Estat previ
El territori portuari de Saint Nazaire, marcadament industrial arran de la importància econòmica que durant anys tingué per a la regió, romania aliè al nucli urbà d´ençà, sobretot, del replegament que la ciutat efectuà en la seva esforçada reconstrucció, després dels bombardejos aliats que patí durant la Segona Guerra Mundial. L´any 1946, per obra del pla que guià el procés de reconstrucció urbana, s´establí una franja “sanitària” entre el centre i el port, que condemnà l´àmbit portuari a una situació d´aïllament manifest i perllongat. D´ençà de llavors, la vida de la ciutat s´organitzà fonamentalment sobre la direcció est-oest, vers les platges i la zona balneària.Al mateix temps, la incòmoda presència a la dàrsena del port d´una base militar construïda l´any 1941 per tal d´allotjar la flota submarina de l´exèrcit alemany, perpetuava la memòria de l´ocupació i de la tragèdia entre els habitants de Saint Nazaire i contribuí, juntament amb els episodis de crisi industrial, a dibuixar un escenari d´oblit i perifèria entorn del port a l´estuari, durant anys funcionalment allunyat, així, de la vida diària de la ciutat.
Objecte de la intervenció
La voluntat de reconduir aquesta situació i afrontar l´isolament de la zona portuària sorgí com un intent de superar el passat i apostar decididament pel futur de tota aquesta àrea, central des del punt de vista de la seva ubicació respecte al context urbà, però esdevinguda perifèria arran de la història.El projecte per a la millora i integració del recinte portuari a l´estructura urbana, elaborat en successives fases de concurs i d´execució, havia d´aconseguir el que en certa mesura el seu nom anticipa: naturalitzar les relacions entre la ciutat i el port o reinventar-les, donat el grau d´independència i recíproca ignorància sostingut al llarg del temps entre ambdues realitats. Per fer-ho, dialogar amb aquest petit fragment gegant de la història constantment escenificat per la brutal presència de la fortificació militar –una mastaba de formigó de 900.000 m3 amb 17 alvèols paral·lels al nivell de l´aigua– esdevenia fonamental. La tensa relació entre la mola de la base submarina i la ciutat era la delicada tessitura a partir de la qual calia abordar el projecte. La requalificació de les àrees d´intervenció a l´entorn immediat del port havia d´aportar una nova lectura de la ciutat.
Descripció
El projecte de Ville-Port, que assumí des de bon principi la condició perifèrica i híbrida del context portuari, reorientà la ciutat vers el port industrial sobre la directriu nord-sud configurant una orientació urbana potent a través d´un sistema de noves referències. La reconversió de l´antiga base submarina en un espai públic amb diferents equipaments –sales d´exposicions, cinemes i restaurants– recentralitzà la zona i articulà al seu entorn un conjunt de nous usos –serveis, habitatge i equipaments–, places i recorreguts, molts d´ells de transició, que, relligant diferents episodis de la geografia històrica de la ciutat, inauguraren una relació més permeable entre el centre i el teixit portuari, acostant la ciutat al vast horitzó a l´estuari del riu.La resposta del projecte a la tensió simbòlica i física –psicològica i espacial– existent entre la ciutat i la base passà per l´obertura de quatre alvèols al centre del basament de la gegantina construcció per a l´ús públic, mantenint la resta dels alvèols per a activitats culturals i recreatives o per als seus usos preexistents. Si durant anys el perfil gris de la massiva fortificació s´havia destacat sobre un teixit urbà continu, construït amb molt baixa densitat, el projecte capitalitzà aquesta condició convertint la base en una talaia des d´on es pogués produir la visió panoràmica conjunta, i per tant també el reconeixement recíproc, de la ciutat i el port, habilitant un pont en rampa amb diferents construccions incorporades per a l´accés directe a la seva plataforma de coberta, en un acte de doble aproximació al volum i a la història i de comprensió urbana d´un context privilegiat.
La reinterpretació de l´interior de la gran massa de formigó com a atri-vestíbul equipat i a cobert per a la ciutat amb vistes a les grans peces industrials presents als molls, i l´enderrocament dels magatzems de la banda “sanitària” que durant més de cinquanta anys havien desterrat la base de la vida quotidiana de Saint Nazaire significaven la clara transformació d´una zona fins aleshores poc visible en un indret capaç d´acollir funcions regionals i ciutadanes d´oci, cultura i comerç.
El contrast cromàtic i de materials entre els nous elements, -pont d´accés a la coberta, paviments del nou aparcament, gran plaça preambular o instal·lacions a l´interior de la base-, reforça la presència d´una construcció colossal que veu puntuades les seves brutals dimensions per elements que introdueixen una lògica més humana en els seus entorns i en el seu mateix interior.
La base oberta al públic es converteix en un espai central i partícip d´una constel·lació més àmplia d´espais flexibles per als quals representa un àmbit comú, organitzador d´accessos i fluxos, un punt aglutinant de funcions de servei i de control. L´actuació representa la possibilitat d´apropiació lúdica i d´ús intensiu de tot un àmbit repensat a partir dels seus buits, de velles presències i de nous elements. El projecte de Ville-Port suposa la creació d´un lloc que no existia entenent-lo com la infraestructura que havia estat però transformant subtilment la seva anterior introversió a través del nou paper que el projecte confereix a la construcció militar com a suport generador d´activitat, usos i mirades sobre la història urbana. La transparència i la doble penetració –interior i a nivell de coberta– esdevenen els senyals més evidents del canvi cap a una major obertura de la base, la intervenció en la qual no suposà cap alteració substancial respecte a la seva anterior configuració.
Valoració
Aquest projecte ha suposat un punt d´inflexió en la relació entre Saint Nazaire i el seu port. Amb una actuació àmplia i generosa en els entorns de la base i continguda en la gran mola de formigó mateixa s´aconseguí no tan sols que la ciutat guanyés un conjunt d´espais públics exteriors versàtils donada la seva configuració formal sinó, i també, un itinerari històric ric en episodis espacials i la possibilitat de reconvertir un indret esdevingut residual en un lloc per a la celebració de diferents actes de format divers, mantenint plenament, no obstant, la vida de les seves indústries, - llotges, estibadors, cambres frigorífiques o arsenals, entre altres -. La seqüència d´espais exteriors, amb una lògica que busca la continuïtat des del mateix centre de la ciutat, reforça la reconversió del búnquer de formigó no només en un nou conjunt d´equipaments sinó també en un indret de reflexió sobre la indústria bèl·lica i la guerra i afavoreix l´apreciació de la ciutat i de la base submarina tant pel que fa a l´exterior com des del seu interior, condicionant espais fortament impactants per a la seva utilització col·lectivaLa història deixa empremtes difícils d´assumir a molts nivells, també a nivell urbà. La base de submarins de Saint Nazaire, herència alemanya de la Segona Guerra Mundial, ha condicionat des del dia de la seva construcció la història de la ciutat i la seva relació amb el port industrial. Aquesta actuació suposa la integració física i funcional del recinte portuari a la ciutat. Però va més enllà, a través d´un marcat respecte per la memòria del lloc en una actuació integral travada des de múltiples perspectives, clara i subtil al mateix temps, construeix un teixit de suport que, des d´un programa d´usos obert i complex, aportarà a la zona, resituada a la ciutat, la concurrència social necessària per superar la barrera, també simbòlica, que provocà el seu complet isolament ciutadà.
Mònica Oliveres i Guixer, arquitecta
[Darrera actualització: 02/05/2018]
