X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Ciutat: Kiev

  • 3_10.jpg
Kíev un exemple de ciutat que se suma al moviment de recuperació dels espais públics urbans que ha tingut lloc a Europa en les darreres dues dècades. En concret destaca El jardí dels Cent Celestials, menció especial de l’edició 2016 del premi.
Durant anys, l’ús d’un solar buit com a abocador a pocs carrers de la plaça de la Independència, en ple centre històric de Kíev, va constituir un símptoma flagrant del menyspreu que la capital ucraïnesa té envers l’espai públic.Al febrer del 2014, durant els dies més crus de la Revolució de la Dignitat —també coneguda com a EuroMaidan, literalment, «plaça d’Europa»—, alguns activistes van retirar la tanca metàl·lica que l’envoltava per aixecar barricades i defensar-se de la policia. La brutalitat amb la qual les autoritats van reprimir les protestes es va saldar amb centenars de morts i ferits. Al cap d’una setmana, els veïns dels voltants del solar van decidir ocupar-lo per reunir-s’hi i seguir debatent quines reformes democràtiques requeria Ucraïna.

La voluntat dels ocupants era convertir l’abocador en un jardí sanejati agradable que mantingués viu el record del centenar llarg de víctimes de la violència policial. Batejat com el jardí dels «Cent celestials», el lloc havia de conciliar la funció merament commemorativa amb activitats lúdiques i creatives que convidessin a compartir la vida quotidiana. El lema «ni llàgrimes ni espelmes, només acció» inspirava un lloc que es volia transformar per mitjà de la coproducció i l’autogestió comunitàries, amb l’ajut de l’ONG Misto-sad però sense cap ingerència per part de les autoritats.

Premeu aquest enllaç per veure la descripció completa de l'obra a l'arxiu.

Imatges  (6)