Estat previ
Amb la caiguda del Mur de Berlín, molts dels espais buits per on havia transcorregut van passar sobtadament de l'oblit i el deteriorament a recuperar un protagonisme estratègic dins el centre de la ciutat. Aquest és el cas del Prachtgleis, una esplanada de 500 metres de llargada per 75 d’amplada que unia la Potsdamer Platz amb el Landwehrkanal i estava situada en el tram de Mur que anava des de la porta de Brandenburg fins al Checkpoint Charlie. Durant l’eufòria constructora dels anys noranta, es van consolidar la majoria dels buits urbans que havien envoltat la Potsdamer Platz des del final de la guerra, i el Prachtgleis va quedar rotundament delimitat entre dues fileres d’edificis residencials i terciaris, com un gran buit aïllat i sense urbanitzar.Objecte de la intervenció
L'any 1995, la ciutat de Berlín va convocar un concurs internacional per a la reordenació del Prachtgleis amb el prerequisit de mantenir els carrers que l’envoltaven i el pas transversal que, a la part central, a l’altura del Bernburger Treppe, portava cap a la Marlene-Dietrich-Platz i, més enllà, cap a la Neue Nationalgalerie. El nou espai, que va tardar vuit anys a ser construït, s’anomenà Tilla-Durieux-Park i havia d’esdevenir una gran zona verda enmig de la densitat urbana del sector de la Potsdamer Platz.Descripció
El Tilla-Durieux-Park està format per dos grans parterres, de 30 metres d'amplada per 200 metres de llargada, plantats amb gespa i disposats longitudinalment sobre l’eix que uneix la Potsdamer Platz amb el Landwehrkanal. Dues fileres de til·lers, paral•leles a les façanes dels edificis, flanquegen els parterres i els separen dels dos carrers amb trànsit rodat que recorren longitudinalment el gran buit. Ambdós parterres presenten un pendent transversal suau que els eleva fins a més de 4 metres per sobre del terra, per fer-los caure després en forma de talús amb una inclinació brusca de 35 graus. Com que cauen en direccions oposades, són com dues platges verdes amb orientacions diferents. A la part central del parc, allà on es troben els dos parterres, hi ha un espai pavimentat que permet travessar el parc per anar cap a la Marlene-Dietrich-Platz i que està equipat amb cinc balancins constituïts per barres metàl•liques de 20 metres de llargada que es recolzen sobre una articulació central.Valoració
Com una excepció majestuosa, el Tilla-Durieux-Park és un antic gran buit dins d'una massa enorme construïda recentment. Atesa la intensitat de variacions estilístiques i formals de l’arquitectura que l’envolta, el minimalisme assossegat d’aquest parc ofereix un respir anhelat. A més de proveir el centre berlinès d’una platja verda concorreguda, sap reconèixer les virtuts del buit urbà que durant tants anys havia caracteritzat aquesta zona.David Bravo Bordas, arquitecte
[Darrera actualització: 02/05/2018]
