X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

«L’espai públic per mi seria la manera com allò cívic interactua amb la producció del coneixement»

Entrevista amb Rosi Braidotti
La Catedràtica de Filosofia, Rosi Braidotti, ens il·lustra breument sobre la relació entre la producció del coneixement, la universitat, la ciutat i l’espai públic.

[Durada: 00:05:48 | Idioma: Anglés]

La Catedràtica de Filosofia, Rosi Braidotti, ens va il·lustrar breument, a «Espais Compartits», sobre la relació entre la producció del coneixement, la universitat i l’espai públic, després d’oferir una conferència sobre la Condició Posthumana al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el passat novembre del 2015. Començant amb la importància històrica de les ciutats a Europa, —ja que, com recorda, són més antigues que els estat- nació— Braidotti ràpidament orienta la seva reflexió sobre l’espai públic cap al seu hàbitus i hàbitat: la universitat, i la producció de coneixement. Ens explica com l’origen de ciutat tals com Bolonya o Utrecht es troben clarament relacionats amb la existència de la universitat, i com aquesta relació té un efecte en l’espai públic: espais on un podia llegir, pensar, compartir coneixement o no fer res. Com bé diu, els espais públics es defineixen segons «la manera com allò cívic interactua amb la producció del coneixement».

En el cas de la producció contemporània de coneixement, l’ús d’internet com a principal font d’informació i principal tecnologia de mediació genera cada cop espais públics més atomitzats, on els individus no interaccionen. A més, Braidotti veu el distanciament entre la ciutat i la universitat com un perill, que exemplifica amb el cas de Bolonya, on la ciutat està venent els edificis històrics de la universitat més antiga d’Europa, que ara passaran a tenir usos comercials. «En vendre la ciutat estem perdent espais públics el els quals es pot llegir un llibre i pensar», afirma, dificultant «la fugida de la velocitat del consumisme i la dependència a la mercantilització». Cap al final de l’entrevista, Braidotti ens introdueix el poder de la tradició dels campaners de la ciutat d’Utrecht. Segons la catedràtica, les campanes representen un codi de comunicació que és material, manual i cívic de manera que es presenta molt més respectuós que el poder de les tecnologies d’internet, sempre impregnades d’efectes ambigus sobre la construcció d’espais públics cívics.

Marta Ill Raga