X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Durant un temps, les tasques de prospecció de l’excavació arqueològica van deixar al descobert el subsòl de la major part de la plaça. © no copyrights

ABANS

Imatges  (14)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El decumanus, un dels dos eixos principals de la ciutat romana, vertebra encara el centre històric de Zadar com un carrer major. Arrenca de la plaça que es correspon amb el fòrum i arriba tot dret fins a l’extrem sud-oriental de la península sobre la qual està emplaçat el nucli antic de la ciutat. En aquest punt, on avui hi a la plaça de Petar Zoranić, s’alçava la porta de la muralla des de l’època romana fins ben entrada l’edat mitjana. La plaça, que irradia un ambient populós típicament mediterrani, conté edificis amb molt valor patrimonial, com l’església de Sant Simeó, la torre del Capità o el bastió Grimani. També hi ha dos bells exemplars de sicòmor, arbres centenaris i d’alçada imponent. A més, l’espai està connectat amb la plaça dels Cinc Pous, voltada d’un petit parc que sol acollir concerts i esdeveniments a l’aire lliure.

Malgrat tot, la plaça de Petar Zoranić es trobava en mal estat des dels anys noranta, quan es va veure afectada per alguns dels bombardeigs de la guerra de l’antiga Iugoslàvia. Ja entrat el present segle, durant unes obres de millora de les infraestructures del subsòl, van quedar al descobert vestigis d’alt valor arqueològic. El més remarcable, que jau al bell mig de la plaça i a poc més d’un metre i mig per sota el nivell actual del paviment, és la base octogonal d’una de les torres que havien flanquejat la porta de la muralla romana. Cinc metres més cap al nord, hi ha el peu d’un arc romà i cinc metres cap a llevant, les restes de la porta de la muralla medieval.

objecte de la intervenció

La importància de la troballa va fer que el mal estat de la plaça resultés inexcusable i que la seva reforma no es pogués postergar més. L’any 2009, l’Ajuntament de Zadar va convocar un concurs per trobar una solució que fes compatible la contemplació de les restes medievals i romanes amb l’ús quotidià de l’espai. Es tractava de mostrar i dignificar els vestigis sense condemnar una plaça tan vibrant i plena de vida a la condició de museu a l’aire lliure. A més, calia trobar una disposició versàtil del paviment i el mobiliari urbà, de manera que s’adaptessin a les necessitats del dia a dia sense entorpir la celebració eventual d’esdeveniments amb molta concurrència de públic.

descripció

Durant un temps, les tasques de prospecció de l’excavació arqueològica van deixar al descobert el subsòl de la major part de la plaça. Un cop enllestides, es va tornar a cobrir el jaciment i es va pavimentar la plaça amb una superfície única de plaques de pedra calcària de mides diferents. L’aplacat només s’interromp als tres punts amb més interès arqueològic, on el substitueixen làmines de vidre enrasades amb el pla del terra. Sense interposar cap barrera arquitectònica a la circulació de la plaça, els vidres deixen a la vista els vestigis del subsòl. Estan suportats per biguetes i tirants d’acer i estan revestits amb una pel·lícula transparent que els protegeix contra l’erosió i les ratllades mentre que evita relliscades. A banda i banda de la porta medieval, un tractament diferent de la pedra del paviment indica el traçat de la muralla. La base de la torre octogonal romana ha estat sotmesa a un procés d’anastilosi que n’ha reconstruït un tram. Ara emergeix uns quaranta centímetres per sobre del pla del vidre que l’envolta, de manera que es pot fer servir com a banc. Al costat sud-oriental de la plaça, els troncs dels dos sicòmors preexistents s’han emmarcat dins un parterre plantat amb gespa i delimitat per dos bancs lineals de fusta.

valoració

La longevitat és un dels valors principals de les ciutats europees. Enlloc com als centres històrics del vell continent són tan abundants els vestigis d’èpoques tan llunyanes com la romana o la medieval. No obstant això, aquesta generosa herència obliga el present a mantenir amb el passat una relació que no sempre és fàcil. Sovint, el llegat rebut interposa traves a l’actualitat, que, a la vegada, no sempre és prou comprensiva amb ell. No són pocs els espais públics europeus on el pes de la història, sublimada per l’excés de museïtzació o per l’espectacularitat del turisme, asfixia la vida quotidiana. Tampoc no hi falten els casos on la impaciència del nostre temps atropella preexistències valuoses i les malmet per sempre. La plaça de Petar Zoranić representa un episodi feliç en aquesta relació llarga i complexa. Sense obstaculitzar l’actualitat, els vidres enrasats amb el paviment li ofereixen tres finestres amb vistes al passat. Es diria, però, que aquest no s’ha conformat amb la fredor de la relació visual a través d’un vidre. Per això, ha recrescut la torre octogonal, ha traspassat el límit que el confinava dins el submón arqueològic i ha esdevingut un banc mundà que li permet mantenir contacte físic amb la vida actual.

David Bravo Bordas, arquitecte.

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 2.9 / Vots: 9
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
En primer pla, el vidre que mostra l’entrada medieval a la ciutat. Al fons, a l’esquerra, la torre del Capità. © Kostrencic i Krebel

fitxa tècnica

CIUTAT: Zadar (82.680 habitants)

PAÍS: Croàcia

INICI DE PROJECTE: 2009

INICI DE LES OBRES: 2011

FI DE LES OBRES: 2013

SUPERFÍCIE: 2.900 m2

COST: 790.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Grad Zadar

AUTORS:

Aleksandra Krebel, Alan Kostrenčić

COL.LABORADORS:

Zoran Šušulić, Jelenko Hercog, Hrvoje Giaconi, Hrvoje Turkulin, Ivan Vadanjel, Darovan Tušek, Bruno Lovrenčić, Slavica Polić

Panells presentats