Estat previ
Quan fou fundada, entre els segles X i XI, l'actual Copenhaguen s’anomenava simplement Havn, que vol dir “port” en danès. Amb el temps, el nom es va allargar donant lloc a Købmandshavn, o “port dels mercaders”, i d’aquest va derivar en l’actual København. La ciutat es troba a cavall entre l’illa d’Amager i la de Zealand, separades pel Gran Canal, que constitueix el port natural estratègic que li dóna nom.El barri d’Islands Brygge, al nord-oest de l’illa d’Amager, havia viscut sempre de cara al canal. Aquí hi havia hagut els concorreguts banys públics de Rysensteen, clausurats el 1954 a causa de l’increment de la contaminació de les aigües. Durant la segona meitat del segle XX, el barri es va consolidar com un important sector industrial. Això el va convertir, entre els anys setanta i vuitanta, en un barri marginal i perillós amb un índex elevat de criminalitat. Darrerament, però, Islands Brygge ha experimentat una sèrie de transformacions encaminades a deixar enrere el seu caràcter industrial i marginal per convertir-se en un atractiu pol d’activitats socials i culturals. Tant és així que avui se’l coneix com el “Manhattan de Copenhaguen” perquè ha esdevingut un dels barris més cars de la ciutat. Una part del seu teixit industrial ha estat reemplaçada per nous edificis residencials que conformen el nou barri de Havnestaden.
Objecte de la intervenció
Aquest procés de transformació recent ha fet que la idea d'utilitzar per al bany les aigües del canal deixi de ser temerària per tornar a ser una possibilitat atractiva. De sobte, Copenhaguen té una oportunitat immillorable per saltar a l’aigua i gaudir de les vistes de les torres de la ciutat. Al mateix lloc on fa més de cinquanta anys hi havia hagut els antics banys de Rysensteen, hi ha avui un espai públic que dóna fe d’aquesta vocació d’obrir-se al canal. Es tracta del Havneparken, o “parc del port”, format per tres grans parterres de gespa que, com una platja, s’estenen al llarg de 250 metres de la riba sud, entre els ponts de Langebro i la nova passarel·la de Bryggebroen.L’any 2003 l’Ajuntament va promoure la construcció del Havnebadet, o “bany del port”, amb la voluntat d’estendre aquest parc sobre l’aigua i d’oferir als banyistes unes bones condicions d’accessibilitat, salubritat i seguretat. L’objectiu del nou equipament, inaugurat el mateix any, és sobrepassar les prestacions d’una mera instal•lació esportiva per esdevenir un espai públic d’intercanvi social, un lloc de trobada destinat alhora al repòs i l’esbarjo.
Descripció
Havnebadet és una nova superfície guanyada a l'aigua del port. Es tracta d’una plataforma allargassada que, seguint la direcció del canal, es juxtaposa a la part central del Havneparken preexistent. La nova plataforma, completament entarimada amb llates de pi cuperitzat, té un perímetre gairebé rectangular de 25 metres d’amplada per 90 de llargada. La seva superfície es veu interrompuda per quatre grans obertures amb mides i formes diferents que defineixen sengles piscines per al bany. La més gran, de 86 metres de llarg per 8 d’ample, recorre longitudinalment la vora occidental de la plataforma i està pensada per practicar-hi la natació d’una forma estrictament esportiva. Les altres piscines, més properes a la gespa del Havneparken, tenen funcions més assossegades o recreatives. La de l’extrem nord-est, amb un perímetre esbiaixat, és la més profunda. Està proveïda d’una pilona amb escales que, semblant a la proa d’un vaixell, s’eleva 4 metres per sobre la plataforma i permet practicar salts de trampolí. La piscina central, rectangular i amb una profunditat d’1,2 metres, està destinada als jocs de pilota, com el voleibol o el pàdel aquàtic. Per, últim, la piscina de l’extrem sud-oest, amb poca profunditat, té el fons lleugerament inclinat per tal de facilitar l’entrada i el bany als nens més petits, els avis i les persones amb algun tipus de discapacitat.Una torre de vigilància amb l’aspecte d’una xemeneia de vaixell se situa estratègicament al centre del costat llarg de la plataforma i controla sense angles morts la totalitat de l’equipament. Una sèrie de passamans faciliten l’accés i els recorreguts possibles a persones amb dificultats per caminar i a invidents. Alguns elements constructius rememoren el passat industrial d’Islands Brygge: la pèrgola que s’ha instal·lat al Havneparken està formada per bigues d’acer recuperades d’una fàbrica enderrocada i el casc invertit de l’antic ferri de Pinen constitueix la coberta d’un quiosc de begudes.
Durant l’estiu els banys estan oberts tots els dies de la setmana, fora dels moments esporàdics en què, quan cauen fortes precipitacions, augmenta la contaminació del canal i les autoritats es veuen obligades a tancar-los. Tot i que l’accés a les instal•lacions és gratuït, per raons de seguretat s’hi restringeix l’entrada a un màxim de 600 persones simultàniament.
Valoració
La concepció de piscines, ja siguin públiques o privades, acostuma a suposar una operació topològica de delimitació de recintes d'aigua sobre la terra. A Havnebadet es dóna la circumstància estranya que aquesta operació ve precedida d’una delimitació de terra sobre l’aigua. Això es pot entendre com una inversió –perversió– de la norma i també com l’addició d’un grau de complexitat topològica que enriqueix la relació entre continent i contingut. En efecte, les piscines de Havnebadet són illes d’aigua dins d’una illa de terra. En qualsevol cas, la instal·lació treu un bon partit de ressonància que s’estableix entre l’aigua continguda i l’aigua continent quan els ciutadans poden gaudir d’un bany salubre, accessible i segur sense perdre el context públic, urbà i obert d’un canal tant ple de significat per a la seva ciutat.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
