X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. En contradicció amb el seu propi nom, un dic sec romania negat d’aigua com a símbol de la inactivitat de la drassana de Kronborg. 
 
  © Photographer unknown

ABANS

Imatges  (16)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

No és casualitat que Shakespeare situés la llar del príncep Hamlet al castell de Kronborg, un dels edificis renaixentistes més rellevants del nord d’Europa. Durant segles, la seva posició a la riba occidental de l’estret d’Øresund va resultar estratègica perquè reportava quantiosos ingressos a la corona danesa, que usava el castell per cobrar una taxa a tots els vaixells que volien navegar entre el mar Bàltic i l’oceà Atlàntic. A mitjan segle XIX, quan va perdre aquesta funció de recaptació, el complex fortificat va esdevenir una drassana que contribuiria a fer de la indústria naviliera danesa una de les més importants del món. En prova d’aquest apogeu naval, l’interior del castell s’obriria al públic com a seu del Museu Marítim Danès a partir del 1923. No obstant això, al darrer quart del segle XX, la desindustrialització deixaria a la drassana de Kronborg un paisatge negligit i decadent. Hi destacava un dic sec que, en contradicció amb el seu propi nom, romania negat d’aigua com a símbol d’inactivitat. Mantenir-lo inundat era la manera de contrarestar l’empenta del terreny sobre els seus fatigats murs de contenció. Però aquesta concavitat majestuosa, negatiu d’un buc de vint-i-cinc metres de mànega i cent cinquanta d’eslora, va oferir l’oportunitat de traslladar el Museu Marítim Danès a partir de l’any 2000, quan la UNESCO va designar el castell renaixentista Patrimoni de la Humanitat i es va decidir buidar-lo per restituir els seus interiors originals.

objecte de la intervenció

L’any 2004, quatre grans companyies navilieres van fer sengles aportacions de 200.000 euros per finançar la convocatòria d’un concurs arquitectònic que plantejava el trasllat del museu al dic sec. Per tal d’evitar qualsevol interferència sobre la visió del castell, el nou edifici no podia sobresortir de la rasant. Això semblava indicar que caldria encabir-lo dins del varador, cosa que hagués generat diversos problemes. D’una banda, el programa del nou equipament requeria el doble de la superfície que oferia la cavitat preexistent, cosa que hauria implicat treballar a diversos nivells i hagués complicat l’aportació de llum i ventilació naturals a les plantes inferiors. D’altra banda, aquesta solució hagués condemnat la buidor còncava del dic i el seu perfil hidrodinàmic, que eren els seus atributs més remarcables. La proposta guanyadora defugiria aquests inconvenients convertint el vas del dic en el pati central del museu. Onze fundacions diferents van sufragar les obres per fer-la possible.

descripció

El nou Museu Marítim Danès ocupa un recinte rectangular excavat al voltant del dic sec preexistent, que s’ha buidat d’aigua i torna a lluir com una concavitat amb la forma del buc d’un vaixell. Els seus antics murs de contenció s’han alliberat, així, de la pressió de les terres adjacents i han esdevingut les façanes de l’equipament. La buidor del pati central només es veu interrompuda per la presència de tres naus suspeses que el recorren en ziga-zaga com ponts esbiaixats. La del costat oriental —on hi hauria la popa del vaixell— està alineada amb l’entrada del castell i la seva coberta plana permet als vianants travessar l’antic varador de banda a banda. Conté l’auditori del museu i té el terra molt inclinat per repenjar les seves grades. A les altres dues naus, també s’inclinen les cobertes, que són rampes amples, de pendent suau, per on els visitants accedeixen al museu. Un parell d’escales rectes baixen directament fins al terra del pati, que flueix de proa a popa, sense interrupcions, per sota de les naus suspeses. El dic sec és, doncs, un espai exterior del museu, obert a la circulació de tothom, on es poden celebrar actes públics com vetllades i concerts.

valoració

El reciclatge d’una infraestructura obsoleta com el dic sec de la drassana de Kronborg ha reportat, en un sol gest, diversos beneficis. D’una banda, sense incrementar el volum edificat d’un lloc d’alt valor patrimonial, s’ha guanyat espai per traslladar el museu marítim i alliberar, així, el castell renaixentista, que llueix ara en el seu estat original. De l’altra, un escenari postindustrial decadent i desaprofitat ha guanyar un focus d’activitat amb un impacte social i econòmic que va més enllà dels límits de Helsingør. Per acabar, com en un bon exercici d’«art trobat», s’ha creat una coincidència significativa entre contingut i continent. En efecte, un museu dedicat a la tradició naviliera danesa habita un vestigi industrial que dóna testimoni d’aquesta tradició. D’aquesta manera, el museu ha esdevingut, en si mateix, un objecte expositiu.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.6 / Vots: 8
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
La buidor del pati central només es veu interrompuda per la presència de tres naus suspeses que el recorren en ziga-zaga com ponts esbiaixats.  © Rasmus Hjortshoj

fitxa tècnica

CIUTAT: Helsingør (46 habitants)

PAÍS: Dinamarca

INICI DE PROJECTE: 2007

INICI DE LES OBRES: 2010

FI DE LES OBRES: 2013

SUPERFÍCIE: 7.500 m2

COST: 40.000.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Maritim Museums Byg A/S

AUTORS:

BIG - Bjarke Ingels Group

COL.LABORADORS:

Rambøll Denmark, Freddy Madsen Engineers, Alectia, Kossmann.dejong

Panells presentats