Estat previ

La Cambra Municipal d'Espinho, ciutat a la façana atlàntica de l'Àrea Metropolitana de Porto, va designar el barri de Marinha de Silvalde com a àrea estratègica d’intervenció prioritària. Aquest barri, històricament molt lligat al món pesquer, forma part del conjunt urbà d’Espinho, però queda com una entitat confinada entre el front litoral i la línia ferroviària que passa en superfície. Aquest isolament del barri de la marina, malgrat la seva proximitat al nucli urbà, és degut a una sèrie de barreres físiques que li provoquen fortes discontinuïtats amb el seu entorn, no només a llevant per la presència de la via fèrria i a ponent pel límit natural que suposa la línia de costa sinó també al sud, on l’existència d’una gran extensió privada impossibilita qualsevol trànsit en aquesta direcció, i al nord, on la vella fàbrica de conserves Brandão Gomes & Cia, principal font d’ocupació de la gent del barri fins al seu tancament, també suposava, per les seves dimensions i el seu estat d’abandonament, un veritable tap que dificultava, abans de la seva rehabilitació, les relacions naturals i fluides amb els barris marítims veïns.

En aquest context d’aïllament, agreujat per l’oblit de la zona per part del planejament urbanístic durant molt anys i pel tancament, juntament amb la fàbrica de conserves, d’altres fàbriques tèxtils tradicionalment lligades a l’ocupació del barri, els seus habitants, el 12% de la població local d’Espinho l’any 1991, patien socialment les conseqüències d’aquesta geometria urbana discontínua i fragmentada: marginació social, desocupació, precarietat econòmica, analfabetisme... afectaven una bona part de la població d’un barri abocat a l’apatia cívica i cultural.

Descripció

El programa inclogué la realització de més de 22 projectes específics integrats en el planejament però esglaonats per a la seva execució en diferents fases. La qualificació i millora de l'espai urbà abordà integradament la rehabilitació i consolidació de l’envoltant constructiva de diferents grups degradats d’habitatge –demolició d’afegits, reparació de façanes i cobertes, instal·lació d’infraestructures comunes– i la millora dels seus espais exteriors –pavimentació, enjardinament, instal·lació de xarxes de reg automàtic, mobiliari urbà, implantació d’instal·lacions enterrades per al dipòsit i recollida dels residus sòlids urbans, creació de placetes.

Així es rehabilità el conjunt habitacional de set blocs del Bairro Novo, construït per la Cambra Municipal l’any 1965, els blocs d’habitatge social presents al barri, dues escoles preexistents d’ensenyament primari i les cases lligades a l’antiga fàbrica de conserves creada l’any 1894. Aquesta fàbrica, adquirida per la ciutat l’any 1985, antic motor econòmic i testimoni de la vida del barri, es rehabilità igualment per acollir un gran conjunt cultural. En la mateixa línia, s’executà la construcció d’una nova escola bressol, de dos nous edificis plurifamiliars amb 50 habitatges de protecció oficial i la creació i millora de centres i locals per a la tercera edat, els joves i les associacions del barri.

La posada en valor dels recursos naturals passà sobretot per la recuperació ambiental i la millora paisatgística del llit i els marges de la Ribeira de Silvalde, fet que va transformar poderosament el que fins aleshores havia estat un obstacle per a la continuïtat espacial del barri, i un greu focus de contaminació, en un indret verd que posés en contacte ambdues vores i millorés els seus entorns. Amb aquesta finalitat, s’implementaren solucions naturals de regularització i estabilització de marges, d’oxigenació de l’aigua i de plantació de vegetació adaptada a l’indret. Per a la conversió en zona verda del que havia estat pràcticament un abocador en superfície, es definiren itineraris al llarg i a través de la riera, mitjançant nous ponts per a vianants articulats per zones d’estada, pavimentades i ombrejades. Durant la realització de les obres de recuperació del curs d’aigua es dugueren a terme diferents activitats d’educació ambiental amb les escoles i la comunitat local.

Estretament lligada a l’actuació a la Ribeira de Silvalde, el programa tirà endavant la qualificació i urbanització de tot el front litoral, entenent el seu caràcter estructural en termes de requalificació urbanística i ambiental de la línia de costa. En busca d’una relació d’equilibri entre la natura i la ciutat consolidada, es construïren nous recorreguts per al passeig i es disposà mobiliari urbà segons una selecció acurada de materials de revestiment i d’acabat centrada en criteris de duració i fàcil manteniment. La intervenció a la franja litoral, que també suposà la consolidació i reperfilament d’un espigó existent i l’habilitació de zones específiques de suport a la pesca i a les platges, s’executà de manera que donés unitat i coherència de recorregut a tot el conjunt més ampli d’accions estructurals realitzades al barri.