Estat previ
Robbiano és una de les quatre frazzioni [petits nuclis urbans] que componen el terme municipal de Giussano, situat 25 quilòmetres al nord de Milà, a la regió de Llombardia. Tal com és freqüent a la zona, la seva morfologia urbana està formada per un nucli històric consolidat i diferenciat d'un nou creixement urbà perifèric i lligat a l'escala territorial.Al centre del poble, l’església de San Quirico i la de Giulitta, tot just separades per un carrer de 6 metres d’amplada, presidien un espai públic de caràcter ambigu, format per un eixamplament de la Via Battisti, sense una identitat específica i mal relacionat amb la resta del teixit urbà.
Objecte de la intervenció
Amb una mínima intervenció promoguda per l'Ajuntament de Giussano, el projecte pretenia convertir aquest espai en un lloc amb significat i fer-lo mereixedor de ser considerat com la plaça del poble. La forta presència de les dues esglésies, erigides l'una al costat de l'altra, donava peu a tractar-lo amb una certa dualitat com a espai vestibular d'accés als temples. D’altra banda, calia resoldre la diferència de nivell topogràfic entre la Via Battisti i les dues esglésies, que es troben gairebé 3 metres per sobre d’aquesta.Descripció
La intervenció, que urbanitza els 2.500 metres quadrats que ocupa la nova plaça, consisteix en la subtil disposició de dues catifes regulars, una davant de cada església, que floten sobre un fons gris i homogeni de panots de granit. Ambdues catifes es configuren amb el canvi de material del paviment i són, per les seves valències cromàtiques, estrictament oposades. La catifa que hi ha davant l'església de Giulitta és negra, mentre que la del davant de l’església de San Quirico és blanca.La catifa negra, pavimentada amb pedra basàltica, és més petita i recollida. S’estén al mateix nivell que l’entrada de l’església de Giulitta i té dos bancs formats per dos grans blocs de basalt que la separen d’una làmina d’aigua amb un sortidor. Sense necessitat de baranes, la làmina d’aigua cau formant una petita cascada a un nivell inferior, on trobem una prunera i un banc de formigó, i que està tractat com un petit recinte per a la meditació. La pedra negra del paviment està formada per peces antilliscants amb baixos relleus en forma de creu que es pleguen i pugen per la façana de l’església fins a l’alçada del sòcol. El mateix paviment de pedra basàltica s’escampa per cobrir el carrer lateral que separa les esglésies, tot i que, aquí, els baixos relleus tenen forma de petjada de pneumàtic de cotxe.
La catifa blanca està pavimentada amb pedra de Trani. Cau des del nivell de l’església de San Quirico formant una gran escalinata i, en arribar al nivell inferior, reserva una petita plataforma abans de replegar-se sobre sí mateixa per formar un banc. Aquesta catifa té una escala més monumental i està pensada com a escenografia per a casaments, funerals i processons. L’escalinata permet fer fotografies de grup amb l’església de fons i la plataforma inferior serveix per recollir amb un vehicle una parella de nuvis o un fèretre, sense que mai deixin de trepitjar la catifa blanca.
Valoració
La simplicitat minimalista d'aquesta intervenció no es desentén de la necessitat de dotar de significat el lloc per convertir-lo en la plaça de Robbiano. El dualisme de les dues catifes oposades genera una polaritat revitalitzadora i transforma la seva antiga ambigüitat en un espai públic, alhora simbòlic i clarament funcional.David Bravo
[Darrera actualització: 12/09/2023]
