X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

«La ciutat possible: de l’urbanisme a la democràcia»

Debat amb Diane Davis, Teresa Caldeira i Richard Burdett.
El sociòleg Richard Burdett, l'antropòloga Teresa Caldeira i la sociòloga i geògrafa Diane Davis parlen sobre diferents realitats en la planificació urbanística per combatre desigualtats i com cal dissenyar-la, coincidint en el punt que és necessari fer-la el màxim d'oberta, transversal i democràtica per tal que tingui èxit.

Anglès>Català | Durada: 01:48:44

La sociòloga i geògrafa Diane Davis, l’antropòloga Teresa Caldeira i l’urbanista Richard Burdett van visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 3 de juliol de 2015 per participar en el debat «La ciutat possible: de l’urbanisme a la democràcia», moderat per Josep Bohigas, arquitecte. L’acte va ser el segon debat del cicle «La ciutat possible», organitzat amb el Social Science Research Council de Nova York, iniciat el dia anterior amb el debat «Què és una ciutat decent, entre el pragmatisme i l’utopia», a càrrec de Richard Sennett i Ira Katznelson.

En la seva intervenció, Diane Davis repassa les conseqüències de les polítiques modernes a l’Amèrica Llatina que, des del seu punt de vista, «Van establir les condicions socio-espacials per a la violència urbana crònica». Davis apunta que, malgrat no tenir males intencions, les idees dels acadèmics estadounidencs van xocar amb la realitat de l’Amèrica Llatina i explica que «El problema no va ser tant la conceptualització de l’idealisme utòpic modern, sinó els canvis en els usos del sòl i en el propi sòl que aquest va produir». Per tal de revertir la situació, Davis aposta per un retorn a una planificació a macroescala, implicant planificadors, governs, població i actors diversos.

La segona intervenció va ser a càrrec de Teresa Caldeira, que exposa com, en els últims vint anys, les polítiques de planificació urbana a Brasil han avançat cap a ser una eina democràtica, qualificant-ho de «exemple de l’esforç dels ciutadans en fer que la planificació treballi per la democràcia i la democràcia treballi en els espais quotidians per a combatre desigualtats». Caldeira senyala les iniciatives transversals en diversos nivells institucionals, col•lectius i de participació com a factor clau d’aquesta democratització i explica com els migrats amb baixos nivells de renda a les perifèries de les ciutats van esdevenir actors polítics, així com que actualment està havent-hi una inclusió també per part de les elits en aquests processos de participació.

Finalment, Richard Burdett va ser l’encarregat de l’última ponència, on exposa la planificació urbana a la ciutat de Londres. El sociòleg explica com la capital del Regne Unit ha tingut sempre una determinada estructura en els seus espais i al•lega que «La primera eina que tens per a fer una ciutat més democràtica és el carrer». De la mateixa manera, exposa els esforços que s’estan fent en la planificació de Londres, especialment en aquells espais més deprimits, per tal de combatre «Diferències de qualitat de vida d’escala continental». Posa com a exemple la intervenció en motiu dels Jocs Olímpics de Londres el 2012, que va reformar un ampli espai abandonat a causa de la desindustrialització.

Guillem Pujadas Jané