X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. A més d’oferir-li façanes mediocres i degradades, el parell de cases que delimitaven la plaça per l’est l’empetitien considerablement i evitaven que s’hi poguessin celebrar actes multitudinaris. © MENIS ARQUITECTOS

ABANS

Imatges  (15)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El nucli antic d’Adeje reposa sobre la cornisa occidental d’una profunda fondalada anomenada Barranco del Infierno, al sud de l’illa de Tenerife. A la vora del precipici, que forma part d’una reserva natural on les aigües que s’escolen del Teide han esculpit una orografia abismal, hi ha la plaça d’España, el centre representatiu de la vila. Malgrat ser la seu de l’Ajuntament, que la flanqueja al sud, i de l’església de Santa Úrsula, patrimoni protegit del segle XV que la tanca pel nord, la plaça té una posició excèntrica dins el teixit urbà. N’és causa la mateixa geografia, que sempre ha barrat el creixement de la vila cap a orient. També les urbanitzacions turístiques de la costa que, separades uns quatre quilòmetres, han viscut durant les darreres dècades una forta expansió que ha acabat per desplaçar el centre de gravetat econòmic i demogràfic del municipi. A mesura que la plaça quedava arraconada, se n’esvaïa la representativitat. Agreujava la situació el parell de cases que la delimitaven per l’est i que, a més d’oferir-li façanes mediocres i degradades, l’empetitien considerablement i evitaven que s’hi poguessin celebrar actes multitudinaris. Però potser el seu pitjor efecte era que taponaven la sortida de la plaça cap al Barranco del Infierno, impedint que s’hi pogués abocar i que participés d’unes majestuoses vistes.

objecte de la intervenció

L’any 2006, l’Ajuntament va convocar un concurs per dotar la plaça d’un nou equipament públic que l’ajudés a recuperar la representativitat perduda. A més de ser significatiu per a la identitat col·lectiva dels vilatans, l’edifici havia de funcionar com un pol d’atracció de visitants que enriquís l’activitat comercial i cultural dels seus voltants. Tot i que en un primer moment es va proposar que acollís un museu etnogràfic, es va acabar optant per traslladar i ampliar la col•lecció d’art sacre fins llavors exposada a església de l’antic convent de Nuestra Señora de Guadalupe. Testimoni singular del barroc canari, aquest temple és l’últim vestigi del convent franciscà que va ser enderrocat per construir l’edifici del consistori. Amb l’adquisició d’una col·lecció privada, l’Ajuntament va consolidar el fons del futur museu, format per valuoses peces que van de l’edat mitjana al segle XIX.

D’altra banda, si es resolia bé la ubicació del nou edifici, no sols es podia engrandir la plaça d’España perquè fos capaç d’acollir més esdeveniments comunals, sinó que també se la podia posar en relació visual amb el paisatge del Barranco del Infierno. Al capdavall, si el museu i el mirador aconseguien seduir una part dels dos milions de visitants que rep anualment la costa del terme municipal, el centre històric es podia beneficiar d’un turisme cultural i de qualitat, alternatiu al de sol i platja.

descripció

La intervenció realitzada va resoldre el doble repte d’ampliar la plaça i encabir-hi un nou equipament. Un cop enderrocat el parell de cases degradades del costat est, el nou museu d’art sacre va ocupar la vora del barranc de tal manera que la seva coberta estén la superfície de la plaça i la projecta cap a l’abisme. La major part del programa de l’edifici es desenvolupa en nivells subterranis. Per sobre de la cota de carrer només emergeixen una torre esvelta, de més de vint metres d’alçada, i la cafeteria del museu. La primera, situada tangencialment a la façana de l’església de Santa Úrsula, amb prou feines entorpeix les vistes de la plaça cap al barranc; la segona no ho fa de cap manera, ja que s’amaga rere el tester del temple, des d’on gaudeix també de la panoràmica per mitjà d’una terrassa mirador que activa la plaça.

Pavimentada amb lloses de pedra basàltica negra, la superfície de la plaça s’ha ampliat dos cops i mig. A més, s’ha millorat tant la seva accessibilitat com la relació que estableix amb els elements que la delimiten. La vora occidental s’ha desfet de la balustrada que entorpia la relació amb el carrer Grande. El terra es plega al costat nord per formar una àmplia escalinata que puja cap a la façana de l’església de Santa Úrsula. A llevant, fa el mateix per generar una graderia descendent que s’orienta cap al paisatge i permet rematar el costat lliure de la plaça sense que cap ampit o barana no obstrueixi les seves visuals. Al costat meridional, un seguit d’escales alineades amb la façana de l’Ajuntament connecten la plaça amb el nivell inferior del passeig de ronda perimetral que ressegueix la cornisa del precipici.

En aquest nivell, una planta per sota de la cafeteria, hi ha el vestíbul d’accés al museu, precedit d’una terrassa coberta que emmarca el barranc. El cantell de la llosa que cobreix aquesta terrassa, juntament amb el campanar, el sostre de la cafeteria i els ampits del passeig de ronda, formen un joc de plans de formigó que donen un aspecte tel•lúric a la nova façana urbana que el nucli antic ofereix al barranc. Per sota del nivell de la terrassa d’accés, l’espai expositiu encara consta de dues plantes, completament soterrades i il·luminades amb la claror zenital que s’escola pels dos pous de llum dels seus extrems. Un dels pous és el mateix ull de l’escala que s’enfila pel nucli del campanar; l’altre és una gran escletxa que culmina el costat nord de l’edifici.

valoració

Malauradament, l’esclat de la crisi ha fet que el museu encara no hagi pogut obrir les seves portes. Les peces del seu fons estan sent restaurades en dependències municipals mentre esperen que es disposi del finançament necessari per concloure els espais expositius que les han d’acollir. De moment, però, la intervenció ja ha assolit bona part dels seus objectius. Ara, la plaça té la grandària suficient per acollir fires, mercats, concerts i cerimònies. A més, ha guanyat l’atractiu d’un formidable mirador que relaciona el centre històric amb el paisatge que l’emmarca, alhora que ha embellit la façana que el vell Adeje ofereix al Barranco del Infierno.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.4 / Vots: 10
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:

fitxa tècnica

CIUTAT: Adeje (45.134 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2006

INICI DE LES OBRES: 2008

FI DE LES OBRES: 2011

SUPERFÍCIE: 5.575 m2

COST: 3.755.000 €

LLOC WEB: www.menis.es

crèdits

PROMOTOR:

Ayuntamiento de Adeje

AUTORS:

Menis Arquitectos