Estat previ
Els orígens de l'esplanada de Smithfield es remunten al segle XVII quan el Govern de la ciutat la va destinar formalment a acollir un mercat lliure per a la venda de fenc, palla, cavalls i bestiar. Des de llavors i durant dos segles, Smithfield esdevingué el principal mercat obert de Dublín i desenvolupà un paper essencial al centre de la ciutat. Perfectament servida per l'estructura de vies i pròxima al riu Liffey situat al sud, aquesta gran plaça comercial va articular les relacions entre les parts est i oest del dens teixit medieval, així com entre la riba sud del riu i la zona nord de Dublín. Quan al 1863 el mercat a l’aire lliure va canviar el seu emplaçament per un altre indret als afores de la ciutat, l’esplanada i el seu entorn iniciaren un declivi que s’accentuà a finals del segle XIX amb el tancament de la destil·leria situada a la façana est de la plaça. Enmig de l’espai en retrocés, els cotxes estacionats van dibuixar, pràcticament durant tot el segle XX, un paisatge empobrit de funcions i, en conseqüència, progressivament més residual.Objecte de la intervenció
Durant molts anys, la manca d'inversió pública i privada a l'àrea de Smithfield, al nord-est del centre històric de Dublín, agreujà la situació de degradació econòmica i social de l'esplanada, així com l'abandonament i la conflictivitat de la majoria dels espais urbans del seu entorn. El 1986 la conscienciació ciutadana envers els efectes del retrocés general de la zona van propiciar l’inici de diferents iniciatives de revitalització que malauradament no van aconseguir frenar aquesta dinàmica.Quan anys més tard el Govern de la ciutat es va convèncer de la necessitat d’incidir de nou en la zona per invertir la tendència regnant, es van començar a explorar noves vies d’actuació per donar una resposta global, tan des del punt de vista de la fisonomia urbana com en l’àmbit econòmic, social i cultural. Fruit d’aquesta voluntat, totes les intervencions de renovació i millora per a la regeneració del teixit central, integrades posteriorment en el Pla de Revitalització del Centre Històric de Dublín (HARP), van ser abordades a partir d’equips pluridisciplinaris que, des d’una perspectiva àmplia van introduir els objectius perseguits en diferents plans d’acció específics que s’havien d’implementar de manera coordinada.
La transformació de l’antiga plaça del mercat es va iniciar amb un concurs internacional d’idees convocat l’any 1997 que animava a estudiar com convertir Smithfiled en el major espai cívic del Dublín del segle XXI.
Descripció
Malgrat el deteriorament que havia patit la històrica esplanada, les magnífiques proporcions d'aquest espai de 335 metres de llarg per 43 metres d’amplada, cobert per un paviment continu de pedra, van aconseguir mantenir latent un cert sentit del lloc en tant que referència de la identitat col·lectiva. Aquest factor, juntament amb el fet que del conjunt d’actuacions previstes la de Smithfield fos una de les primeres a realitzar-se, va convertir la intervenció de recuperació d’aquest vast espai en el projecte abanderat de l’estratègia global per a la revitalització del centre històric.Ateses les extraordinàries característiques de la plaça, única a tota la ciutat, recuperar la lectura unitària de l’esplanada i subratllar l’excepcionalitat de les seves dimensions van ser les principals fites formals de la proposta dels arquitectes guanyadors del concurs. Treballant a partir de les qualitats materials de la superfície del terra i de les característiques del contorn construït de la plaça, la zona podria recuperar la presència perduda en el si de la ciutat.
Per subratllar-ne l’escala i unificar perceptivament l’espai, la intervenció realitzada va respectar i consolidar la base de pedres del terra però va introduir un dibuix al paviment que, amb una curvatura suau en el sentit longitudinal i amb franges diagonals de granit enmig de la pedra existent, van reforçar l’asimetria característica de l’esplanada. Al mateix temps, les diagonals de granit introduïdes al terra de pedra van brindar la possibilitat de comptar amb zones llises fàcilment transitables per persones amb problemes de mobilitat. D’altra banda, per garantir uns nivells d’il·luminació adequats durant tot el dia, es van instal·lar dotze torres d’il·luminació de 26,5 metres d’alçada que, a part de tensar i emfasitzar la peculiar direccionalitat de Smithfield, va construir un nou alçat simbòlic a la plaça, en diàleg amb el passat –la xemeneia imponent de 38 metres d’alçada herència de la destil·leria clausurada– i amb el perfil de la ciutat. Per tal de facilitar-ne la reparació i assegurar el funcionament d’aquestes escultòriques lluminàries, dotades amb superfícies reflectores i cremadors de gas, es va construir un petit edifici de manteniment al sud de l’esplanada.
Valoració
El fet que abans de finalitzar les obres de la primera fase ja es fessin intensos esforços perquè Smithfield tornés a estar present en la lògica i el calendari dels esdeveniments i les festivitats locals de Dublín fou una manera excel·lent de treballar paral·lelament des de diferents nivells per tornar a situar la zona dins la vida urbana, i afavorir que la gent s'apropiés ràpidament del nou espai públic així que fos lliurat a la ciutat després de la seva completa renovació, com succeí.Un cop finalitzada una actuació llargament esperada i reivindicada pels mateixos ciutadans, les noves torres d'il·luminació de Smithfield, la flama de les quals sembla al·ludir a la dilatada vida del lloc, projecten a escala urbana la vocació de servei d'un espai magníficament recuperat que guanya visibilitat des de la mateixa façana fluvial del Liffey.
Mònica Oliveres
[Darrera actualització: 14/04/2020]
