X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.
Imatge prèvia a la intervenció. L’autopista E411 penetra a Auderghem adoptant el nom d’avinguda Herrmann-Debroux i la forma d’un viaducte elevat. © Dessin-et-Construction

ABANS

Imatges  (12)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

Construïda als anys setanta, l’autopista E411 uneix Namur amb Brussel.les. Just després de travessar la Forêt de Soignes, un dels boscos periurbans més grans de l’Europa Occidental, arriba a la capital belga per Auderghem, municipi del sud-est de l’àrea metropolitana. Ho fa adoptant el nom d’avinguda Herrmann-Debroux i la forma d’un viaducte elevat que consta de dos carrils per banda i d’una mitjana solcada per la línia 5 del metro.

Malgrat ser considerable, l’impacte d’aquesta gran infraestructura no va ser suficient per trencar la bona relació d’Auderghem amb l’entorn natural, motiu pel qual és encara una zona força preuada. Potser un dels pitjors efectes va tenir lloc al tram de cinc-cents metres de llargada que separa les estacions de metro de Beaulieu i Demey. Aquí, l’excessiva amplada del viaducte va tallar el pas al ferrocarril que anava fins a Tervuren, a uns sis quilòmetres, i que va haver de ser desmantellat. A partir de llavors, la natura va anar embolcallant la franja deixada per les vies fèrries i en va convertir alguns trams en belles senderes per a vianants. No obstant això, els passejants que en gaudien acabaven topant amb la barrera interposada per la primacia de l’automòbil.

objecte de la intervenció

A principis d’aquest segle, el Govern Regional de Brussel.les va entendre la necessitat d’obrir camí a mobilitats alternatives al cotxe privat. Per aquest motiu, va concebre la Promenade Verte, una ruta per a vianants i ciclistes que, al llarg de més de seixanta quilòmetres, fa la volta sencera a l’àrea metropolitana. La ruta perimetral va trobar en l’antic traçat ferroviari el millor lloc per travessar Auderghem. Això permetia incorporar a la xarxa metropolitana les belles senderes existents, però també plantejava el repte de salvar la barrera de l’avinguda Herrmann-Debroux.

descripció

Per tal de prolongar el passeig existent, una nova passarel.la tangent al viaducte sobrevola el Boulevard des Invalides, que passa vuit metres per sota de l’avinguda Herrmann-Debroux. El tauler de la passarel.la, de formigó, té seixanta metres de llargada i el flanquegen baranes formades per estacades verticals de fusta. Es recolza sobre pilars esvelts, també de fusta, cilíndrics i lleugerament inclinats com si fossin troncs d’arbre. Dos grans talussos plantats i proveïts de rampes i escales connecten el bulevard inferior amb els extrems de la passarel.la.

A partir de l’extrem occidental, una nova sendera de terra transcorre paral•lela a l’avinguda Herrmann-Debroux. Per obrir-li pas, ha calgut reduir la secció de l’avinguda i redimensionar-ne els carrils de trànsit. La sendera té més de mig quilòmetre de llargada i l’acompanyen estacades de fusta similars a les de la passarel.la però que aquí també serveixen com a protecció acústica als jardins de les cases que hi ha al darrere. Un cop passada l’estació de Beaulieu, a la qual està connectada per mitjà d’un pas superior, la sendera enfila per l’avinguda homònima on, tres-cents metres més amunt, l’espera l’estació de metro Delta.

valoració

Una prolongació de gairebé un quilòmetre i mig ha permès connectar la sendera preexistent a dues estacions de metro, a més d’endinsar-la al nucli urbà d’Auderghem. Ara, la població té més a l’abast la ruta de la Promenade Verte i, amb ella, una altra manera de relacionar-se amb l’àrea metropolitana de Brussel.les.

En efecte, aquesta mena d’itineraris verds no només ofereixen, com els parcs vuitcentistes, excepcions de la crosta urbanitzada on gaudir del lleure i la natura. La seva qualitat més remarcable és la capacitat, sovint possible gràcies a antics ferrocarrils, d’obrir-se camí entre les pesades infraestructures amb què l’automòbil ha escanyat les perifèries del segle XX. Els camins que obren tenen una vàlua excepcional i alhora quotidiana, ja que ofereixen als vianants i ciclistes que diàriament van a la feina, a l’escola o a casa l’alternativa d’una mobilitat més agradable, saludable i sostenible. En definitiva, més civilitzada.

David Bravo Bordas, arquitecte

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 3.9 / Vots: 4
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
Dos grans talussos plantats i proveïts d’escales connecten el bulevard inferior amb els extrems de la passarel•la.

fitxa tècnica

CIUTAT: Auderghem (29.561 habitants)

PAÍS: Bèlgica

INICI DE PROJECTE: 2004

INICI DE LES OBRES: 2008

FI DE LES OBRES: 2010

SUPERFÍCIE: 20.000 m2

COST: 6.000.000 €

crèdits

PROMOTOR:

Bruxelles - Environnement (IBGE-BIM), Service Public Fédéral Mobilité et Transport. (SPFMT)

AUTORS:

DESSIN ET CONSTRUCTION

COL.LABORADORS:

Architecture – Urbanism – Landscape: Chantal Vincent, Michel Toussaint, Yvon Mosseray, Jean-Paul Ledant, Gaspard Jedwab, Gilbert Perrin, Chemin du Rail-asbl, Véronique Claeys.