X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. Enmig del seu desgavell urbanístic de Vallensbæk Nordmark, una franja ambigua i nua d’uns quinze metres d’amplada recorria de nord a sud el terç de quilòmetre que separa els carrers Kloevervaenget i Blomsterengen.

ABANS

Imatges  (12)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El Fingerplanen (Pla dels Dits) és l’estratègia de desenvolupament urbanístic que ha guiat el creixement de l’àrea metropolitana del Gran Copenhaguen des del 1947. El pla recorda la forma d’una mà oberta, on el palmell representa el teixit dens i compacte del nucli central de la capital danesa i els dits corresponen a les cinc línies de ferrocarrils de rodalies (S-Bahn) que vertebren els diferents suburbis de la perifèria dispersa. Un d’aquests suburbis és el municipi de Vallensbæk, que es troba una quinzena de quilòmetres a l’oest del centre, sobre el que seria el dit polze del pla.

Es dóna el cas que aquest dit travessa el nucli antic del poble originari (Vallensbæk Strand), on hi ha l’estació i una església medieval, deixant a una banda i l’altra dues parts de desenvolupament més recent. Si bé la part sud (Vallensbæk Landsby), ben consolidada i en contacte amb la platja, gaudeix d’un bon nivell de vida, la part nord (Vallensbæk Nordmark) té un caràcter més fragmentari i marginal. Enmig del seu desgavell urbanístic, una franja ambigua i nua d’uns quinze metres d’amplada recorria de nord a sud el terç de quilòmetre que separa els carrers Kloevervaenget i Blomsterengen. El buit era resultat d’una trobada mal resolta entre dos teixits ben diferents, l’un format per conjunts de casetes adossades de classe mitjana i l’altre, pels blocs d’una promoció de 225 habitatges de protecció oficial, ocupats per gent de classe treballadora i immigrants. Vora els dos, un bosc petit i un gran prat, com a estranys supervivents de l’expansió immobiliària.

objecte de la intervenció

L’any 2005, l’Ajuntament de Vallensbæk va concebre l’estratègia Torvevej (Ruta de places), que pretenia relligar les tres parts del municipi per mitjà d’una cadena d’espais públics connectats entre si. Un d’ells seria la franja buida del sector nord, que es va incorporar a un pla urbanístic en previsió que algun dia compensés la manca de llocs de trobada del barri. L’heterogeneïtat formal dels teixits adjacents i la diversitat social i econòmica dels seus habitants feien pensar que, un cop transformat, el lloc funcionaria com una sutura i afavoriria la interacció d’estranys. Al cap de cinc anys, es va reunir un fons de gairebé mig milió d’euros per finançar les obres corresponents.

descripció

Un any després, la franja buida s’havia transformat en un passeig enjardinat per a vianants i ciclistes. Els moviments de terres duts a terme per preparar el terreny van posar al descobert els fonaments d’una antiga masia, al jardí de la qual pertanyien els arbres del bosquet preexistent. La massa arbòria, que va ser conservada, aixopluga ara bancs i taules per fer-hi pícnics. A més, el seu volum contribueix a esmorteir l’excessiva linealitat de l’espai dividint els seus tres-cents metres de llargada en dues meitats diferenciades.

El tram sud, bona part del qual està solcat per una làmina d’aigua allargassada, s’ha resolt amb una seqüència de panys amb textures de dureses diferents, com gespa, graves, asfalt o empedrats. Aquí i allà, masses prismàtiques de pedra fan de bancs. L’extrem més proper al bosc està equipat amb aparells de condicionament físic per fer exercici a l’aire lliure. Al seu costat, tres sorrals conviden a jugar a la petanca. Al tram nord, de textura més dura però adjacent al gran prat, la predominança d’asfalt permet patinar, anar en bicicleta o monopatí i jugar a bàsquet prop d’una cistella instal·lada amb aquesta finalitat. Només hi han quedat quatre clapes toves. Tres d’elles són circulars i acullen monticles d’herba o jocs infantils. A la quarta, de perfil més irregular, la gespa emmarca les restes de l’antic mas.

Una trama de segments paral·lels que recorda un pas de zebra dibuixa una sendera que vertebra el passeig de dalt a baix. La constància del seu motiu ratllat acompanya el recorregut longitudinal del passejant amb una càrrega icònica que dóna uniformitat a l’espai. Tot i així, la sendera reacciona davant l’heterogeneïtat dels fragments que travessa, variant d’amplada, de directriu o de material. Si bé els seus segments són pintats quan es troben sobre l’asfalt, esdevenen planxes metàl·liques quan coincideixen amb panys tous de grava, de gespa o, fins i tot, d’aigua. En efecte, un dels segments s’escapa de la sendera per formar una fràgil passarel·la sobre la làmina d’aigua. Nous exemplars de cirerers, salzes i plàtans acompanyen la sendera en el seu camí.

valoració

El nou passeig és un espai públic doblement cohesiu. D’una banda, ha fundat un lloc per estar-s’hi, un punt de trobada per a gent de diferents edats, orígens i condicions socials que ha descobert la identitat col·lectiva del barri. Ho ha aconseguit per mitjà d’un disseny informal i alegre, atent als múltiples usos que pot oferir als veïns i gràcies a la imatge reconeixedora del seu «pas de zebra», que contrasta amb la banalitat d’una trama viària mancada de qualsevol mena d’atribut. També aprofitant la troballa d’una antiga preexistència i incorporant-la com a element històric en un suburbi on tot és massa nou. D’altra banda, el passeig és un espai de pas que s’obre camí en un teixit desarranjat i fragmentari, fet a pedaços d’aprofitament privat i mancat d’espais públics estructuradors. A més, lluny de limitar-se a recosir fragments locals, s’ha solidaritzat amb l’estratègia a gran escala de millorar la connexió amb la resta de Vallensbæk.

David Bravo Bordas, arquitecte.

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.6 / Vots: 6
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Una trama de segments paral·lels que recorda un pas de zebra dibuixa una sendera que vertebra el passeig de dalt a baix.

fitxa tècnica

CIUTAT: Vallensbæk (13.365 habitants)

PAÍS: Dinamarca

INICI DE PROJECTE: 2005

INICI DE LES OBRES: 2010

FI DE LES OBRES: 2011

SUPERFÍCIE: 4.700 m2

COST: 500.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Vallensbaek Kommune

AUTORS:

Juul|Frost Architects

COL.LABORADORS:

Helle Juul, Janus Doessing