X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. El 2005 es va instal•lar a la plaça Solidarność un monument que mostra, al peu d’una escultura titulada «Àngel de la Llibertat», els noms dels setze manifestants assassinats per la policia el 1970.  © Ewa Drozd-Pokorska

ABANS

Imatges  (15)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Al final de la Segona Guerra Mundial, quan la conferència de Potsdam (1945) va fer recular la frontera alemanya, part de la regió de la Pomerània Occidental va quedar en territori polonès. Els habitants alemanys van ser deportats i sobtadament substituïts per nous pobladors polonesos. Durant dècades, Szczecin, capital de la regió, va patir el desarrelament i la fractura del seu teixit social, que, sota la censura soviètica, no tenia accés a una historiografia rigorosa dels fets. A aquest buit de memòria s’hi afegien els nombrosos esvorancs que els bombardeigs de l’aviació aliada havien deixat en el centre urbà. El que havia estat una trama urbana densa i vibrant es va convertir en un territori esdentegat que l’urbanisme soviètic va seguir maltractant amb l’obertura de noves vies ràpides, l’edificació matussera de blocs pesats o la negligència dels abundants solars erms.

Un d’ells, resultat de la destrucció d’una illa de cases, just davant del també desaparegut Konzerthaus (Palau de Concerts), va adquirir una sobtada rellevància simbòlica el desembre del 1970. L’espai, adjacent a la seu provincial del partit comunista, va ser escenari d’una manifestació de treballadors que les autoritats van reprimir amb cruesa. Els fets van deixar un balanç de setze morts i un centenar de ferits. Aquesta tragèdia va motivar que, un cop caigut el règim, el lloc fos batejat com a plaça Solidarność (Solidaritat), en referència al sindicat polonès que més s’havia significat en la lluita per les llibertats. L’assiduïtat amb la qual s’hi celebraven concentracions en memòria de les víctimes va motivar que, el 2005, s’hi instal•lés un monument que mostra els noms de les setze víctimes al peu d’una escultura titulada «Àngel de la Llibertat». Però, malgrat la seva càrrega simbòlica, la plaça Solidarność seguia sent un espai inhòspit, de límits difusos, flanquejat per una via amb massa trànsit i mancat d’activitat quotidiana més enllà dels actes commemoratius.

objecte de la intervenció

Per aquest motiu, pocs anys després de la instal·lació del monument, l’Ajuntament de Szczecin va decidir dotar la plaça d’usos i atractius complementaris. Fruit d’aquesta decisió, el solar on hi havia hagut el Konzerthaus, amb front a la plaça, acull des del 2014 la nova seu de la Filharmònica de Szczecin, edifici que ha guanyat molta notorietat en ser guardonat amb el Premi d’Arquitectura Contemporània de la Unió Europea (Premi Mies van der Rohe) i que ha esdevingut una nova icona de la ciutat.

Paral•lelament a la creació d’aquest nou pol d’activitat cultural, es va decidir que la plaça acollís també el Centre per al Diàleg «Przełomy», una delegació del Museu Nacional de Szczecin. L’equipament, edificat en sòl municipal i finançat pel govern del voivodat de Pomerània Occidental, tenia la missió d’acabar amb l’oblit oficial que, des de la fi de la Segona Guerra Mundial, ha desposseït Szczecin i la regió sencera de la seva pròpia història. Però, a més d’omplir aquest buit de memòria, el nou museu oferia una oportunitat per acabar amb l’ambigüitat d’un buit urbà que encara no havia resolt la seva transició entre la massa edificada i la plaça pública.

descripció

El nou Centre per al Diàleg «Przełomy» és un edifici semisoterrat plantat al bell mig de la plaça Solidarność. Consta de dues plantes subterrànies que contenen una exposició permanent sobre la història recent de Szczecin, així com espais preparats per acollir mostres temporals, conferències, debats, tallers educatius i actes commemoratius. El museu consta d’una coberta inclinada amb pendents suaus que constitueix el paviment de la nova plaça. Així, el seu volum edificat emergeix tan sols a la cantonada nord-oriental de la plaça. Aquí ofereix a la cruïlla entre dos carrers una façana urbana convencional on hi ha la sortida del museu.

La vora sud-occidental de la plaça, de directriu corba, també s’aixeca respecte el nivell del carrer per protegir-la del bullici de la via ràpida que la flanqueja. Els dos vessants inclinats convergeixen, amb pendents suaus i des d’extrems diagonalment oposats, cap al centre de la plaça, que ara queda a recer malgrat la discontinuïtat de les seves façanes urbanes. Des de la vall central arrenca una rampa descendent que contradiu el pendent de la plaça per donar accés al museu. Aquesta zona central, situada a la cota zero, respecta el recorregut diagonal que la major part dels vianants i ciclistes ja feien per travessar la plaça abans de la reforma. També s’han respectat els arbres preexistents del quart nord-occidental de la plaça, just davant de la nova seu de la Filharmònica, i s’ha mantingut l’«Àngel de la Llibertat» al quart oposat.

valoració

El nou Centre per al Diàleg «Przełomy» pertany a una família emergent d’edificis que aposten per regalar les seves cobertes inclinades a l’espai públic. Sovint, rere aquest gest d’aparent generositat, s’hi amaga un manierisme estèril que acaba diluint la desitjable compacitat de la trama urbana o obstaculitzant-ne la continuïtat. En el cas de Szczecin, però, la hibridació entre l’edifici tancat i l’espai obert ha permès reconciliar passat i present. Ara, l’acte de recordar i el de viure se superposen al subsòl i a la superfície per omplir un buit de memòria al teixit social i un buit d’activitat al teixit urbà. La ciutat, tan aviat afligida per records traumàtics com per oblits injustificables, necessitava urgentment reconstruir els fonaments de la seva identitat. Mentrestant, els vessants lliscants de la plaça Solidarność, que atrauen els trineus a l’hivern i els monopatins a l’estiu, constitueixen dos amfiteatres des d’on contemplar l’espectacle de la vida quotidiana.

David Bravo


Musem and Square in Szczecin (Poland). JOINT WINNER. European Prize for Urban Public Space 2016 (English) from CCCB on Vimeo.

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.0 / Vots: 20
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
A més d’omplir un buit de memòria, el nou museu oferia una oportunitat per acabar amb l’ambigüitat d’un buit urbà que encara no havia resolt la seva transició entre la massa edificada i la plaça pública.  © Juliusz Zokolowski

fitxa tècnica

CIUTAT: Szczecin (409.211 habitants)

PAÍS: Polònia

INICI DE PROJECTE: 2009

INICI DE LES OBRES: 2012

FI DE LES OBRES: 2015

SUPERFÍCIE: 9.577 m2

COST: 6.202.500 €

crèdits

PROMOTOR:

Muzeum Narodowe w Szczecinie

AUTORS:

KWKPromes Robert Konieczny

COL.LABORADORS:

authors: Robert Konieczny, Katarzyna Furgalinska, Dorota Zurek coauthor: Michal Lisinski collaboration: Aleksandra Stolecka, Piotr Tokarski, Adam Radzimski, Joanna Biedna, Magdalena Adamczak

Panells presentats