X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Obra de l’arquitecte Francesc Mitjans, la fàbricatenia una façana d’ordre rotund, amb un sòcol de maçoneria i un llenç de maó vist ritmat per grans obertures verticals. © OliverasBoix Arquitectes

ABANS

Imatges  (12)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

L’Eixample de Barcelona trenca la regularitat que el caracteritza quan topa, al nord, amb el barri del Camp de l’Arpa, de carrers més estrets i esbiaixats. Aquest era un sector rural que es va urbanitzar de manera sobtada, a partir de la segona meitat del segle XIX, amb la implantació massiva de fàbriques tèxtils, farineres, adoberies i indústries químiques. D’entre les darreres, una de les més remarcables era el complex fabril de «Costa-Font». Ocupava dues de les famoses illes de cases dibuixades per Ildefons Cerdà —de planta quadrada però amb xamfrans a les cantonades—, situades entre els carrers de la Indústria i de Sant Antoni Maria Claret, al límit meridional del barri. Als anys cinquanta, la fugida de moltes empreses cap als polígons industrials de la perifèria va esmicolar els grans complexos del barri, que es van omplir de tallers i magatzems de gra més petit.

És el cas de l’empresa «Alchemika», que es va instal•lar el 1950 al costat sud-oest d’una de les dues illes, en una franja allargassada que tenia front al carrer del Guinardó. El marcat pendent d’aquesta via imposava una caiguda de més d’una planta entre els xamfrans dels dos extrems de la parcel•la. Obra de l’arquitecte Francesc Mitjans, la fàbrica s’enfrontava a aquesta inclinació per mitjà d’una façana d’ordre rotund, amb un sòcol de maçoneria i un llenç de maó vist ritmat per grans obertures verticals. No obstant això, la desindustrialització contradiria la robustesa d’aquesta composició arquitectònica precipitant el tancament de l’«Alchemika» a mitjan anys vuitanta i abocant l’edifici al deteriorament i l’abandó.

objecte de la intervenció

Des de ben aviat, els moviments veïnals del barri, molt afectat pel dèficit de serveis públics, van reclamar la conversió de l’antic complex de «Costa-Font» en un conjunt d’equipaments municipals. Un gimnàs privat i l’escola pública Antoni Balmanya van ser pioners en la reconversió de les instal•lacions fabrils. No va ser fins al 1992 que es va aprovar un Pla Especial que qualificava les dues illes com a zona d’equipaments i establia l’obligatorietat de preservar la façana de l’«Alchemika» com a testimoni del passat industrial del barri.

Al cap de quinze anys, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir l’edifici amb la intenció de completar el procés ja iniciat i encabir-hi un centre multi-funcional amb les dotacions reclamades pels veïns. El conjunt havia d’incloure una biblioteca municipal, una llar d’infants, un centre cívic i una residència per a la tercera edat complementada amb un centre de dia. A la dificultat d’encabir un programa tan complet en una estructura preexistent, s’hi sumava el requeriment que cadascun dels equipaments funcionés en sintonia amb els altres i que tots quatre mantinguessin una relació molt oberta amb l’espai públic.

descripció

La diferència de cota entre els dos extrems de la parcel•la va motivar que part del programa estigui soterrat. Un pati longitudinal permet l’entrada de llum i la ventilació dels diferents espais. Dins del volum definit per la façana de l’antiga fàbrica, que va ser curosament restaurada, hi ha tres dels quatre equipaments del complex. Un d’ells és la biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert, que es desenvolupa en dos nivells. S’hi accedeix des del xamfrà del carrer Indústria, orientat a sud, on la nova edificació recula respecte la façana de Francesc Mitjans per formar un pati vestibular. Aquí, les obertures verticals de l’antiga façana s’han deixat buides, de manera que la biblioteca s’entreveu des del carrer. També s’ha practicat una obertura al sòcol per donar accés al pati. A la cantonada, un antic cartell lluminós amb les lletres d’«Alchemika» s’ha restaurat perquè continuï donant nom al complex.

Al xamfrà del carrer de Sant Antoni Maria Claret, on la façana de Francesc Mitjans havia desaparegut, es va optar per trencar la típica alineació de l’Eixample i oferir a l’espai públic una placeta vestibular. D’aquí arrenca un passatge interior que concentra els accessos a la llar d’infants, el centre cívic i la residència per a la tercera edat. Aquest darrer és l’únic dels quatre equipaments que sobresurt de la cornisa preexistent per formar un cos prismàtic de sis plantes d’alçada. El seu centre de dia, situat a la planta baixa, s’aboca sobre la coberta verda de la llar d’infants, un espai que la gent gran comparteix amb la canalla.

valoració

La densitat i la complexitat que caracteritzen el conjunt d’equipaments de l’«Alchemika» aporten al barri del Camp de l’Arpa intensitat i barreja d’usos, amb la qual cosa es garanteix l’activitat quotidiana pròpia d’un centre urbà. La càrrega residencial de la llar d’avis i la complementarietat dels horaris dels diferents equipaments contribueixen a mantenir la continuïtat d’aquesta activitat. L’acceptació de la biblioteca Camp de l’Arpa - Caterina Albert per part de la ciutadania va ser gairebé immediata i la va convertir en una de les més intensament usades de la ciutat.

D’altra banda, lluny de ser un impediment, la necessitat de preservar la façana de l’antiga fàbrica no només contribueix a mantenir viva la memòria industrial del barri. També serveix per donar al complex el caràcter d’un edifici obert que disloca el límit convencional de les illes de cases de l’Eixample i enriqueix el llindar entre la massa edificada i l’espai lliure. D’aquesta manera, fa més permeable la relació entre els equipaments municipals i l’espai públic que, al capdavall, formen part del mateix domini.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.0 / Vots: 5
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
La residència per a la tercera edat és l’únic dels quatre equipaments que sobresurt de la cornisa preexistent.

fitxa tècnica

CIUTAT: Barcelona (1.487.060 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2008

INICI DE LES OBRES: 2009

FI DE LES OBRES: 2012

SUPERFÍCIE: 10.500 m2

COST: 17.141.200 €

LLOC WEB: www.oliverasboix.com/ca/ (...)

crèdits

PROMOTOR:

Barcelona d'Infraestructures Municipals, S.A.

AUTORS:

Oliveras-Boix, arquitectes, Núria Oliveras Boix, Jordi Oliveras Boix

COL.LABORADORS:

Elian Peña, Cati Mestre, BOMA, JG Ingenieros, Artec 3, Ferrés Arquitectes, Elena Mostazo, Tècnics G3, Anna Sodupe.

Panells presentats