X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. El complex de mineria carbonera de Winterslag va tancar a finals dels anys vuitanta. Els seus pavellons d’obra vista van quedar abandonats i a mercè del deterioramentprogressiu. Mentrestant, les males herbes s’apoderaven de l’esplanada que els reunia, presidida per les altes torres de dos pous d’extracció. © HOSPER

ABANS

Imatges  (12)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El fenomen de la desindustrialització, que fa dècades que assola les ciutats europees, no va perdonar Genk, seu dels tres principals complexos de mineria carbonera de la Regió Flamenca. El més important d’entre ells, Winterslag, va tancar a finals dels anys vuitantai va deixar un rastre d’atur i incertesa entre la població. Voltats d’immenses piles d’escòria negra, els seus pavellons d’obra vista van quedar abandonats ia mercè del deteriorament progressiu. Mentrestant, les males herbes s’apoderaven de l’esplanada que els reunia, presidida per les altes torres de dos pous d’extracció visibles des de la llunyania.

A les darreres dècades, com tantes altres ciutats, Genk ha intentat superar la fugida de la indústria productiva apostant per l’educació, la cultura, l’economia creativa i el turisme. Seguint aquesta lògica, l’any 2001, l’ajuntament va adquirir el complex miner de Winterslag amb la voluntat de restaurar-lo per preservar-ne la memòria industrial i sumar-lo a l’oferta cultural i turística de la ciutat.

objecte de la intervenció

El complex, que un cop restaurat rebria el nom de «C-mine», havia d’acollir un centre cultural i diversos espais per al lleure, així com un pol d’instal·lacions destinades a l’educació i la indústria creativa. Fruit de la col·laboració dels sectors públic i privat, l’operació rebria fons de l’Ajuntament de Genk, la província de Limburg, el govern belga i la Unió Europea. Els seus promotors volien que el «C-mine» esdevingués un centre cultural dinàmic i vibrant, capaç d’acollir grans esdeveniments però amb vida pròpia durant els moments quotidians.

descripció

Després de ser restaurats, els edificis preexistents al voltant de l’esplanada acullen ara un gran teatre, uns cinemes i diversos restaurants. Al costat de llevant, les antigues oficines del complex, que estaven mig derruïdes, s’han mantingut com una ruïna sense sostre que presideix la plaça. Al costat de ponent, que estava lliure, s’ha aixecat un nou edifici que acull la Facultat de Mitjans, Art i Disseny. Les dues torres dels pous d’extracció s’han rehabilitat perquè siguin accessibles i serveixin tant de fites com de talaies. Sota la plaça, s’ha condicionat un recorregut subterrani per visitar els passadissos de l’antiga mina.

Els cinc mil metres quadrats de la plaça s’han pavimentat amb pissarra belga negra, en una al·legoria del valuós mineral que produïa el seu subsòl. De fet, aquesta mateixa pedra era el material de rebuig que es produïa en el procés d’extracció del carbó. Es disposa sobre la plaça en una superfície força rugosa, seguint una combinació de lloses de gran format i ascles més menudes. Al capdavall, la plaça s’ha concebut de manera que tingui la capacitat d’acollir grans esdeveniments i, alhora, que la seva superfície no resulti monòtona en la quotidianitat. Per això no té obstacles fixos i està proveïda de seients mòbils d’acer inoxidable que contrasten sobre el fons fosc del paviment.

A l’enllumenat de la plaça se li ha donat tanta atenció com si es tractés del d’un teatre. Tot ell emet llum d’un blanc càlid, tot i que pot desplegar efectes visuals de diferents colors durant els espectacles. Les façanes i les torres s’han il·luminat amb dispositius LED que les banyen de llum amb màxim respecte pel seu valor històric. També s’han incrustat al paviment línies de llum que revelen el traçat dels passadissos subterranis. Finalment, s’han instal·lat vaporitzadors proveïts de focus sincronitzats. Quan estan en funcionament, exhalen núvols de gotes suspeses que s’il·luminen a l’aire abans de condensar-se en una làmina d’aigua situada al centre de la plaça.

valoració

La plaça del «C-mine» es va inaugurar a l’abril del 2012, amb una multitudinària festa que va comptar amb diverses actuacions musicals, focs artificials i un espectacle de raigs làser. Els treballadors de l’antiga mina, que hi van ser convidats, van manifestar l’orgull que els produïa veure el lloc preservat per la memòria i no reemplaçat per qualsevol promoció immobiliària. Des de llavors, el complex ha acollit esdeveniments com el Manifesta 2012 (Biennal Europea de l’Art Contemporani) o, fins i tot, manifestacions en protesta pel tancament d’una fàbrica d’automòbils. En dies normals, acull l’activitat quotidiana d’un campus universitari i dels diferents espais culturals i productius del complex. Tot això és la prova que la ciutat de Genk s’ha fet seu el «C-mine». Tant de bo serveixi perquè la seva gent es pugui guanyar la vida dignament.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Sigues el primer en votar!
Valor promig: -- / Vots: 0
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Les façanes i les torres dels pous d’extracció s’han il•luminat amb dispositius LED que les banyen de llum amb màxim respecte pel seu valor històric. © Pieter Kers

fitxa tècnica

CIUTAT: Genk (65.264 habitants)

PAÍS: Bèlgica

INICI DE PROJECTE: 2006

INICI DE LES OBRES: 2009

FI DE LES OBRES: 2012

SUPERFÍCIE: 5.000 m2

COST: 3.300.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Stad Genk

AUTORS:

Hanneke Kijne Bureau Alle Hosper, landscape architecture and urban planning

COL.LABORADORS:

Hanneke Kijne, Petrouschka Thumann, Han Konings, Hilke Floris. Ronald Bron, Remco Rolvink, ARA Atelier Ruimtelijk Advies, Carmela Bogman industrial design, Painting with Light, NU architectuuratelier.

Panells presentats