X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

Imatges  (8)

 

descripció

estat anterior

La història de Torreblanca ens apropa a les transformacions experimentades per una de les finques agrícoles més notables d'aquest sector del Baix Llobregat. A la fi del segle xix, el marquès de Monistrol emprèn una radical transformació de la seva residència a la finca i dels seus jardins privats, en fer-hi construir un gran palau d'estil neogòtic i els jardins romàntics dels voltants. La guerra civil afectà greument Torreblanca i els marquesos iniciaren la reorganització de la finca amb la intenció de fer-la viable econòmicament: s’hi construí una granja d’aviram i ous i es fomentà la comercialització de les roses (ja iniciada a la fi del segle passat). Però les destruccions que patí el palau foren irreversibles i els marquesos decidiren enderrocar-lo l’any 1958. Sota el palau aparegueren les restes de l’antiga Torreblanca: un recinte rectangular limitat per grans murs, amb una torre rodona en cada cantonada. Després de diferents intents d’urbanització, l’últim per mitjà del Pla Parcial Torreblanca, que s’aprovà tot excloent-la del perímetre, la Corporació Metropolitana decidí d’adquirir la finca que passà amb tots els seus elements al patrimoni públic el novembre de 1982.

objecte de la intervenció

Els terrenys de la vall baixa del Llobregat, concretament els de la riba esquerra, s'han vist afectats, des de mitjan segle XX, per l'ocupació industrial, les vies de comunicació i l'expansió urbana. La zona del parc era un dels pocs espais lliures del Baix Llobregat i, per aquesta raó, s'emprengué la recuperació de la finca, d’origen privat, per convertir-la en un espai verd per a l’ús col·lectiu.

descripció

El parc es troba als termes municipals de Sant Joan Despí i Sant Just Desvern, i a tocar del de Sant Feliu de Llobregat. El seu límit nord és l'antiga carretera general (N-340), on es troba l’entrada des de Sant Feliu. Pel sud-est el tanca el carrer de Torreblanca, on hi ha la porta de Sant Just i per l’oest l’Avinguda de la Generalitat –amb accés des de Sant Joan Despí– i el ferrocarril de Renfe.

Al cor del parc es troba el jardí romàntic de final del segle xix. El seu disseny parteix de la idea d’imitar les formes i els elements propis de la natura amb grutes, illes, coves, llacs i salts d’aigua voltats d’una vegetació que creix lliurement i que converteix aquest espai en la part més important del parc. Al voltant seu, el parc modern segueix la traça dels antics camps de conreu de la finca, amb una estructura de grans trapezis que envolten els vells jardins. La seva concepció és més funcional per tal de donar resposta a les demandes dels actuals usuaris: zones per a jocs i pràctiques esportives, per a espectacles a l’aire lliure, àrees de pic-nic, bars, etc.

A la zona del llac i per un dels corriols de l’illa gran s’arriba al templet que custodiava fins fa relativament pocs anys una autèntica ara romana.

El laberint ocupa el centre de la plaça on es trobaven el palau i la capella. Els altres elements de la plaça són els mateixos que acompanyaven el palau, juntament amb el qual integraven l’espai central on va desenvolupar-se durant segles la vida quotidiana de Torreblanca.

Damunt l’empremta d’un antic camí, el Passeig de les Esfinxs és alhora eix articulador i carrer major del parc. Dues esfinxs amb cara humana i cos de lleó (antigues guardianes de l’entrada principal de la finca) són les sentinelles de l’entrada central; una línia de xiprers flanqueja el recorregut fins a la plaça de la Torre, idònia per a la celebració de diverses activitats a l’aire lliure.

valoració

Les infraestructures de comunicació (carretera nacional, autopista i via fèrria) formen al voltant del parc unes clares barreres i marquen fortament aquest sector de territori metropolità. Enmig d'aquest complex ordit, el parc constitueix una aportació indispensable d'espai lliure i qualitat paisatgística molt notable, reforçada pels valors històrics del lloc. Com a parc local, està al servei d'una població d'aproximadament 70.000 habitants i, com a parc metropolità, de més de 500.000 habitants.

Albert García Espuche, arquitecte

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.7 / Vots: 6
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
El laberint i l'estany

fitxa tècnica

CIUTAT: Sant Just Desvern (14.987 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1982

INICI DE LES OBRES: 1983

FI DE LES OBRES: 1985

SUPERFÍCIE: 110.000 m2

crèdits

AUTORS:

Norman Cinnamond, Carlos Ferrater i Lambarri

COL.LABORADORS:

Tècnics de la Unitat de Projectes Metropolitans de la Corporació Metropolitana de Barcelona