X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Abans de la intervenció. El cementiri es troba als afores d’Altach, a l’estat federal de Vorarlberg, on, malgrat que el 78% de la població es declara catòlica, hi ha la major concentració de musulmans d’Àustria. Foto: Bernardo Bader Architects

ABANS

Imatges  (11)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

La vila d’Altach és a l’estat de Vorarlberg, on, malgrat que el 78% de la població es declara catòlica, hi ha la major concentració de musulmans de tot Àustria. A les darreres dècades, la immigració ha multiplicat el nombre de practicants de l’Islam residents en un país que s’ha significat a l’Europa occidental des del 1979, quan la comunitat islàmica va ser reconeguda com a corporació de dret públic i es va garantir la llibertat religiosa de creients d’origen turc, bosnià, afgà, kurd, txetxè, iranià, àrab o pakistanès. Malgrat tot, fins al 2012, Àustria comptava amb un sol cementiri islàmic. A més, rituals com l’ablució, la inhumació sense cofre o la pregària col•lectiva al porxo conegut com aMusallah fan que l’enterrament islàmic requereixi instal•lacions molt específiques. Altach, però, estava en disposició de satisfer aquesta necessitat.

objecte de la intervenció

El 2004, diverses comunitats d’immigrants musulmans residents a la regió es van organitzar amb la voluntat d’oferir als seus difunts un lloc on poguessin ser enterrats sota el ritu islàmic dins la seva terra d’acollida. El projecte del primer cementiri de l’estat de Vorarlberg es va definir en un procés que va durar nou anys i que va aconseguir reunir més de dos milions d’euros. Va comptar amb el suport de l’Ajuntament d’Altach i hi van participar figures prominents de la comunitat islàmica, així com experts consultats en matèria religiosa.

descripció

El nou cementiri ocupa una parcel•la suburbana de més de vuit mil metres quadrats situada a la perifèria sud-oriental d’Altach. S’organitza sobre sis crugies de murs paral•lels que, sempre orientades cap a la Meca, s’esglaonen per alinear-se amb la carretera d’accés. Cinc d’elles són feixes descobertes on s’enterren els finats, mentre que la més occidental està coberta per donar aixopluc als espais rituals d’ablució, congregació i pregària. La façana d’accés, que tanca el pati i la Musallah, té una gelosia de roure que conjuga la tradició fustera local amb la geometria abstracta pròpia de l’art islàmic. És obra d’un artista musulmà nascut a Sarajevo, que també es va encarregar de dissenyar la Mihrab, la fornícula instal•lada a l’espai de pregària individual per assenyalar la Qibla o direcció cap a la Meca.

valoració

Si no és evident l’europeisme del cementiri, tampoc no ho és la seva qualitat d’espai públic urbà. En tot cas, dubtar de la seva condició pública des de l’exigència de laïcitat seria injust davant la profusió de campanars a les nostres places. D’altra banda, la urbanitat de l’equipament es fa palesa si es reconeix la seva capacitat de satisfer la demanda d’una minoria molt considerable a la regió. Però, el més difícil de tot és excloure’l de la idea d’Europa. No només perquè l’Islam ha estat ben present a la història del continent, sinó també —i sobretot— perquè cada vegada són més els europeus que, amb orígens ben diversos, contribueixen a fer de la pluralitat una de les majors riqueses d’Europa.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 2.2 / Vots: 4
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
© Adolf Bereuter

fitxa tècnica

CIUTAT: Altach (6.397 habitants)

PAÍS: Àustria

INICI DE PROJECTE: 2007

INICI DE LES OBRES: 2009

FI DE LES OBRES: 2012

SUPERFÍCIE: 8.400 m2

COST: 2.300.000 €

crèdits

PROMOTOR:

City Council of Altach

AUTORS:

Bernardo Bader Architects

COL.LABORADORS:

Azra Aksamija, Eva Grabherr.

Panells presentats