X
Aquest lloc web utilitza galetes de tercers perquè tingueu la millor experiència d’usuari. Si continueu navegant, considerarem que n’accepteu l’ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.

ABANS

Imatges  (8)

DESPRÉS
 

descripció

estat anterior

El 15 de maig de 2011, amb el rerefons de la Primavera Àrab, en el context d’una profunda crisi econòmica i davant el creixent descrèdit de les institucions públiques, més d’una cinquantena de ciutats espanyoles van acollir marxes de protesta convocades pel col·lectiu ¡Democracia Real Ya! sota el lema «No som mercaderia en mans de polítics i banquers». Les manifestacions de Madrid, que van acabar amb disturbis i càrregues policials, van donar peu a què una petita part dels seus integrants optessin per continuar la protesta de manera espontània i al marge dels convocants. Ho van fer de matinada, plantant un campament improvisat a la madrilenya Puerta del Sol.

Aquesta cèntrica plaça, potser la més popular de la capital, acull elements tan simbòlics com el Kilómetro Cero (punt de convergència del sistema de carreteres radials de l’estat), la torre del rellotge des d’on sonen les dotze campanades amb les quals se saluda l’any nou, o l’emblemàtica estàtua d’un ós i un arbocer, icones heràldiques de la ciutat. De factura vuitcentista, té un perímetre semicircular que tanca una superfície aproximada d’una hectàrea.

objecte de la intervenció

L’objectiu de l’acampada de Sol era el reclam de canvis profunds en el sistema polític i econòmic vigent. Els escàndols de corrupció, el rescat de bancs amb diners públics, les retallades socials, la taxa de desocupació més elevada de la Unió Europea, la precarietat laboral, les dificultats d’accés a un habitatge digne, els dubtes sobre el sistema de representació parlamentària, el rebuig dels internautes a les lleis de protecció de la propietat intel·lectual i un extens i heterogeni seguit de motius esgrimits durant la protesta van fer que el reduït campament inicial creixés de manera exponencial.

descripció

Superant desaparicions intermitents, l’assentament es va apoderar de tota la plaça. Obeïa a pulsions dinàmiques que l’obligaven a adaptar-se de manera constant a les condicions de cada moment. Unes vegades adquiria la morfologia densa i complexa d’una alcassaba, mentre que en d’altres, es replegava ràpidament sobre si mateixa per donar cabuda a una concorreguda manifestació.

Estava formada de construccions efímeres i lleugeres, ja fossin tendes de campanya d’origen comercial destinades a passar la nit o estructures artesanals, bastides in situ i sobre la marxa amb materials de rebuig que adquirien funcions insospitades. Cordes, cables, lones, plàstics i cintes adhesives s’aplicaven a enginyoses construccions on s’aixoplugaven requeriments logístics com el de disposar de serveis sanitaris o d’intendència. També servien per aixecar, amb rapidesa sorprenent, envelats de gran llum que protegien els acampats del sol o la pluja. Les construccions reservaven, de manera eficaç i decisiva, espais d’interès col•lectiu com passadissos de circulació, biblioteques o jardins d’infància. Les tendes de l’assentament es fonamentaven amb objectes pesats, com bidons plens d’aigua, per no infligir cap desperfecte al paviment de la Puerta del Sol.

valoració

Denunciada per alguns com a apropiació il•lícita de l’espai urbà i silenciada per mitjans que només la van esmentar sota la pressió de les xarxes socials o la premsa estrangera, l’acampada Sol va desaparèixer al cap de poques setmanes del seu sorgiment espontani. Brigades de neteja organitzades pels mateixos acampats van deixar l’espai preexistent tal com el van trobar.

La transcendència d’aquesta insòlita ciutat evanescent encara és difícil de mesurar. La seva condició física i alhora dinàmica la situen a mig camí entre la robustesa de la urbs i la contingència de la civitas. Però la seva empremta demostra que l’espai públic de les ciutats europees continua carregat del sentit polític que durant segles l’ha convertit en escenari de la dissidència. Aquest sentit ha qüestionat sempre les premisses de la legalitat vigent i l’ordre establert per conquerir els drets civils dels quals avui gaudim. Seria agosarat pensar que les nostres democràcies no hi estan subjectes.

David Bravo

Comenta i vota l'obra

Votacions
Valor promig: 4.3 / Vots: 72
 
Comentaris
Inserirem la teva valoració al web al més aviat possible. Per evitar abusos el teu comentari serà revisat per un moderador. Gràcies per la teva participació.
Fes el teu comentari »
Si us plau, escriu el text que es mostra a la imatge:
  • Oscar Eslava
    Enviat Dilluns, 23 de Abril, 2012
    Contrastaba con fuerza el empleo de materiales de desecho reciclados con la limpieza que podía observar cualquier visitante. Es digno de mención el almacén de cartones y palés que ejercía función regulatoria de los materiales empleados, posibilitando la reutilización de los mismos hasta agotar por completo su ciclo de utilidad.
    Aunque quizá el aspecto más notable fuera la aparente ausencia de una dirección jerarquizada responsable de la planificación y ejecución, basándose el crecimiento y mantenimiento en la cooperación espontánea y la planificación por consenso asambleario del asentamiento, así como la donación voluntaria de trabajo y elementos. Una muestra de que es posible acometer una tarea colectiva sin caer en los esquemas organizativos tradicionales.
  • Goto
    Enviat Dilluns, 23 de Abril, 2012
    Me parece genial esta mención a Sol como expresión artística del sentimiento político del pueblo. Cabe también recordar la gran cantidad de plazas, grandes y pequeñas, cada una adecuada y creada por los habitantes en sinergia, que surgieron para unirse a una esta lucha aún tan vigente y que, aún a pesar de que parece que ha perdido empuje, gracias a los medios, sigue tan vivo como siempre.
    Salud!
  • Acampada
    Enviat Diamarts, 24 de Abril, 2012
    Claro, todos los arquitectos en paro, pues a la acampada que se fueron a planificar,...y luego vienen los premios estos,...
  • Rui
    Enviat Divendres, 4 de Maig, 2012
    This was one of the most moving events I've witnessed in the last few years. Watched it livestream, on facebook, on periodicals, throught pictures and showed me the power of people - one that can change everything. I was beautiful, vibrating, and instilled life in me!

fitxa tècnica

CIUTAT: Madrid (3.102.664 habitants)

PAÍS: Espanya

INICI DE PROJECTE: 2011

INICI DE LES OBRES: 2011

FI DE LES OBRES: 2011

SUPERFÍCIE: 10.000 m2

crèdits