Estat previ
La ciutat de Zadar, situada a la costa adriàtica de la regió de Dalmàcia, és coneguda familiarment entre els seus habitants com el “vaixell de pedra” perquè ocupa una petita península de forma allargassada. Durant la Segona Guerra Mundial, la ciutat va esdevenir seu d'una guarnició alemanya i fou bombardejada 72 vegades per les aviacions britànica i nord-americana.Acabada la guerra, la reconstrucció caòtica de la ciutat va resoldre el front marítim del nord-oest de la península, la “proa” del “vaixell de pedra”, amb un mur de formigó indiferent que no va redreçar la seva fesomia desfeta i abandonada. Tot i la seva privilegiada posta de sol sobre el mar Adriàtic, descrita per Alfred Hitchcock com “la més bella del món”, l'indret era poc visitat pels ciutadans de Zadar.
Objecte de la intervenció
L'any 2004, atesa la incipient activitat turística de Croàcia, l'Autoritat Portuària de Zadar va decidir emprendre, amb el suport del Govern municipal, la reconstrucció d'aquest segment del front marítim i habilitar-lo com a moll d'arribada de creuers turístics. D’aquesta manera, la “proa del vaixell de pedra” va passar de ser un negligent oblit municipal a esdevenir porta d’entrada a la ciutat.Aquest nou punt d’arribada feia palesa la necessitat d’un passeig marítim que resolgués el recorregut fins la ciutat. El lloc, però, no tenia únicament una funció vestibular, orientada exclusivament a l’arribada del turisme; calia també que els ciutadans de Zadar se n’apropiessin definitivament.
Descripció
El nou moll d'arribada de creuers, executat l’any 2005, ocupa l’extrem nord-occidental de la península amb una gran plataforma en cantonada, des d’on arrenca el passeig marítim que ressegueix la riba sud-oest. L’orgue marí s’instal·la a la confluència entre la plataforma i el passeig i s’estén en un front de 70 metres. La solució adoptada consisteix a resoldre la trobada amb l’aigua de manera gradual, mitjançant una escalinata formada per amplis graons de marbre blanc que s’endinsen al mar sota les ones.L’escalinata està formada per set trams d’escala paral•lels, de 10 metres d’amplada cadascun. Els set trams estan juxtaposats de manera que a cada canvi de tram hi ha un decalatge d’un graó; això fa que la planta de l’escalinata, tant a la trobada amb el passeig com en el límit amb l’aigua, presenti una silueta esglaonada. Els tres primers trams d’escala són els més llargs: consten de sis graons i salven una alçada aproximada d’uns 2 metres, que és la cota més elevada de la plataforma d’arribada de creuers. A partir del quart tram, la cota del passeig s’atansa suaument al nivell de l’aigua, de manera que cada nou tram d’escala perd un graó. El darrer tram d’escala, que ja ha assolit la cota definitiva del passeig, només té dos graons sobre l’aigua.
Però l’adaptació correcta a la topografia del passeig no és l’única explicació a les variacions en les dimensions dels trams d’escala. N’hi ha una altra que estableix una clara analogia formal amb les variacions de dimensió i disposició en les parts d’un instrument musical. Una sèrie de tubs de polietilè, de diàmetres diferents, recorre l’intradós de cada tram d’escala, connectant-ne la part submergida amb una galeria que recorre el subsòl del passeig. Amb la força variable de les onades, l’aigua penetra per l’extrem inferior dels tubs i és impulsada cap a la galeria subterrània, que la recull i la retorna de nou al mar. En aquest procés, l’aire de l’interior dels conductes és empès fins a uns orificis que comuniquen la galeria amb la superfície del passeig, cosa que genera vibracions sonores que, ateses les variacions en el diàmetre i la longitud dels tubs, cobreixen un ampli ventall de tons musicals.
Valoració
Tot i l'existència d'un orgue marí precedent, construït l'any 1986 a la badia de Sant Francisco per Peter Richards, l'orgue marí de Zadar excel·leix per la seva simplicitat formal. Evitant la brusquedat del moll comú, entès com una plataforma rectilínia elevada respecte del nivell de l'aigua, l'escalinata de Zadar permet la dissolució de la frontera entre la terra i l'aigua, i preserva un espai dilatat de trànsit entre ambdós espais. D'aquesta forma, el moll no és ja una sobtada barrera que protegeix però allunya l'home de la mar, sinó que convoca, com una platja, l'anar i venir de les onades. La secció de l'escalinata la converteix en una pertinent graderia des d'on contemplar la posta de sol sobre el mar i el perfil de l'illa veïna d'Ugljan, mentre s'escolten les composicions musicals interpretades per la pròpia mar. Com no podia ser d'altra manera, aquests dos grans atractius no passen desapercebuts als ciutadans de Zadar que, ara sí, s'han apropiat d'aquest espai públic amb una devoció multitudinària.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 05/09/2024]
