Estat previ
Dominant la bocana i l'accés a l'emblemàtic port marsellès, als peus d’una mola fortificada d’indiscutible presència en tot el context portuari, una vasta esplanada de formigó, l’antic moll de maniobres J4, romania en els darrers anys pràcticament desert i completament inaccessible al públic, sense continuïtat amb l’estructura urbana.Objecte de la intervenció
Emmarcades en el pla estratègic global de Marsella per tal de desenvolupar el paper central que la seva posició geogràfica reforça dins la regió de l'arc mediterrani, un seguit d'actuacions urbanístiques de gran escala pretenen reactivar l'històric port com el motor econòmic i cultural que sempre ha estat per a la ciutat. Per tal de refundar des de les coordenades actuals la de fet indissoluble aliança entre la ciutat i el seu port, aquest es repensa com una estació marítima on les comunicacions nacionals i transnacionals i la diversitat d'usos que s’hi inscriguin ajudin Marsella a desenvolupar aquest volgut paper en la regió euromediterrània.Les actuacions planificades a la façana marítima preveuen, entre altres línies d’actuació, la rehabilitació-refuncionalització dels edificis històrics presents als molls per tal que, reconeixent el paper que han tingut en la història de Marsella, es mantinguin com a fites simbòliques en el port transformat.
El condicionament d’aquesta esplanada del moll J4 forma part de l’operació de remodelació urbana dels entorns del fort Saint Jean i la seva rehabilitació específica per acollir el futur Museu de les Civilitzacions d’Europa i del Mediterrani. Recuperar aquest moll com una gran plaça cívica a l’extrem del port havia de permetre la reapropiació per part de la gent d’aquest indret, dins l’estratègia general de millora de les connexions entre els teixits urbans i la gran peça autònoma del Port.
Descripció
L'actuació duta a terme transforma poderosament el caràcter dur i funcional d’una superfície monòtonament grisa a la qual només s’havia exigit fins al moment la condició de suport per a mercaderies diverses. Mitjançant un tractament de materials senzill a pla del terra es confereix a la base un aire marítim amable i igualment funcional, atenent però a les condicions necessàries per al seu nou ús com a espai d’acollida, de lleure i de passeig a la bocana del port.El projecte proporciona de nou tot l’àmbit i trenca la gran escala d’aquesta antiga base indiferenciada, que se suavitza definint un àmbit central amb una superfície de sorra lliure que busca la màxima adaptabilitat davant de diverses demandes d’ús, pensada per acollir fires temporals i/o actes de diferent format. Paral·lelament, es defineix uns espais de recorregut que emmarquen el quadrat central i menen vers una zona de platges reconfigurada i a una passarel·la-passeig amb vistes al mar. Aquest passeig s’ha formalitzat sota unes lones tensades creant un petit aixopluc que recorda el velam a les cobertes dels vaixells. El terra de la passarel·la esdevé una grada que vessa vers la plaça de sorra i en subratlla la vocació d’espai versàtil i polifuncional, mentre que per l’altra banda fa de límit a un aparcament en superfície lleugerament deprimit, per convertir-se en una terrassa allargada que, rematada per una barana, integra els accessos a l’aparcament i al moll de creuers. La circulació de cotxes es produeix tangencialment a l’àmbit, fet que deixa les platges i les noves zones al basament del fort Saint Jean absolutament alienes a aquest flux.
Valoració
La intervenció en aquest antic moll ha reestructurat el lloc sense desdibuixar la vasta esplanada original, intervenint subtilment a pla del terra però sense alterar la diafanitat de l'espai, ha canviat la seva lògica acostant-la a les persones. Els diferents àmbits i recorreguts proposats, atenen magníficament a les condicions de contorn i ajuden a la lectura urbana de la façana marítima i del turó sobre l'esplanada. El nou espai públic és un primer pas en la conquesta urbana de la gran peça portuària, durant anys deslligada de l'estructura de la ciutat.El port renovat s'acosta a la ciutat i viceversa, en una barreja d'usos que es fan complementaris. Alhora, el projecte ha sabut integrar intel·ligentment un aparcament prou gran, també lligat a la nova terminal de creuers, que fa que la pretensió de convertir la gran arena en un indret polifuncional prengui cos, esdevingui factible, i no un mer propòsit desassistit de certes condicions bàsiques de garantia funcional.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
