X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Regit per la informalitat i la provisionalitat, els Encants és un mercat de brocanters on es trafica a cel obert amb objectes rebutjats o orfes que recuperen valor sota els reclams de comerciants instal•lats entre la gatzara i la precarietat. © Rafael Vargas

ABANS

Imatges  (16)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Com el londinenc Portobello, el Rastro madrileny o el Porta Portese romà, el dels Encants és un mercat de brocanters emblemàtic. Regit per la informalitat i la provisionalitat, s’hi trafica a cel obert amb objectes rebutjats o orfes que recuperen valor sota els reclams de comerciants instal·lats entre la gatzara i la precarietat. Al llarg de més de cinc segles, el mercat ha ocupat molt diversos emplaçaments de Barcelona, tot i que sempre ha mantingut el mateix nom. També un caràcter marginal i desbordant que és difícilment regulable i el fa incòmode allà on es planta. Potser per això, el 1928, un any abans que la ciutat acollís la seva segona Exposició Universal, se’l va apartar cap a la plaça de les Glòries, un espai que, malgrat la confluència de tres artèries principals, mai no ha assolit la centralitat que li augurava Ildefons Cerdà quan traçava l’Eixample barceloní.

El mercat va sobreviure gairebé noranta anys en un descampat de quinze mil metres quadrats, enclotat i mal urbanitzat, a l’oest de la plaça. Aquesta, sotmesa a una reforma amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, va esdevenir un nus viari elevat, més propi de qualsevol paisatge perifèric que d’un centre urbà com cal. Aviat se succeirien projectes de renovació integral que, per convertir les Glòries en un veritable centre metropolità, assumien el trasllat dels Encants cap a altres bandes. Mentre cap d’ells no acabava de tirar endavant, arquitectures icòniques i exemptes com el Teatre Nacional de Catalunya, el Museu del Disseny o el gratacels Agbar anaven poblant el sud i l’est de la plaça i li prometien el protagonisme anhelat. Però, malgrat els més de cinquanta mil visitants setmanals que en feien un dels establiments més populars i rendibles de la xarxa municipal de mercats, els Encants presenciaven tots aquests canvis amb les instal·lacions atrotinades i sota una permanent incertesa respecte al seu futur.

objecte de la intervenció

L’any 2008, l’Ajuntament de Barcelona va garantir finalment que els Encants formarien part de les noves Glòries, on es va preveure soterrar el trànsit del nus viari per fer lloc a un futur parc d’escala metropolitana. La decisió implicava la renovació de les instal·lacions existents, que havien de deixar enrere la seva marginalitat per satisfer els estàndards actuals en matèria d’accessibilitat, seguretat, senyalització i logística però, sobretot, per contribuir a la representativitat de la nova plaça. Les obres no podien interrompre l’activitat del mercat, així que es va optar per construir unes instal·lacions de nova planta en un solar públic disponible al sud de la plaça.

No obstant això, la parcel·la concedida, que amb prou feines tenia la meitat de la superfície de la precedent, plantejava seriosos reptes. No hi cabia el mateix nombre de parades sense apilar-les en diversos nivells, però calia que els nous Encants mantinguessin el caràcter de mercat a peu de carrer i a l’aire lliure. A més, s’havia de respectar el tarannà de les petites unitats familiars que hi havien exercit la brocanteria durant generacions. Els paradistes, molts dels quals es mostraven recelosos davant la possibilitat d’un canvi de model comercial que resultés excloent, van ser convocats en assemblees i tallers per perfilar el programa i validar el projecte.

descripció

El nou mercat dels Encants s’aixopluga sota un gran porxo d’uns vint-i-cinc metres d’alçada que protegeix del sol i la pluja venedors i clients. Té la forma triangular de la parcel·la que ocupa i constitueix una fita prominent dins el paisatge obert de la plaça de les Glòries, on ja s’ha enderrocat l’anella viària elevada per fer lloc al futur parc. Suportat per una retícula de pilars metàl·lics molt esvelts, el porxo s’estructura en franges paral·leles d’amplada i alçada variables. Cada franja està fragmentada en facetes triangulars amb superfície i pendents diferents i el seu parament inferior, revestit amb làmines d’acer inoxidable polit i daurat, reflecteix l’activitat que hi ha a sota com un mirall trencat.

Sota aquest sostre calidoscòpic, hi ha cent cinquanta-sis parades i vuitanta-quatre botigues. Estan constituïdes per armaris i cabines de planxa metàl·lica que respecten, en la seva neutralitat lleugera i grisa, el protagonisme del gènere exposat. Les lloses sobre les quals reposen expressen la pesantor d’una calçada, però s’eleven respecte als carrers perimetrals formant una rampa contínua i de pendents suaus que es cargola al voltant d’un buit central on, a primera hora del matí, se subhasta el gènere. Això fa possible que els llocs de venda s’apilin en tres nivells sense perdre el contacte visual amb la plaça ni recloure’s en un edifici tancat. En total, malgrat la reducció del sòl disponible, gairebé el noranta-dos per cent dels tres-cents quinze negocis registrats anteriorment continua la seva activitat al nou mercat.

valoració

Malgrat aquestes xifres oficials, és probable que el grau d’informalitat dels antics Encants no permeti saber mai fins a quin punt la reforma ha expulsat els venedors més precaris, cosa que seria lamentable en una obra pública que ha costat cinquanta milions d’euros. Més enllà de les dades, no falten les veus crítiques que lamenten canvis qualitatius en el tipus d’oferta d’alguns dels nous comerços i en el paisatge humà de la clientela, entre la qual ha augmentat considerablement la proporció de turistes. En tot cas, no hi ha dubte que el nou mercat és fruit de l’aposta de l’administració pública per la defensa d’un model comercial que, tot i la seva antiguitat, està lluny de ser obsolet. Mentre les ciutats europees pateixen els estralls de la desindustrialització i el consumisme, el mercat de brocanters els brinda una alternativa democràtica i sostenible. És un espai cívic, vital i obert a tothom, un lloc de trobada i intercanvi on els sectors més desafavorits de la societat poden comprar i vendre articles reciclats que altres rebutjarien com a residus. Un porxo sense façanes s’adiu amb aquest model i contradiu el dels grans centres comercials que es tanquen sobre si mateixos i buiden els carrers d’activitat. Tant de bo la futura plaça de les Glòries, al contrari que la seva predecessora, sàpiga beneficiar-se de la vida que li ofereixen els nous Encants.

David Bravo Bordas, arquitecte

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.6 / Vots: 9
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Els llocs de venda s’apilen en tres nivells sense perdre el contacte visual amb la plaça ni recloure’s en un edifici tancat.  © Rafael Vargas

fitxa tècnica

CIUTAT: Barcelona (1.487.060 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2008

INICI DE LES OBRES: 2010

FI DE LES OBRES: 2013

SUPERFÍCIE: 35.440 m2

COST: 50.000.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), Ajuntament de Barcelona

AUTORS:

b720 Fermin Vazquez Arquitectos

COL.LABORADORS:

Francesc de Fuentes, Cristina Algas, Sonia Cruz, Guillermo Weiskal, Pablo Garrido, Albert Freixes, Gemma Ojea, Javier Artieda, Angel Gaspar, Oriol Roig, Juan Pablo Porta, Leonardo Novelo, BOMA, JG, ARTEC

Panells presentats