X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. L’ajuntament va dividir els terrenys riberencs del canal de Morii al seu pas pel veïnat de Libertății en petites parcel·les per llogar-les a particulars i permetre que hi plantessin construccions efímeres. Arrenglerats al llarg de les ribes, els garatges, quioscos i trasters giraven l’esquena a l’aigua de canal, que va acabar desapareixent per complet de la vista dels vianants.  © Klaus Birthler

ABANS

Imatges  (10)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

A partir dels anys noranta, la desafecció cap a l’espai públic va ser una constant en moltes de les ciutats que havien viscut sota el règim soviètic. La primacia donada al vehicle privat com a símbol d’emancipació individual i el desprestigi de la cosa pública, percebuda per bona part de la població com una font d’opressió, van delmar molts paisatges urbans arreu de l’Europa oriental. És el cas de Reghin, vila romanesa de poc més de trenta mil habitants, que ni tan sols disposa de la figura d’un arquitecte municipal capaç d’emprendre projectes urbans afins a l’interès general. En realitat, l’equip d’enginyers que s’ocupa del manteniment de l’espai públic dedica la major part de la seva atenció a la gestió del trànsit rodat.

Aquesta deixadesa es reflectia clarament a les ribes del canal de Morii, al seu pas pel veïnat de Libertății, al sud de la ciutat. Canalitzat als anys vuitanta amb murs de formigó que eviten desbordaments, aquest afluent del riu Mures va veure com, al cap d’una dècada, els seus marges eren completament privatitzats i edificats. El mateix ajuntament, titular dels terrenys riberencs, va dividir-los en petites parcel•les per llogar-les a particulars i permetre que hi plantessin construccions efímeres. Es tractava de garatges individuals, quioscos i trasters que, a l’hora de la veritat, es van construir amb materials robustos, a base de murs de maó i fonaments de formigó. Arrenglerades al llarg d’ambdues ribes, les construccions giraven l’esquena a l’aigua de canal, que va acabar desapareixent per complet de la vista dels vianants. El barri va quedar totalment desproveït d’espais comuns per al lleure i el carrer Duzilor —de les moreres—, adjacent a la riba sud, va perdre tots els esbarzers que li havien donat nom.

objecte de la intervenció

L’any 2010, un grup d’arquitectes originaris de Reghin però residents en altres ciutats va emprendre, a iniciativa pròpia, una campanya per sensibilitzar els veïns de Libertății respecte als beneficis que oferiria la restitució de les ribes del canal com a espais compartits. Conscients de les dificultats que sol tenir la gent per entendre plànols i traduir-los a l’escala real, van elaborar una sèrie d’imatges figuratives que mostraven els resultats d’una hipotètica renovació dels marges del Morii, alliberats de construccions i dedicats al lleure comunitari. Van fer-ne una sèrie de postals que van circular pels comerços del barri i que van tenir tant d’èxit que van acabar motivant la celebració d’un acte públic perquè els autors expliquessin els detalls de la idea als residents. Es tractava que el barri restablís el contacte amb l’aigua del canal i que tothom pogués gaudir dels seus marges sense barreres físiques ni obstacles visuals. Finalment, l’alcalde va adoptar la proposta i l’ajuntament es va fer càrrec de desenvolupar la reforma urbana amb una dotació de gairebé mig milió d’euros.

descripció

La rescissió dels contractes de lloguer dels terrenys riberencs i l’enderroc de totes les seves construccions van alliberar una superfície de sis mil metres quadrats als marges del canal i van fer possible que les aigües del Morii quedessin, de nou, a la vista. Per tal d’incrementar els guanys del contacte amb l’aigua, es van aixecar dues noves passarel•les que volen ser més que un mer element de pas. Els seus taulers, de forma trapezoïdal i pavimentats amb llates de fusta, tenen una generosa amplada que convida a quedar-s’hi per gaudir de la perspectiva axial del canal. Aigües avall, una incisió practicada en un dels murs de contenció del canal ha permès inserir una escalinata que baixa fins al nivell de l’aigua com si fos un embarcador.

Els marges del canal són ara dos passeigs de ribera oberts a tothom i equipats amb pistes de bàsquet, jocs infantils i zones de fitness. S’hi han plantat arbres caducifolis que donen ombra a l’estiu. Al carrer Duzilor torna a haver-hi moreres i, al coronament dels murs de contenció, hi ha plantes penjants que acabaran per cobrir els paraments de formigó. Els marges s’han pavimentat amb plaques de formigó i s’han equipat amb bancs de fusta i amb fanals proveïts de díodes LED de baix consum i alimentats amb panells fotovoltaics.

valoració

No hi ha dubte que, en una societat ressentida amb les ingerències públiques, el govern municipal va córrer un risc electoral quan va adoptar la proposta d’uns particulars que sacrificava molts espais d’ús privatiu en favor del bé comú. Ara, però, davant la imatge del jovent gaudint de les úniques pistes esportives de la ciutat, de la gent gran ocupant els bancs els dies assolellats o dels passejants contemplant les aigües del reaparegut canal, es fa palès que la intervenció ha incrementat l’atractiu del lloc. Fins i tot alguns dels veïns que han perdut garatges o trasters s’han manifestat satisfets amb un canvi que, lluny de suposar una renúncia, ha incrementat el valor d’ús i de canvi de les seves cases.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.7 / Vots: 3
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Una incisió practicada en un dels murs de contenció del canal ha permès inserir una escalinata que baixa fins al nivell de l’aigua com si fos un embarcador.  © Nicolae Milasan

fitxa tècnica

CIUTAT: Reghin (33.281 habitants)

PAÍS: Romania

INICI DE PROJECTE: 2010

INICI DE LES OBRES: 2012

FI DE LES OBRES: 2012

SUPERFÍCIE: 6.342 m2

COST: 390.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Primăria Municipiului Reghin

AUTORS:

Nicolae Milășan, András Nagy, Klaus Birthler

Panells presentats