X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

PAÍS:

Espanya

CIUTAT:

Madrid

ANY:

1997

Imatge prèvia a la intervenció

ABANS

Imatges  (6)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

La implantació de la xarxa ferroviària i de les seves principals estacions a Madrid al llarg del segle xix va provocar un fort procés de transformació a l'àrea que ocupa l'operació Pasillo Verde. Aquest sector sud de la ciutat es consolidà com a espai ferroviari quan es traçà, el 1866, la línia de contorn per al tràfic de mercaderies entre les estacions de Principe Pío i Delicias i quan, més tard, es construïren les estacions d’Imperial (1881) i Peñuelas (1914). La nova línia comportà l’especialització de la zona amb la instal·lació d’indústries i de residència obrera d’una manera espontània, que no seguiren el traçat de l’Eixample ideat per Castro, i provocaren un desordre urbanístic mantingut fins a l’inici de les operacions del Pasillo Verde.

La reordenació de la xarxa ferroviària a partir de la dècada dels quaranta del nostre segle, conjuntament amb la caiguda del tren com a mitjà hegemònic en el transport de mercaderies, va comportar la davallada industrial d’aquesta zona tan propera geogràficament al centre de la ciutat. El ferrocarril es va convertir en un fre per al desenvolupament urbanístic, una font de contaminació i deteriorament progressiu, i una barrera infranquejable al sud de Madrid.

objecte de la intervenció

L'ambiciós projecte urbanístic de caràcter lineal que ordena milió i mig de metres quadrats de sòl urbà al llarg del traçat de les vies del ferrocarril (sector comprès entre el Puente de los Franceses i Méndez Alvaro) es marcà tres objectius fonamentals: el desdoblament, soterrament i modernització de la infraestructura ferroviària existent entre les estacions de Príncipe Pío i Delicias; la formació d'un corredor enjardinat i arbrat que estructurés la trama residencial, resolgués les connexions viàries i servís com a eix de les activitats públiques d'esbarjo i els equipaments necessaris, i finalment la construcció sobre aquest corredor de les dotacions necessàries per equipar un barri com La Arganzuela, mancat del nivell de serveis urbans necessari.

Es veié la possibilitat d'utilitzar l’antic traçat ferroviari com a sistema suburbà de tota la zona sud-oest de l’àrea metropolitana, amb un paper d’enllaç del centre amb la perifèria, a través de l’establiment del corredor Príncipe Pío-Atocha per al trànsit de viatgers, i tancar circularment el traçat ferroviari tot millorant clarament el temps de viatge del trànsit de rodalia. En paral·lel, la requalificació dels espais alliberats per la supressió de les vies del tren, havia de permetre la creació d’equipaments, zones verdes i altres tipus de dotacions en una àrea deficitària, els quals cobrissin, al mateix temps, necessitats de la ciutat en general.

descripció

La intervenció efectuada s'estén des de l’estació de Príncipe Pío, al Puente de los Franceses, fins a l’estació de Delicias tot resolent al seu pas l’articulació amb els àmbits de la Ronda de Segovia, Passeig Imperial i Plaza de las Pirámides, així com també la connexió amb el parc Enrique Tierno Galván.

Entre les estacions Imperial, Peñuelas i Delicias s’ha urbanitzat el vial principal que estructura tot el sector, producte de l’enterrament de la via que ara discorre en túnel, i això ha representat una actuació sobre les façanes existents i la construcció d’edificis de nova planta.

Més del 50% de la superfície de l’operació s’ha destinat a zones verdes localitzades en grans parcs, entre les quals cal destacar el parc de Príncipe Pío, el més important dins el sector del mateix nom, de concepció geomètrica i que incorpora elements singulars com miradors, una passarel·la sobre les vies i un monument a Goya; el parc de Peñuelas, amb zona de jocs infantils i d’estada, zona sobre aparcament de residents i poliesportiu; el parc de Delicias, lineal, sobre el conjunt de vies de l’antiga estació de Delicias i combina la seva funció d’estada i passeig amb la de sortida de material mòbil del museu ferroviari; el parc del Bronce, al costat de la via del tren en superfície, aprofitant una falca de terreny entre la via de Santa Catalina i els edificis industrials, i que dóna sortida al parc de Delicias per l’Avenida del Planetario; el parc-mirador Tierno Galván, ampliació del parc del mateix nom, desenvolupat sobre una difícil topografia amb un traçat geomètric sobre tres plataformes.

L’obra ferroviària portada a terme ha consistit fonamentalment en la remodelació de l’estació Príncipe Pío com a nova estació d’ús de viatgers i estació de pas, i construcció de l’intercanviador per a la connexió amb altres línies de rodalies i altres mitjans de transport públic. Al llarg del recorregut ferroviari s’han creat tres noves estacions, Pirámides, Delicias i Méndez Alvaro, que també actua com intercanviador, les quals, sumades a les dues estacions dels extrems corresponents a Príncipe Pío i Atocha, consoliden el corredor per a trànsit de viatgers de rodalia. La nova línia ha quedat soterrada al llarg de tot el recorregut llevat del tram final, que coincideix amb la part industrial menys densament poblada.

valoració

L'operació Pasillo Verde ha permès "acabar" la construcció de la trama de la ciutat en un indret, La Arganzuela, interromput per l'obstacle que suposava l'antic traçat ferroviari, veritable fissura urbana en contacte amb el centre de Madrid. El seu valor, doncs, és haver creat i consolidat ciutat en un espai degradat a través de la formació d'una trama residencial i d'un sistema d'espais lliures i altres equipaments estructurats al llarg d'una avinguda principal, tractada no com una via ràpida d'accés rodat a la zona sinó com un conjunt de carrers de barri. Aquesta via, a més, ha incorporat un carril-bici amb una extensió d'uns 8 km que és el més important de tot Madrid.

L'operació també ha servit per millorar clarament el transport públic ferroviari de la ciutat amb els seus voltants.

Durant les obres es preservà la integració de l'important parc històric del Campo del Moro gràcies al modern sistema adoptat en la construcció del túnel.

Els costos econòmics d'aquesta operació s'han finançat amb ingressos propis, mitjançant l'alienació de les parcel·les resultants que han obtingut usos lucratius –residencials o terciaris. Aquests ingressos només s'han invertit en aquest àmbit geogràfic per tal de finançar les obres d'infraestructura, els edificis de dotació, els espais públics etc.

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.2 / Vots: 7
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:

fitxa tècnica

CIUTAT: Madrid (3.102.664 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 1988

INICI DE LES OBRES: 1990

FI DE LES OBRES: 1997

SUPERFÍCIE: 1.634.352 m2

COST: 300.506.000 €

crèdits

AUTORS:

Manuel Ayllón Campillo, F. Ferrer Sarroca

COL.LABORADORS:

Gerencia Municipal de Urbanismo