X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció (2010). La banlieue parisenca és, potser, un dels escenaris on es fa més palès que les proclames de l’urbanisme modern han quedat en entredit.

ABANS

Imatges  (14)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

La banlieue parisenca és, potser, un dels escenaris on es fa més palès que les proclames de l’urbanisme modern han quedat en entredit. Mentre els barris vuitcentistes del centre compacte s’encareixen perquè són desitjats, els sectors més desafavorits de la societat s’amunteguen als blocs i les torres de les perifèries més recents. Erigides sota la promesa de democratitzar l’accés a la vegetació, l’aire pur i la llum del sol, en realitat, aquestes arquitectures exemptes floten en un espai públic massa extens i, per tant, inhòspit, insegur i difícil de mantenir.

Colombes, vuit quilòmetres al nord-oest de la torre Eiffel, no és una excepció d’aquesta fallida. El seu paisatge urbà reflecteix la xacra de l’exclusió social, el fracàs escolar, l’atur rampant, la xenofòbia o la criminalitat. Al mateix temps, però, aquest municipi de més de vuitanta mil habitants gaudeix d’una vida associativa vibrant i solidària. A través d’una xarxa de més de 450 organitzacions locals, la societat civil combat la marginalitat amb una tenacitat i un grau d’implicació que no és fàcil de trobar als barris cèntrics de la capital francesa.

objecte de la intervenció

 L’any 2011, uns quants d’aquests col·lectius es van organitzar per desenvolupar en diferents espais buits cedits per l’Ajuntament de Colombes l’estratègia «R-Urban». La iniciativa, que va rebre de la Unió Europea una subvenció d’un milió i mig d’euros a través del programa LIFE per a la governança mediambiental, proposava la creació de tres equipaments comunals autogestionats i centrats en la transformació social, econòmica i ecològica del veïnat. Un d’ells, batejat «Agrocité», s’havia de dedicar ala producció de cultius ecològics; l’altre, amb el nom «Recyclab», s’adreçaria al reciclatge de materials per a la construcció sostenible; el tercer, titulat «Ecohab», serviria per construir habitatges accessibles en processos respectuosos amb el medi ambient.

descripció

L’any 2014, un cop enllestida la primera fase de l’estratègia «R-Urban», s’havien posat en marxa dos dels tres equipaments previstos: «Agrocité» i «Recyclab». El primer és un node agrícola que ocupa una parcel·la municipal de 3.000 metres quadrats al cor d’un polígon residencial. La major part de l’espai està dedicada a un hort comunal que es va plantar després de descontaminar el sòl per mitjà de la bioremediació —utilització d’agents biològics per absorbir contaminants—. L’«Agrocité» consta de dispositius experimentals que combinen l’aqüicultura —cultiu d’espècies vegetals aquàtiques— amb la hidroponia —cultiu d’espècies vegetals terrestres que extreuen nutrients de l’aigua sense necessitat de cap mena de sòl—. A més, una planta de compostatge de la brossa provinent dels parcs municipals aporta setanta-cinc tones anuals de biomassa a un dispositiu de producció de calor per a calefacció.

L’«Agrocité» també disposa d’un pavelló de fusta amb aules didàctiques, una cafeteria, una botiga cooperativa de consum responsable, un petit mercat d’hortalisses, un hivernacle i una granja amb ruscs per a l’apicultura. Per la seva banda, el «Recyclab» és un pavelló de 400 metres quadrats, també de fusta, que conté magatzems per acumular materials reciclats i tallers on són transformats en elements constructius. Es calcula que cada any recicla i reutilitza unes cent tones de runa recollida als voltants. El pavelló també acull sales de coworking per a dissenyadors i artesans locals on se celebren tallers de reparació, de disseny col·laboratiu i d’autoconstrucció assistida oberts al veïnat. Ambdós edificis són reversibles perquè s’han construït amb un permís d’ocupació temporal del sòl. Per això estan fets amb components reutilitzats i fàcils de desmantellar, com contenidors, fusteries i panells d’encofrat. Disposen de sistemes de recollida d’aigües pluvials i de plaques fotovoltaiques per al seu consum elèctric.

valoració

Malauradament, el caràcter efímer del complex, que va servir per justificar l’ocupació d’espais públics no edificables, és ara el seu taló d’Aquil·les. Sembla ser que el nou govern sorgit de les eleccions municipals no veu amb bons ulls el projecte i, abans que es pugui completar la xarxa «R-Urban» amb la construcció del tercer node, l’«Ecohab», s’ha previst el desmantellament de l’«Agrocité», que ha de fer lloc a un aparcament municipal. Alguns veïns han convocat manifestacions i una recollida de signatures per oposar-se a aquesta decisió. Mentrestant, l’arquitectura càlida i amb escala humana dels pavellons que han pogut veure la llum contrasta amb la grisor pesant del seu rerefons. La seva presència i la verdor dels horts comunals contribueixen a omplir de vida i fertilitat dos buits abans erms.

Però la millora que justifica la presència del complex en el paisatge de Colombes no recau només en la transformació física del teixit urbà, sinó, sobretot, en l’activació del seu teixit social. A banda de la vintena de llocs de treball que el seu funcionament quotidià ha aportat al municipi, el mig miler llarg de veïns que participen cada any als tallers, les xerrades i les assemblees d’aquest centre productiu i autogestionat surten de la frustració i l’aïllament per formar part d’un projecte comú. Més enllà d’adquirir habilitats individuals, capacitats per treballar en equip i consciència social i ecològica, els residents esdevenen ciutadans que participen en la coproducció del seu propi barri. Per sort, a l’espera de saber si el complex perviurà, altres municipis de l’àrea metropolitana de París, com Bagneux, Gennevilliers o Montreuil, han manifestat el seu interès a acollir més nodes de la xarxa «R-Urban». Amb aquesta finalitat, s’està creant la R-Urban Cooperative Society of Collective Interest, una plataforma d’associacions coordinades que volen estendre la xarxa i el seu model de governança inspirat en l’autogestió i la solidaritat.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.1 / Vots: 8
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
L’arquitectura càlida i amb escala humana del pavelló de l’«Agrocité» contrasta amb la grisor pesant del seu rerefons.

fitxa tècnica

CIUTAT: Colombes (85.102 habitants)

PAÍS: França

INICI DE PROJECTE: 2011

INICI DE LES OBRES: 2013

FI DE LES OBRES: 2014

SUPERFÍCIE: 3.400 m2

COST: 1.500.000 €

LLOC WEB: r-urban.net

crèdits

PROMOTOR:

Ville de Colombes, The LIFE Programme (European Union)

AUTORS:

Atelier d'Architecture Autogérée (AAA)

COL.LABORADORS:

Constantin Petcou, Doina Petrescu, Sara Carlini, Clemence Kempnich, Adrien Dussouchet, Tibault Labat, Leonard Nguyen, Maison Forest, Logica Bois, CAPSA, Etamine, Oregon, Aquatiris.

Panells presentats