Estat previ
Koog aan de Zaan és una petita ciutat situada a la riba del riu Zaan, a 11 quilòmetres al nord-oest d'Amsterdam. Als anys setanta, en el marc d'una gran ordenació territorial de la regió, les ribes del riu van ser intensament edificades i la ciutat quedà assimilada, juntament amb sis nuclis urbans més, al nou terme municipal de Zaanstadt.A la mateixa època, es va construir l’autopista A8, que, just després de creuar per sobre del riu, travessa el bell mig de la ciutat sobre grans pilars de 7 metres d’alçada. En una irònica aplicació de la moderna separació entre l’Estat i el poder religiós, el dramàtic tall del teixit urbà passava per sobre del carrer Major, deixant l’església a la banda sud i l’edifici de l’ajuntament a la banda nord. Sota la llosa de la monumental infraestructura una franja d’uns 40 metres d’amplada per quatre-cents de llargària quedà, durant més de trenta anys, a la mercè dels cotxes mal aparcats i parcialment ocupada per un petit camp de tir.
Objecte de la intervenció
L'any 2003, l'Ajuntament de Zaanstadt va decidir dur a terme una intervenció urbanística per tal de restituir la connexió entre ambdós costats de la ciutat i dinamitzar la franja coberta per l'autopista, restablint-ne així la condició d'espai públic per a la comunitat. En un procés altament participatiu, es va elaborar un document, titulat A8ernA, que recollia les demandes dels ciutadans i establia un programa d’usos que havia d’incloure un espai de connexió amb el riu Zaan, un parc, un espai expositiu entès com una “galeria de grafits”, un aparcament per a 120 vehicles, un supermercat i una botiga de flors i animals. També es requeria la conservació del petit camp de tir existent.El projecte proposat parteix d’una actitud optimista que entén la monumental presència de la infraestructura com una oportunitat, més que com un inconvenient. L’oportunitat radica en el fet que la llosa de l’autopista pot ser entesa, per la seva morfologia i la seva posició cèntrica i propera al riu, com una gran porxada cívica perfectament capaç d’allotjar totes les exigències programàtiques dels ciutadans i, fins i tot, ampliar-les.
Descripció
Dos carrers transversals divideixen la gran porxada en tres zones diferenciades. A la zona central hi ha una plaça coberta on trobem el supermercat, la botiga de flors i animals, unes bústies de correus i una font lluminosa. A l'extrem oriental, creuant el carrer Major, hi ha una parada d’autobús “escultòrica” i un petit port amb una plataforma panoràmica. El port fa arribar l’aigua fins al carrer Major i, quan fa sol, omple el sostre del nou espai públic amb reflexes lluminosos. La plataforma panoràmica ofereix als ciutadans una excepcional finestra sobre el riu Zaan que, atesa l’alta densitat de construccions industrials que hi ha a les seves ribes, quedava, fins ara, fora del domini públic. A l’extrem occidental hi ha una àrea de jocs infantils i juvenils, constituïda per la “galeria de grafits”, una pista de skate, un escenari de breakdance, uns quants futbolins i taules de ping-pong, un camp de futbol sala, una pista de bàsquet i els “bancs dels amants”. La pista de skate està constituïda per un seguit de grans concavitats semiesfèriques construïdes amb una sofisticada tècnica a base de blocs de poliestirè tallats a mida amb una serra controlada per ordinador i revestits amb formigó.També es va intervenir fora de l’espai cobert per l’autopista, a l’alçada de la plaça coberta, tant a la banda de l’ajuntament com a la banda de l’església. D’aquesta manera, es va generar una successió d’espais públics seguint un eix perpendicular a l’autopista i paral·lel al carrer Major. Davant l’església, es va optar per alliberar la plaça del verdor preexistent, de manera que l’espai esdevingués més ampli i flexible a l’hora d’acollir fires i celebracions a l’aire lliure. Al paviment de la plaça reformada es redibuixa, amb un canvi de color dels panots, el teixit urbà precedent a la construcció de l’autopista. De tant en tant, unes tarimes de fusta incrustades al paviment assenyalen la posició de les sales d’estar d’antigues cases enderrocades. A la banda de l’ajuntament hi ha un parc nou amb accidents topogràfics que afegeix una mica de verd a la intervenció. El parc inclou una pista de petanca, un petit turó de gespa arbrat amb bedolls, un espai per fer barbacoes i un camp de futbol envoltat d’una tanca metàl•lica. El camp de tir preexistent es va mantenir sota la rampa de sortida de l’autopista.
Valoració
El mèrit més notable d'aquesta intervenció –tant del seu encàrrec com de la seva resolució– radica en el plantejament d'una gran paradoxa. Sense cap modificació en la seva morfologia, l'autopista, que abans constituïa una barrera urbanística impermeable, esdevé ara un gran llindar que reuneix la ciutat en dos sentits. D'una banda, la reuneix perquè torna a posar en contacte les seves tres parts: el sud, el nord i el riu Zaan. De l'altra, la reuneix perquè convoca els ciutadans sota un mateix sostre que abasta la multitud d'usos reclamats i proposats de forma participativa.En aquest sentit, més que una obra o una construcció, A8ernA és una ocupació, entesa com una reinterpretació de la manera d'habitar un espai preexistent. Amb una actitud inusual a les intervencions en l'espai públic, la solució proposa un nou contingut enlloc d'un nou continent. Com si es tractés de moblar una casa inhòspita per convertir-la en llar, les peces es juxtaposen en una amalgama d'objectes heterogenis. Aquesta disposició, premeditadament eclèctica i fragmentaria, contraresta el caràcter unitari de la monumental presencia de la llosa porticada.
David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
