X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

«El principal problema de l’Espai Públic és la seva insuficiència»

Entrevista amb Ira Katznelson

[Durada: 00:05:42 | idioma: Anglès]

Espais compartits va enregistrar aquesta conversa amb Ira Katznelson el juliol de 2015, quan va visitar el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en motiu de la seva participació al debat «Què és una ciutat decent? Entre el pragmatisme i la utopia», juntament amb Richard Sennett, emmarcat en el cicle «La ciutat possible», organitzat en col·laboració amb el Social Science Research Council de Nova York, on també hi van participar Teresa Caldeira, Diane Davis i Richard Burdett, els dies 2 i 3 de juliol de 2015.

Katznelson defineix de forma molt didàctica què és per ell l’espai públic, esmentant quatre variables que són fonamentals: Localització, «on la gent diferent els uns dels altres aconsegueixen ajuntar-se», expressió «perquè la gent hi demostra la manera com és a través del seu comportament i aparença», veïnatge, «on els individus han de trobar la manera d’estar l’un amb l’altre, en una interacció que manté una certa distància i proximitat» i finalment democràcia, ja que un espai públic ha de ser d’accés per a tothom de forma igual. Per a Katznelson, el principal problema que presenta l’espai públic és la seva restricció, la seva insuficiència. El politòleg creu que cada cop hi ha menys espais on aquestes trobades fortuïtes que composen l’espai públic puguin portar-se a terme.

Pel que fa el seu espai públic preferit, Ira Katznelson parla del metro de Nova York, que té la particularitat de ser un «lloc que es mou» i que presenta les característiques perfectes en referència a la definició que prèviament havia donat a l’espai públic. Del sistema ferroviari subterrani, en destaca les interaccions, el veïnatge, així com que «fa la ciutat permeable» i és «una forma robusta, simbòlica, d’interacció pública que reprodueix els valors de l’urbanisme, (...) la diversitat, la pluralitat i la tolerància»

Guillem Pujadas Jané