X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

PAÍS:

Albània

CIUTAT:

Tirana

ANY:

2017

PREMI:

2018

Imatge previa a la intervenció. Visió de la Plaça Skanderbeg. © could not be identified

ABANS

Imatges  (11)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Punt neuràlgic de Tirana i lloc simbòlic per a tot el país, la plaça de Skanderberg reflecteix com cap altre espai públic la complexa i convulsa història d’Albània. «Skanderberg» és el sobrenom donat a Gjergj Kastrioti (1405-1468), príncep albanès convertit en heroi nacional per la seva tossuda lluita contra la invasió otomana. Fins i tot les autoritats comunistes, poc afins a la noblesa o la cristiandat, li van retre homenatge. El 1968, amb motiu del cinquè centenari de la seva mort, li van erigir una estàtua eqüestre d’onze metres d’alçada, al costat sud de la plaça, en substitució del monument a Stalin. Encara avui la figura de Skanderberg representa per a molts albanesos la identitat, la integritat i la independència nacional davant de les múltiples agressions que ha patit el seu territori al llarg dels segles. Els albanesos musulmans, però, el veuen com un símbol cristià que reforça els vincles amb Europa i Occident.

La plaça de Skanderberg és fruit d’un pla d’ordenació urbana d’estil neorenaixentista que es va dur a terme el 1939, durant l’ocupació d’Albània per part de la Itàlia feixista. Es va concebre com l’articulació d’un gran eix urbà, conformat pel bulevard Zogu I (antiga avinguda Stalin), al nord, i el bulevard Dëshmorët e Kombit (dels Màrtirs de la Nació), al sud, que reuneix el palau presidencial i diverses ambaixades. Extensió inhòspita, de perímetre indefinit i merament usada com a espai circulatori o d’aparcament, la plaça es va anar convertint en un buit excepcional en contraposició a la ciutat densa i mal planificada que durant dècades s’ha estès als seus voltants. Contribueix a aquesta excepcionalitat l’abundància d’edificis emblemàtics que hi concorren i que constitueixen una col·lecció eclèctica i desordenada, fruit de la gran diversitat de règims que s’han succeït al país. Al costat septentrional hi ha el Museu Nacional d’Història (1981), el més gran del país, i l’Hotel Internacional de Tirana (1979), erigit al lloc on hi havia hagut l’antiga catedral ortodoxa. Al costat oriental, allà on hi havia hagut l’antic basar otomà, hi ha el Palau de Cultura (1963), que aglutina el Teatre Nacional de l’Òpera i el Ballet (1953) i la Biblioteca Nacional (1922), i la mesquita Ethem Bey (s. XVIII), reoberta en acabar l’era comunista i dotada d’una esvelta torre amb rellotge. A més, la plaça és seu de diversos edificis governamentals, com l’Ajuntament, el Banc Nacional o els ministeris d’Economia, d’Agricultura, d’Infraestructures i d’Energia.

objecte de la intervenció

Des de l’any 2004, un pla d’ordenació urbana desenvolupat per un estudi estranger va prescriure la densificació del centre a través de la construcció d’altes torres exemptes. El pla volia «modernitzar» el paisatge de la capital albanesa però, per a alguns, suposava un intent qüestionable d’esborrar les complexes traces de la història. Entre els anys 2008 i 2011, l’alcalde Edi Rama va encarregar una ambiciosa remodelació de la plaça de Skanderberg que, sense renunciar als seus valors simbòlics ni a la possibilitat de fer-la més acollidora, volia endreçar-la i donar-li un caràcter més «europeu». L’aposta passava per treure-li espai al cotxe sense por que la gran extensió de la plaça fos incapaç d’atraure els ciutadans. La seva voluntat de cedir l’espai en exclusiva als vianants, al transport públic i a la vegetació no va quedar exempta de polèmica, fins al punt que, a partir de l’any 2011, l’alcalde Lulzim Basha va replantejar per complet el projecte. Durant el seu mandat, els vehicles motoritzats van tornar a fer-se amos de la plaça i fins i tot es va destruir la zona verda que acompanyava l’estàtua eqüestre de Skanderberg.

