X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
La plaça abans de la intervenció. Al fons, l'Ajuntament

ABANS

Imatges  (8)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Es tractava d'una porció de terreny arbrat i relativament agradable, però segregada de la seu de l'Ajuntament per una àrea indiscriminada destinada a aparcament en superfície amb el pas continu de vehicles i gir d’autobusos. A l’extrem oposat, hi havia una font pràcticament inservible, un pobre paviment de panot i una evident manca d’espais d’estada. Les dificultats d’accés i de trànsit de vianants, amb fortes escales, feien impracticable l’accés als disminuïts.

objecte de la intervenció

Creació d'un espai unitari, amb una part important de la superfície vinculada a la presència de l'edifici més representatiu de la ciutat, tot definint-hi una zona cívica i una altra de més tranquil·la i tova (amb vocació d'estar-jardí). Desaparició del trànsit i de l'aparcament en superfície, gràcies a la construcció d’un aparcament subterrani, per contribuir a crear una àrea completament reservada als vianants que triplica la superfície anterior destinada a aquest ús.

descripció

La plaça s'encaixa en una planta de geometria trapezoïdal que pren com a única referència consolidada la façana frontal de la seu de l’Ajuntament tot tenint en compte la discontinuïtat de la resta de façanes i el desnivell topogràfic respecte als carrers adjacents. Aquests condicionants es van salvant mitjançant la continuïtat d’un pla horitzontal i també gràcies a la successió de murs de pedra que van salvant, per mitjà de rampes i escales, els acordaments de la plataforma amb els nivells inferiors dels carrers que l’envolten. El nou arbrat escollit és variat i més adaptat a l’espai que l’existent abans de la intervenció. Prop l’edifici de l’Ajuntament han estat col·locades dues columnes de llum que en visió nocturna n’accentuen la singularitat. No cal dir que s’hi han incorporat nous elements de mobiliari (pèrgoles, fonts etc.). Cal destacar el paviment emprat –granit rosa de Porriño–, que pretén dotar aquest espai horitzontal de característiques duradores i càlides.

valoració

Sens dubte l'obra més emblemàtica realitzada a Santa Coloma de Gramenet aquests darrers anys ha estat la modificació de l'àrea central. Juntament amb la conversió d'altres carrers circumdants en àrea reservada als vianants, la nova Pl. de la Vila ha adquirit el valor que es mereixia i ha esdevingut un espai d'una gran significació urbana en aportar nous trets significatius a la seva particular localització i un fort caràcter cívic i representatiu. També s'ha aconseguit crear un espai versàtil per a la realització d'actes col·lectius de diferents tipus. S'ha aconseguit la millora de l'accessibilitat (diversificació i facilitat d'entrades des dels accessos del metro i parades d'autobusos i taxis), una millor definició del caràcter multifuncional de l'espai i s'ha insistit en el caràcter representatiu de l'espai: identificació com a centre de la ciutat tot remarcant la presència de la façana de l'Ajuntament.

Albert García Espuche, arquitecte

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 2.7 / Vots: 3
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Una lleugera pèrgola metàl·lica recorre uns dels límits laterals de l'àmbit marcant el recorregut cap a les rampes i escales que permeten salvar el desnivell que hi ha respecte als carrers adjacents

fitxa tècnica

CIUTAT: Santa Coloma de Gramenet (122.092 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1988

INICI DE LES OBRES: 1989

FI DE LES OBRES: 1991

SUPERFÍCIE: 9.900 m2

COST: 6.611.130 €

crèdits

AUTORS:

Coque Bianco

COL.LABORADORS:

Miquel Roig, Jaume Artigues, Jordi Luna, Francesc Sauri, Joan Bosquet, Jordi Ollé, Montse Iba, Jaume Cabré