expansió del vehicle privat. El buit generat pels seus marges va ser ocupat per vies de circulació ràpida i aparcaments a l’aire lliure que interrompien de manera intermitent l’accés a la seva llera i fragmentaven el seu recorregut longitudinal.Objecte de la intervenció
L’any 2003, l’ajuntament i l’organisme d’abast metropolità Grand Lyon van convocar un concurs que, mitjançant la regeneració de la riba esquerra, perseguia la reconciliació entre la ciutat i el seu riu. El nou espai públic havia de ser un lloc de trobada, de lleure i de relació amb la natura. Els requeriments específics del projecte es van establir seguint un procés participatiu que va comprendre una exposició pública amb 85.000 visitants i l’organització de quinze tallers amb 600 participants, que es van centrar en la discussió de detalls d’àmbits concrets, com el transport sostenible, les activitats nàutiques o la pesca.Descripció
La intervenció ocupa una extensió de 10 hectàrees al llarg d’un front de més de 5 quilòmetres de la riba esquerra del Roine. Comença, aigües amunt, sota el pont de Winston Churchill i, després de travessar nou ponts més, arriba, aigües avall, fins a l’alçada de l’extrem de Presqu’île, més enllà del pont del ferrocarril. Té una configuració aproximadament simètrica, amb dos extrems de caràcter més natural i un centre, situat sota el pont de la Guillotière, marcadament urbanitzat. Al llarg de tot el seu recorregut, el nou front fluvial presenta una secció esglaonada d’amplada variable, amb dos nivells principals separats per un mur de contenció preexistent, inclinat i de pedra vista. El nivell superior, en contacte amb el teixit urbà, té un passeig perimetral que discrimina el trànsit rodat, vora els edificis, de la circulació dels vianants, vora el mur i el riu. El nivell inferior està dedicat de manera gairebé exclusiva als vianants i conté una successió de boscos de ribera, prats plantats amb gramínies i graderies pavimentades, solcada contínuament per recorreguts longitudinals i ininterromputs destinats al passeig, el patinatge o el ciclisme. El recorregut ciclista forma part del circuit Léman-Mer, que ressegueix la conca del Roine des del llac de Ginebra fins a la costa mediterrània. La connexió entre ambdós nivells, que fins ara venia donada per rampes tangencials integrades al mur de contenció, es reforça amb la inserció de deu nuclis verticals repartits homogèniament. Aquests nuclis, anomenats «caixes mirador», contenen, a més d’ascensors i escales, serveis sanitaris, fonts d’aigua potable, punts d’informació, establiments de lloguer de bicicletes i patins, guinguetes de gelats i refrescs o jardins d’infants.El pont de la Guillotière, connexió directa amb la concorreguda plaça de Bellecour, senyala el punt més cèntric i representatiu de la intervenció. Està ocupat per una graderia de més de 300 metres de llargada que substitueix un antic espai poc accessible anomenat irònicament «el fossar dels óssos». Aquesta graderia constitueix un lloc major, un espai cívic encarat a les cúpules de l’Hôtel Dieu, que, amb el riu com a teló de fons, acull esdeveniments multitudinaris com concerts, desfilades, projeccions, focs artificials o, fins i tot, el pas del Tour de França.
Més avall d’aquest punt, a banda i banda del pont de la Universitat, hi ha una zona d’equipaments esportius. El Centre Nautique du Rhône, antic complex de piscines i banys públics, s’ha complementat amb una sèrie de pistes esportives d’handbol, bàsquet, voleibol i petanca.
Al tram nord de la intervenció, anomenat Le Bretillod de la Lône, s’hi ha foragitat el trànsit de vehicles provinents del Quai Charles de Gaulle, cosa que ha donat lloc a un valuós espai natural fluvial, un entorn humit format per petites illes d’al•luvions sedimentats i poblat per boscos riparis. Aquest espai natural és l’avantsala del parc de la Tête d’Or, que, amb una extensió de 116 hectàrees, és el pulmó verd de l’àrea metropolitana. Igualment, l’extrem sud perd superfície urbanitzada i guanya massa vegetal, i dóna pas al parc de Berges i al de Gerland. Tant al nord com al sud, els dos caps del recorregut es relacionen íntimament amb l’aigua a través de pontons de fusta destinats a la pesca i les activitats nàutiques. A mesura que s’apropen al centre, les vores del riu es van poblant amb grans gavarres habitades que han estat convenientment connectades a les xarxes de serveis. Les embarcacions dels trams més cèntrics allotgen restaurants i bars de nit que animen la part baixa dels molls.
Valoració
Després de la intervenció, la riba esquerra del Roine exerceix amb eficàcia el paper mediador en la insensata disputa entre la ciutat i el seu riu. L’estratègia de reconciliació consisteix a satisfer generosament les demandes de totes dues parts. En el sentit longitudinal, la intervenció es brinda a les ordres del riu, i esdevé coherent i unitària per abocar-se a la seva majestuosa presència. Es restitueix, així, una continuïtat circulatòria d’escala territorial que permet prendre consciència del seu protagonisme en la gènesi de la ciutat. En el sentit transversal, el nou front fluvial obeeix incondicionalment als requeriments dictats per la ciutat. Esdevé permeable per respondre a les diferents situacions urbanes que travessa, de manera que la intensitat dels equipaments i el grau d’urbanització s’esvaeixen a mesura que ens allunyem del centre urbà.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
