X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Els terrenys del futur parc, Al fons, els municipis de Badalona i Sant Adrià de Besòs

ABANS

Imatges  (11)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Els inicis de la industrialització portaren el municipi de Santa Coloma, situat a la riba esquerra del Besòs, a un procés progressiu d'ocupació dels camps de conreu per fàbriques i habitatges que havien de respondre a un desmesurat creixement de la població a partir de la segona meitat de segle xx (de 15.281 habitants el 1950 a 133.138 el 1991). La planificació d'aquest creixement va ser inexistent i els edificis, convertits en protagonistes del paisatge, es van estendre arreu del territori municipal tot enfilant-se pels turons i ocupant fins i tot la llera del riu. Per la seva situació a tocar del nucli urbà, la finca agrària de la Torre Roja, un dels masos més antics de Santa Coloma, es va escapar del procés urbanitzador i, tot i que la masia havia sofert força alteracions i es trobava molt degradada, bona part dels seus terrenys es mantingueren sense construir fins als anys vuitanta. La Torre Roja es trobava situada sobre les primeres terrasses del riu Besòs, a la falda del turó del Puigfred, al cim del qual s’aixecà, el 1917, l’Hospital de l’Esperit Sant, una sanatori antituberculós per a gent pobra. Amb el temps, l’indret s’anà convertint en una zona desestructurada que acomplia, però, un paper de comunicació important en ser un dels indrets per on es travessava el riu Besòs mitjançant precaris i perillosos ponts de fusta que les riuades s’enduien amb molta facilitat.

objecte de la intervenció

L'antiga Corporació Metropolitana va expropiar els terrenys necessaris per a l'execució d'un important projecte d'àmbit metropolità amb la pretensió de rehabilitar i reequipar un sector marginal que era un gran buit format pels límits corresponents a les àrees urbanes de Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià del Besòs. Els objectius principals foren resoldre la connectivitat entre els diferents municipis que s’hi troben i amb la ciutat de Barcelona, així com també caracteritzar la zona i dotar-la d’un seguit d’equipaments verds i de lleure que servissin els fronts urbans més propers, com ara el densificat barri de Llefià de Badalona.

Amb aquesta finalitat, el 1978 fou construït el pont del Molinet, que afavoreix la comunicació entre els barris del Raval de Santa Coloma i el Bon Pastor de Barcelona i en relació amb el qual s’urbanitzà la plaça de Salvador Dalí amb els vials adjacents de distribució de trànsit entre els tres municipis i Barcelona, el parc del Molinet i el jardí al carrer Madrid de Badalona.

valoració

A més d'una clara millora de la connectivitat metropolitana, la zona s'ha vist qualificada pels dos equipaments verds tractats, el parc del Molinet i el jardí del carrer Madrid, que han equipat una zona de difícil resolució, i han convertit una zona completament degradada en un espai verd públic. De fet, hi continuen confluint dos paisatges ben diferents: la densa trama urbana de Badalona i la part sud de Santa Coloma, de baixa densitat, que encara pateix tots els dèficits d'un indret metropolità inacabat. Si bé el jardí del carrer Madrid és un espai lliure d'ús directe dels habitants del barri veí, el parc del Molinet no deixa de situar-se en una zona encara aïllada i, per tant, d'accés difícil per als habitants de les zones que no són directament pròximes com, per exemple, els barris de l'altra banda del riu.

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 1.5 / Vots: 1
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:

fitxa tècnica

CIUTAT: Santa Coloma de Gramenet (122.092 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1990

INICI DE LES OBRES: 1991

FI DE LES OBRES: 1991

SUPERFÍCIE: 8.500 m2

crèdits

AUTORS:

Andreu Arriola, Carme Fiol, ARRIOLA&FIOL, arquitectes

COL.LABORADORS:

Lluís Roig