X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

PAÍS:

Espanya

CIUTAT:

Madrid

ANY:

2014

PREMI:

2016

Imatge prèvia a la intervenció. Malgrat l’efervescència d’activitats culturals, l’enormitat del Matadero i una certa falta de compromís amb el seu manteniment per part del consistori feien que, de vegades, semblés buit i negligit. L’abundància de patis desolats i sense ombres feia palesa la falta de concurrència. © Unknown

ABANS

Imatges  (9)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

A principis del segle XX, l’Ajuntament de Madrid va fer construir a la riba del riu Manzanares l’Escorxador Municipal de Legazpi, un complex de dotze hectàrees de superfície amb quaranta-vuit edificis d’estil neomudèjar destinats a la venda i la matança de bestiar. El conjunt, catalogat com a patrimoni industrial protegit, va tancar l’any 1996 i va quedar abandonat durant uns anys. Finalment, com tantes altres instal·lacions industrials europees, va ser reconvertit en un centre cultural que obriria les seves portes l’any 2007. Batejat amb el nom de «Matadero Madrid», l’equipament municipal reuniria una àmplia gamma d’espais destinats a acollir exposicions temporals, fundacions de promoció del disseny, centres de recerca, teatres, vivers d’indústries creatives, filmoteques, hemeroteques audiovisuals o sales de concerts. Malgrat aquesta efervescència d’activitats, l’enormitat del complex i una certa falta de compromís amb el seu manteniment per part del consistori feien que, de vegades, semblés buit i negligit. L’abundància de patis desolats i sense ombres feia palesa la falta de concurrència. Paradoxalment, el veïnat de Legazpi es caracteritza per tenir una gran proporció de població envellida i amb necessitats d’interacció social i de famílies d’origen llatinoamericà i nord-africà, molt propenses a fer un ús intensiu dels espais exteriors.

objecte de la intervenció

L’any 2012, l’Ajuntament de Madrid va convocar un concurs d’idees per dinamitzar els patis del Matadero amb noves activitats. La convocatòria subratllava la voluntat d’atreure la vida veïnal a un equipament de ciutat poc arrelat al territori immediat. Però, a més d’atraure el veïnat, calia apoderar-lo perquè es fes seus els espais de la manera que li semblés més convenient. La proposta guanyadora apostava per injectar a l’espai públic activitats domèstiques que normalment tenen lloc a l’àmbit privat.

descripció

Titulada «Escaravox», la intervenció desplega als patis del Matadero una sèrie de dispositius mòbils que permeten apropiar-se de l’espai de maneres molt diverses. Els dispositius, que han costat uns cent mil euros, estan fabricats a partir del reciclatge de productes industrials com estructures de reg agrícola, plaques fotovoltaiques, carretons de supermercat, lones sintètiques per a cultius, sacs de runa per la construcció o cadires de plàstic del món de la restauració, tots ells econòmics i de fàcil manteniment. Els diferents dispositius s’han batejat amb noms diversos que descriuen el seu ús. L’«Escaravox Lux» i l’«Escaravox Sonum» són carpes de quaranta-dos metres de llargada proveïdes de grans rodes pneumàtiques que en permeten modificar la posició i orientació. La primera està dotada d’ordinadors, connexió a Internet i sistemes audiovisuals per fer grans projeccions de vídeo, mentre que la segona està equipada amb sistemes de llum i so per acollir representacions i concerts. Per la seva banda, l’«Offimobil» és una carpa destinada al cotreball i està equipada amb espais d’emmagatzematge, taules de reunions i de treball, connexió a Internet i subministrament elèctric a través de plaques fotovoltaiques. El «Siestero» és una carpa pensada per al descans. Ofereix superfícies per jaure, protegides del sol i la pluja i adaptades tan aviat a la migdiada de la canalla com al repòs de gent gran o convalescent. Finalment, una constel·lació de peces de mobiliari fàcilment adaptables a diferents usos complementa els altres dispositius. Són, entre d’altres, contenidors amb cadires de plàstic, taules polivalents que es poden usar per muntar la tarima d’un escenari o bancs que ofereixen plans de treball. Dos agents socials contractats per l’Ajuntament fan de facilitadors i dinamitzadors, tot i que la majoria dels dispositius es poden usar i manipular sense necessitat de cap mediació oficial.

valoració

El poder de convocatòria de l’«Escaravox» sobre els veïns es fa palès a través del llibre de visites. Gràcies a aquesta instal·lació, els patis del Matadero ja han vist passar prop de cent mil persones i més de mil vuit-cents col·lectius de la societat civil organitzada. La seva capacitat d’adaptar-se a les múltiples demandes dels usuaris es reflecteix en la gran diversitat d’actes programats: sessions de cotreball, assemblees veïnals, reunions operatives, actes polítics, conferències i lectures, assaigs, representacions teatrals, actuacions musicals, revetlles o trobades esportives. Totes aquestes activitats han tingut lloc sense necessitat de permisos burocràtics i gairebé sense cap intervenció municipal. A més, contràriament als dissenys tancats, melindrosos i afectats que solen poblar els nostres espais públics, els objectes de l’«Escaravox» són propers, lúdics i populars, cosa que facilita l’apropiació per part del veïnat. D’alguna manera, els veïns de Legazpi han esdevingut hackers d’uns dispositius de codi obert, mai acabats i sempre en període de proves. Com la versió beta d’un producte innovador.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Sigues el primer en votar!
Valor promig: -- / Vots: 0
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
L’any 2012, l’Ajuntament de Madrid va convocar un concurs d’idees per dinamitzar els patis del Matadero amb noves activitats. © Miguel de Guzmán / ImagenSubliminal

fitxa tècnica

CIUTAT: Madrid (3.102.664 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2012

INICI DE LES OBRES: 2012

FI DE LES OBRES: 2014

SUPERFÍCIE: 9.600 m2

COST: 120.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Matadero Madrid

AUTORS:

Andrés Jaque / Office for Political Innovation

COL.LABORADORS:

ANDRÉS JAQUE / OFFICE FOR POLITICAL INNOVATION Ruggero Agnolutto (Project leader), Fernando Arocha, Ángela Bailén, Almudena Basabe, Elisa Bua, Álvaro Carrillo, Catalina Corredor, Roberto González García, Michal Just, Jorge López Conde, Marco Marcelletti, Paola Pardo, Khristian Serena, Patrycja Stal, Dagmar Stéeova, Silvie Talackova. STRUCTURE: BAC Engineering EQUIPMENT: Juan Carlos Lafuente, Álvaro Zamora. PHOTOGRAPHS: Miguel de Guzmán. SOCIOLOGICAL RESEARCH: Silvia Rodríguez.

Panells presentats