No obstant això, el 2016, el nou alcalde Erion Veliaj va recuperar la proposta d’Edi Rama amb un projecte que, totalment finançat amb una subvenció de l’Estat de Kuwait, perseguia un triple objectiu. D’una banda, es volia crear una gran superfície exclusiva per a vianants, eliminar el trànsit rodat i ocultar els cotxes aparcats en un soterrani. De l’altra, hi havia la voluntat de posar en valor tots els edificis patrimonials del voltant de la plaça i, al mateix temps, conferir-los un ordre unitari. Finalment, es volia incrementar de manera substancial la presència de vegetació a la plaça i, fins i tot, desencadenar un nou procés de renaturalització del centre urbà. L’any 2015, just abans de l’inici de les obres, es va celebrar una gran consulta ciutadana que, a més de validar la proposta, volia enriquir-la amb aportacions de la ciutadania i dels agents més propers a la plaça. Moltes de les demandes recollides es van incorporar al projecte.

descripció

Acabada l’any 2017, la reforma finalment duta a terme ha convertit la plaça de Skanderberg en un espai públic exclusiu per a vianants de més de deu hectàrees. Al centre de la plaça, hi ha una esplanada buida de prop de 40.000 metres quadrats. En lloc de ser plana, l’esplanada està conformada com una piràmide roma, amb un punt àlgid de dos metres d’alçada i quatre vessants que cauen cap als costats amb un pendent del 2,5%. Un brollador instal·lat al cim de la piràmide fa vessar aigua per aquests pendents, cosa que ressalta el variat mosaic del paviment, fet de diferents tipus de pedra provinents de tot Albània.

La manca d’una façana contínua que delimiti el perímetre de l’esplanada ha quedat compensada gràcies a la creació d’un cinturó verd conformat per dotze jardins d’arbrat frondós. La celebració de diversos tallers amb els usuaris i els responsables dels edificis adjacents va servir per determinar l’ús i les qualitats dels dotze jardins. Això ha permès reactivar l’ús de les plantes baixes dels edificis, que ara gaudeixen de llocs exteriors semipúblics, en una transició gradual entre l’espai interior i l’espai públic obert a tothom. Petites arquitectures com umbracles i gelosies diferencien els diversos jardins i els confereixen intimitat i identitat pròpia. Consten de peces de mobiliari urbà mòbil perquè la gent se’ls apropiï de la manera més convenient. Un dels dotze jardins és el que havia envoltat l’estàtua eqüestre de Skanderberg, que, després de la seva destrucció, ha estat completament restaurat, ampliat cap al nord i rebatejat com a «Parc d’Europa».

Malgrat l’especificitat de cada racó, de lluny, el front vegetal conformat pels dotze jardins serveix per unificar els heterogenis edificis que envolten la plaça. Tot plegat esmorteeix la monumentalitat opressiva d’algunes arquitectures i fa més amable l’esplanada central. El cordó verd també funciona com una mena de llindar perquè interposa una avantcambra ombrívola entre el bullici de la ciutat i la buidor assolellada de l’esplanada. La seva vegetació és completament autòctona per tal de garantir-ne l’adaptació i reduir-ne la necessitat de manteniment. De fet, aquesta massa forestal vol constituir un punt de partida de la futura renaturalització del centre urbà.

valoració

Albània encara no ha desenvolupat una tradició de cura sistemàtica de l’espai públic i, atesa la seva relativa manca de recursos, està lluny d’assolir els estàndards europeus pel que fa a inversions en aquesta matèria. A més, la caiguda del comunisme va comportar un entusiasme envers el vehicle privat i un cert recel cap a tot el que és públic. Malgrat tot, l’espai públic de Tirana sol tenir un ús intens, espontani i informal. Fidel al seu caràcter mediterrani, la gent està avesada a estar-se al carrer i a interactuar amb els altres. La reforma de la plaça de Skanderberg treu partit d’aquesta qualitat per arrabassar-li un lloc primordial al cotxe i convidar la gent a fer-se’l seu. De fet, l’esplanada ja forma part de la zona per a vianants més gran de tots els Balcans. La intervenció, que ha entès la diversitat del país, la promou i la posa en valor. Ara, l’espai té usos ben diversos, que van des de la pregària matinera fins al concert vespertí. Fins i tot s’utilitza com a mercat ocasional d’agricultors locals. A més, les obres de la plaça, de mida molt considerable per al que el país està acostumat, van servir com un motor de reactivació econòmica: per tal de proveir-la d’exemplars arboris i de pedres provinents de diferents contrades, es van crear tres vivers forestals i es van reobrir i professionalitzar algunes pedreres abandonades. Tant de bo la reforma de la plaça de Skanderberg tingui continuïtat en la millora d’altres espais públics del centre de Tirana, abundant en buits infrautilitzats que agrairien molt la mateixa recepta: més arbres i menys cotxes.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.5 / Vots: 1
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
La amplitud de la plaça pot ser observada des del balcó del Teatre Nacional. © Filip Dujardin

fitxa tècnica

CIUTAT: Tirana (602.401 habitants)

PAÍS: Albània

INICI DE PROJECTE: 2008

INICI DE LES OBRES: 2016

FI DE LES OBRES: 2017

SUPERFÍCIE: 97.344 m2

COST: 13.000.000 €

crèdits

PROMOTOR:

BASHKIA TIRANË

AUTORS:

51N4E

Panells presentats