X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció

ABANS

Imatges  (7)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El convent, fundat al primer terç del s. xiii, es troba a la confluència del "Camí Francès" i l'indret on hi havia la porta de l'antiga muralla coneguda per "Porta do Camiño". Els límits del conjunt emmurallat en gairebé tot el perímetre estan perfectament definits pel convent, els antics carrers de Costanilla do Monte i el Calexón de Caramoniña, així com també pels habitatges que donen al carrer de Santo Domingo de Bonaval, construïts al seu dia pel mateix convent. Després d’exercir durant gairebé sis-cents anys una gran influència a la ciutat, l’any 1837 –amb la desamortització de Mendizábal– el convent i la finca esdevenen propietat de l’Ajuntament. El convent és destinat a diversos usos, des d’escola de sord-muts i cecs a parc de bombers. La finca, que ocupa el vessant a la zona més baixa del qual es troba el Convent, estava organitzada fins al segle passat en zones diferenciades seguint la tradició: l’hort amb un petit jardí immediat a l’edifici, i el bosc o carballeira a la part més alta; el pendent es resolia en plataformes successives. Aquesta estructura es va mantenir fins al 1839, quan la part de bosc que hi havia darrere del convent es va disgregar i convertir en cementiri, funció que va tenir fins al 1960. A partir d’aqueix any comença el veritable deteriorament de la finca. L’abandonament n’arruïnarà les dependències, les fonts, els camins, els murs, el cementiri etc., fins al punt d’esdevenir abocadors de deixalles o ser ocupats per magatzems, tallers etc. Les estructures dels nínxols desaparegueren sota la brossa i únicament hi restaren alguns magnífics arbres com a testimoni d’un passat esplendorós. Tanmateix, el convent havia estat declarat Conjunt Històrico-artístic l’abril de 1940.

objecte de la intervenció

Rehabilitar la finca emmurallada pertanyent a l'antic convent tot condicionant-la com a parc públic, en una actuació respectuosa que integrés l'entorn del mateix convent i el nou Centro Galego de Arte Contemporánea en un únic conjunt. A fi de plantejar l'actuació, es parteix d'un plànol de la ciutat del 1907 i de les nombroses restes que van apareixent a mesura que s’avança en la neteja manual i acurada del recinte (regularment s’hi van fer prospeccions arqueològiques). El plantejament de la intervenció va voler resoldre les demandes pròpies d’un parc públic i recuperar un conjunt tan singular, i alhora resoldre el nou accés per integrar l’entorn del Centro Galego de Arte Contemporánea.

descripció

Bàsicament, cal esmentar el tractament de tres elements essencials: la pedra, l'aigua i el verd. Quant a la pedra, s’hi han consolidat i refet els murs enderrocats, reconstruït els murs de contenció (granit de Santiago), consolidat les estructures dels nínxols i recuperat la traça dels antics camins modificant-la lleugerament i pavimentant-la amb granit –llambordes– o emprant-hi antigues lloses d’enterrament abandonades. Quant a l’aigua, tot i que feia temps que havia deixat d’alimentar les fonts i safareigs del nord de la ciutat, es van netejar les fonts i deus existents per crear-ne de noves estanys tot canalitzant l’aigua amb peces originals, etc. El sistema de regatge del parc es nodreix d’un dipòsit subterrani emplaçat sota el jardí geomètric. Pel que fa al verd, s’hi reconstrueix el jardí geomètric segons un traçat similar al del plànol de 1907, es conserven els quatre fruiters de l’hort, es reposen els roures de la carballeira i es distribueix un nou arbrat dispers sobre la gran extensió de gespa i la quadrícula recuperada de l’antic cementiri tot emmarcant les magnífiques vistes sobre la ciutat. Per últim i recollida entre dos grans murs de pedra, cal esmentar l’escultura Porta da Musica, obra d’Eduardo Chillida.

valoració

Ateses les característiques de l'actuació, no es tracta pas d'un parc amb un plantejament habitual d'usos prefixats (zona de jocs, esportiva o d'estada), sinó d'una intervenció summament respectuosa on es recupera i es dignifica acuradament l'espai en el seu sentit més literal. Actualment i pel que fa a l'edifici del convent, el conjunt també aplega la seu del Panteón de Gallegos Ilustres, a l'església; el Museu do Pobo Galego, al claustre; mentre que la resta de dependències allotgen un col·legi i les oficines de la Dirección Xeral de Patrimonio.

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 1.8 / Vots: 2
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:

fitxa tècnica

CIUTAT: Santiago de Compostela (91.141 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1989

INICI DE LES OBRES: 1990

FI DE LES OBRES: 1995

SUPERFÍCIE: 320.000 m2

COST: 1.692.990 €

crèdits

AUTORS:

Isabel Aguirre, Álvaro Siza

COL.LABORADORS:

Xorxe Nuno, Alessandro d’Amico, Carlos Muro, Manuel Blanco