Entre el 28 de març i el 21 de juliol, el Center for Architecture de Manhattan acull una exposició retrospectiva que extreu conclusions de les set primeres edicions del Premi (2000-2012).
Dijous 28 de març, el Center for Architecture de Nova York va inaugurar una exposició retrospectiva de totes les edicions del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (2000-2012). Aquesta cèntrica galeria està situada a tocar del parc de Washington Square, un dels principals espais públics del barri de Greenwich Village, al cor de Manhattan. És la seu de la delegació novaiorquesa de l’American Institute of Architects (AIA) i del Center for Architecture Foundation, entitats sense finalitat de lucre que hi organitzen exposicions, programes d’activitats i cicles educatius adreçats al públic general i als professionals de la construcció. L’espai va obrir les portes l’any 2003 amb l’objectiu de promoure l’intercanvi entre disciplines i la col•laboració entre ciutats d’arreu del món per tal de millorar la qualitat i la sostenibilitat de l’entorn construït. Des de llavors, els seus esforços per divulgar les qualitats de l’arquitectura i el teixit urbà de Nova York l’han convertit en un referent cultural a la ciutat.
Concebuda per l’equip del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), l’exposició que s’acaba d’inaugurar porta per títol «POLIS: 7 lessons from de European Prize for Urban Public Space (2000-2012)» i estarà oberta al públic fins al 21 de juny de 2014. A diferència de les mostres itinerants que recalen en diferents ciutats per retre compte dels resultats de cada edició del Premi, aquesta exposició ha estat expressament dissenyada per a l’espai que l’acull. A més, per primera vegada, l’exposició fa un esforç per extreure conclusions de les trenta-cinc transformacions urbanes que han resultat premiades i mencionades al llarg de les set primeres edicions del certamen. Prenent com a punt de partida la polisèmia del terme grec polis —que posa de manifest la dimensió política del fet urbà perquè tan aviat remet a l’espai construït com al conjunt de ciutadans que l’habiten—, l’exposició identifica les tendències que s’han mostrat més rellevants a l’hora de fer front al repte de democratitzar les ciutats europees. Així, els exemples de bones pràctiques recollits pel Premi al llarg de més d’una dècada s’han agrupat sota set capçaleres que responen a formes de consolidar les perifèries, de promoure la barreja i la complexitat, de dotar de nous usos i sentits els buits urbans, d’enriquir la trobada de l’hàbitat construït amb l’aigua, d’afavorir mobilitats justes i sostenibles, de sincronitzar les necessitats del present amb les memòries que se superposen al palimpsest urbà i de practicar formes més equitatives i democràtiques de conviure a la ciutat.
